La soledat no volguda
La depressió a causa de la soledat accelera el deteriorament cognitiu de la gent gran
Una de cada quatre persones grans no rep visites mai. La falta de companyia a la vellesa està relacionada amb la pèrdua d’éssers estimats, la malaltia o l’edatisme
i es veu accentuada per una societat cada vegada més individualista.

L’augment d’homes dependents amb fills que rebutgen fer-se’n càrrec per un passat de violència o abandonament és un fenomen nou poc sondejat però creixent tenint en compte el canvi de valors socials. Tot i això, la soledat i l’aïllament de les persones grans és un problema de gran abast en què es treballa des de fa anys des de les polítiques públiques i les entitats socials. De fet, segons un informe de Creu Roja, una de cada quatre persones grans no rep visites mai.
Diversos estudis suggereixen que la soledat no desitjada, que és una experiència personal negativa que no afecta totes les persones que viuen soles ni únicament els singles, incideix especialment en la població més jove i en els grans, sobretot a les etapes més avançades de la vida.
A Espanya no hi ha dades oficials, però un estudi de la Fundació La Caixa realitzat entre més de 14.000 persones que van als seus centres socials i d’oci, indica que el 68% dels usuaris d’aquests espais experimenten en alguna mesura sentiments de soledat no volguda. No obstant això, el 53,6% ho senten de manera moderada i només un 14,8% de manera greu o molt greu, percentatge que s’acosta al 10% de soledat no desitjada que han reportat estudis internacionals en el conjunt de la població.
Respecte al gènere, no hi ha grans diferències pel que fa a la incidència, però segons la investigació de La Caixa, sí que hi ha diferències en la percepció. Per als homes grans, la soledat està relacionada amb la falta de suports o la manca d’amistats i per a les dones és més un sentiment de buit i abandonament.
La soledat no desitjada és un problema social a l’alça i, en persones grans, té a veure amb un conjunt de factors desencadenants en un moment de la vida que sol caracteritzar-se per les pèrdues d’éssers estimats, la malaltia i la proximitat al final del cicle vital. Un altre factor de risc, segons apunta Sacramento Pinazo, coordinadora de la Comissió de la soledat no desitjada de la Plataforma de Persones Grans i Pensionistes, és l’edatisme, ja que "la idea que al final de la teva vida ja no vals per a res acaba calant, i quan et passa qualsevol cosa, com una malaltia greu o que es mori la teva parella, tendeixes a quedar-te a casa perquè creus que és el que et toca".
No volen ser una càrrega
També té influència, segons assenyala l’experta, una societat cada vegada més individualista i els canvis socials i familiars. Entre aquests, la incorporació de la dona al mercat de treball, que ha posat punt final al seu rol de cuidadora a temps complet. "Al seu torn, ara les cases són més petites, de manera que ja no poden viure pares i fills junts ni hi ha persones a casa de manera permanent. Els fills fan les seves vides i els pares tampoc volen mudar-se i ser una càrrega per a ells. Les noves tecnologies faciliten la comunicació, però no de qualitat, i ja no sol existir tanta relació entre veïns.
Notícies relacionades"Viure sol per haver enviduat és una variable de risc però no la més important. Algunes dones estan encantades amb la seva soledat, però per a d’altres és un problema", afegeix l’especialista. En termes generals, hi ha més incidència d’aquest problema en persones amb pitjor salut, dificultats de mobilitat i menys contacte amb els seus familiars i l’entorn. "I és un peix que es mossega la cua: la soledat fa que autopercebin que tenen pitjor salut i tinguin tendència a aïllar-se i mantenir menys relacions socials. Entren en pou del qual és difícil sortir", avisa Pinazo.
Els estudis assenyalen que estats depressius associats a la soledat fan que les persones que els pateixen s’alimentin pitjor, no segueixin bé els tractaments i, com que surten menys de casa, tinguin més problemes de mobilitat. La soledat també accelera processos de deteriorament cognitiu o demències.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump