La situació de 50 senegalesos arriba al Defensor del Poble

«És desesperant. No ens respecten, com si no fóssim persones, estem reclosos aquí sense res a fer», lamenta en francès en Mamadou a les portes de l’Hotel Crisol Quality de Reus (Baix Camp). És un dels 50 senegalesos sol·licitadors d’asil a Espanya que, des del setembre, viuen acollits per la Creu Roja. L’entitat Reus Refugi ha interposat una denúncia davant el Defensor del Poble, una altra davant la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i una tercera davant la Síndica de Greuges de la localitat per «desatenció bàsica», «reclusió» i «tracte indigne» a aquestes persones. La Creu Roja ho nega i assegura que han fet tot el que està al seu abast, malgrat la saturació del sistema d’asil a Espanya.

En Mamadou, que demana anonimat per tal d’explicar la seva història, va ser un dels centenars de joves que l’estiu passat va protestar pels carrers de Dakar (Senegal) per exigir un canvi en el Govern del país. «Ara ens busquen i ens volen empresonar. Em perseguia la policia només per protestar. Per això vaig pujar a la pastera», continua aquest pescador de 35 anys. Va estar vuit dies a la deriva, fins al 4 de setembre, quan Salvament Marítim el va rescatar i traslladar a Las Palmas de Gran Canària. El seu germà va morir ofegat en alta mar. Ell va ser un dels protagonistes de la crisi migratòria més gran de les illes. «A les Canàries hi vam estar 21 dies dormint en tendes de campanya. Era impossible viure allà», afegeix.

Per això es va alegrar al saber que, a finals de setembre, el traslladaven a Reus. A causa de la persecució política, va ser acceptat en el programa estatal de protecció internacional. Però l’afany per una nova vida en pau no arribava mai. «A Reus la Creu Roja no ens dona res: ni roba ni menjar adequat», es queixa. «Els vam conèixer a l’octubre i anaven amb els mateixos pantalons i xancletes amb els que havien arribat a les Canàries», es queixa Charo Romano, de l’associació Reus Refugi. Aquesta entitat va organitzar campanyes solidàries per comprar-los roba d’hivern, sabates i targetes SIM per parlar amb les seves famílies. Creu Roja diu que sí que els va facilitar roba. Reus Refugi critica que ningú els va avisar formalment de la seva arribada. «Ni a nosaltres ni a l’ajuntament, ens en vam assabentar pels veïns».

Agraïts als voluntaris

En Mamadou agraeix el gest als voluntaris amb la mirada entelada. «Sense ells no tindríem res», continua el jove, que insisteix en l’assumpte del menjar. «És dolent, molt poc... i ens donen mitja hora per menjar i, si arribes tard, et quedes sense menjar», assegura. «Si no fos per ells, no hauríem pogut fer el ramadà», diu. Els voluntaris es van acostar diàriament per donar-los menjar a l’hora de la posta de sol durant el mes del dejuni. Però la seva queixa, sobretot, es basa en la falta de formació. «Necessitem aprendre l’idioma, formar-nos, treballar... i la Creu Roja no dona una formació».

Els nois xampurregen una miqueta el castellà gràcies a les classes que, setmanalment, des de novembre, imparteixen els voluntaris de Reus Refugi des d’un centre cívic. La Creu Roja diu que va ser un conveni de col·laboració pactat entre l’entitat social i els voluntaris. Però aquests ho neguen. «No és cert. Nosaltres el que volem és que ho facin ells, que és la seva responsabilitat. Ho vam començar a fer perquè la Creu Roja no movia un dit», insisteix Romano.

Els problemes que denuncia l’entitat van més enllà. Els nois no estan empadronats i no disposen de targeta sanitària ni metge de capçalera assignat. «És el normal en la fase zero del programa de protecció internacional: el problema és que ha de durar tres mesos i ja en fa nou», admeten des de la Creu Roja. Els voluntaris de Reus Refugi expliquen que han hagut d’acompanyar els joves a urgències i comprar-los la medicació. «Per Setmana Santa un noi amb pneumònia s’estava ofegant perquè esperava el vistiplau de la Creu Roja per obtenir gratis la medicació: al final la hi vaig comprar jo. Si arriba a esperar la seva resposta a saber on està ara», diu la Jordina González, voluntària.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El mateix ha passat amb la formació i l’ocupació. Els voluntaris van aconseguir apuntar al SOC, i facilitar-los formació i feina, sis migrants que van aconseguir un resguard del NIE provisional. Treballen com a mossos de magatzem. «Aquesta documentació l’han de tenir tots, però no els la faciliten», es queixa. No obstant, amb els que podien treballar també hi havia alguns problemes. «Tenien una hora d’anada i una altra de tornada a peu i a sobre els negaven el sopar perquè arribaven tard... És un tracte denigrant que no podem permetre».

Durant aquest procés ha sigut clau el paper de Papu Dia, president de la comunitat senegalesa a Reus. «Són éssers humans, tenen drets. Porten aquí nou mesos sense res... la seva vida no li importa a ningú», es queixa.