Proves d’accés a la universitat

42.535 catalans inicien avui una selectivitat de transició

Com a novetat es podran esquivar les preguntes sobre les lectures obligatòries 

La prova de Llengua Castellana i Literatura obre tres dies d’exàmens per accedir a la facultat. L’any que ve, les proves seran més competencials, d’acord amb la Lomloe.

42.535 catalans inicien avui una selectivitat de transició
4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jornada de nervis, malgrat que els docents, per tranquil·litzar-los, els repeteixen que el curs passat el 97% dels estudiants que es van presentar a les proves les va aprovar. Tots són conscients que l’important no és tant aprovar o no, sinó aconseguir la nota necessària per estudiar el grau que volen estudiar. La primera generació del batxillerat Lomloe, la mateixa que el 2022 (a quart d’ESO) va respondre les PISA i els resultats van fer tremolar els fonaments de la conselleria, s’enfronten avui a les PAU. Una edició que es presenta com "de transició" entre els vells exàmens, adaptats al vell currículum, i una prova més competencial que no acaba d’arribar i que hauria de cristal·litzar de cara a l’any vinent.

A Catalunya –que avui en la selectivitat agafa el relleu de Madrid i La Rioja, on les proves van començar dilluns –s’han inscrit a les proves 42.535 alumnes, xifra rècord per tercer any consecutiu (el passat van ser 41.719). D’aquests, 33.174 procedeixen del batxillerat, 4.490 de cicles formatius de grau superior i 4.871 s’han matriculat per lliure.

Adaptacions al currículum

Malgrat que els nascuts el 2006 –quan es va registrar la xifra més alta de naixements des dels anys 80– han sigut els primers que han estudiat tot el batxillerat amb la nova llei d’educació en vigor, aquesta edició de les PAU manté l’estructura de les proves clàssiques, ja que la introducció de les metodologies del nou currículum ho ha sigut tot menys uniforme. Introdueix, això sí, algunes "adaptacions en el contingut" en coherència al currículum vigent.

La principal novetat del primer examen, el de Llengua Castellana i Literatura, és que, per primera vegada, l’alumnat podrà esquivar les preguntes sobre les lectures obligatòries (Antonio Buero Vallejo i Carmen Laforet). La part de Literatura de l’examen consta de quatre preguntes, de les quals l’alumnat n’haurà de respondre només dues. De les quatre, n’hi haurà dos de control de lectura i dues sobre "el fet literari" (no basades en les lectures obligatòries).

Com en els anys anteriors, la selectivitat del 2024 consta de dues fases: la general i l’específica. La general està formada per cinc proves: quatre de comunes i una a escollir entre les matèries d’opció del batxillerat (matemàtiques per als de batxillerat científic i tecnològic, o ciències generals per als del batxillerat general). L’altra gran novetat d’aquesta edició de les proves d’accés a la universitat és el retorn d’Història de la Filosofia a la fase general. Com passava fa anys, aquest curs l’alumnat ha pogut elegir entre examinar-se d’Història de la Filosofia o d’Història: el 40% ha optat per la primera opció i el 60% per la segona.

Quant a l’idioma dels enunciats –una de les polèmiques en edicions anteriors–, igual que l’any passat, el primer dia de les proves l’alumnat podrà elegir mitjançant un formulari anònim si vol tenir els enunciats de les proves en castellà o en català.

El càlcul de la nota de la fase general continua també sent el mateix dels últims anys: la mitjana aritmètica dels cinc exàmens. Cada una de les proves es qualifica amb una puntuació de 0 a 10, i és indispensable tenir una nota igual o superior a 4 en la fase general per poder optar a nota d’accés.

De la qualificació de la fase general de les PAU, al costat de la mitjana de batxillerat surt la nota d’accés, que té una validesa indefinida (la mitjana de batxillerat val un 60% i la de les PAU, un 40%).

Fase específica

En la fase específica, que poden realitzar tant els alumnes de batxillerat com els procedents de cicles formatius de grau superior, els estudiants poden examinar-se de fins a tres matèries de modalitat triades entre 23 assignatures. En aquesta fase s’ha incorporat dues noves matèries: Història de la Dansa i la Música, i Literatura Dramàtica. Amb les dues millors qualificacions d’aquesta fase, una vegada ponderades, es calcula la nota d’admissió, que pot arribar als 14 punts. La ponderació es realitza en funció de les matèries vinculades als estudis que es vulguin cursar, i perquè una matèria sigui ponderada ha d’haver sigut qualificada amb una nota igual o superior a 5.

A diferència de la nota obtinguda en la fase general, que té una validesa indefinida, la nota de la fase específica té una validesa de dos anys.

Notícies relacionades

Els estudiants amb necessitats educatives específiques (dislèxia, TDA, TDAH...) s’examinaran en els mateixos tribunals que la resta d’estudiants, però disposaran de 30 minuts més per fer les proves (dues hores en comptes d’una hora i mitja). A més del temps addicional, l’alumnat amb dislèxia té una reducció en el recompte de faltes d’ortografia.

A partir de dijous –últim dels tres dies d’exàmens– la sort estarà tirada. Els resultats es coneixeran el pròxim 19 de juny, i el 10 de juliol es produirà la primera assignació de places a les universitats.