Viatge a un portal de pisos de lloguer

El salari mensual mitjà a la Barcelona metropolitana se situa en 1.516 euros (obviem les múltiples bretxes de la desigualtat). Els experts recomanen no destinar més d’un 30% dels ingressos a la vivenda. Per tant, el nostre objecte de desig no hauria de ser superior a 456 euros. Però en aquest viatge a la recerca del pis perdut ja sabem que l’ideal és una fal·làcia. Pugem el percentatge al 50%. És a dir, 758 euros. Onze pisos a tot Barcelona. ¡Incrementem una mica més! 800 euros. En total, 23 pisos. Amb algunes joies, com unes diminutes golfes amb floridura al bany "ideal per a estudiants d’ESADE per proximitat": l’anunci no precisa si s’hi inclou un casc per no trencar-se la testa al caminar-hi. També ens trobem amb un "preciós" estudi: uns baixos de 17 m2 sense cèdula d’habitabilitat. Cinc d’aquests pisos són de lloguer temporal.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Està bé, sortim de la ciutat. En tot el Baix Llobregat, quatre pisos de menys de 700 euros. També quatre en tot el Vallès. Dos a Badalona. Al Maresme, 24. Cap a Mataró... ¿Seguim? Aquest és un viatge llastimós, hi estem d’acord. Per allà miren de transitar joves a la recerca de la imprescindible independència, parelles que volen deixar de ser-ho o que, per contra, anhelen tenir fills i no hi ha lloc per a ells... Són molts els viatgers a la recerca d’aquesta ¡casa! dels jocs infantils, de la llar ,dolça llar. Alguns s’acaben col·locant en coves insalubres, altres en habitacions de preu exorbitant, sense espai ni intimitat, i molts d’altres acaben convertint la vivenda en el forat negre de la major part dels seus ingressos i del seu benestar.

La vivenda digna, a més d’un dret constitucional, és salut, educació, atenció social... És qualitat de vida. Un lloc on els nens i joves poden estudiar en condicions, l’espai necessari per relaxar-se i recuperar forces, el refugi on sentir-se segur, la casa que reuneix el malalt i el cuidador. Les lleis que miren de regular el mercat immobiliari són esquivades amb barra i traïdoria. Sembla que no hi ha cap altre camí que el d’un pacte d’Estat per a la construcció de vivenda pública. Un pacte que uneixi majories, amb compromís a llarg termini, més pragmàtic que purista i capaç de superar el camp de batalla dialèctic. Només es requereix responsabilitat, voluntat i determinació polítiques. ¿Tan difícil és.