Els geriàtrics catalans necessiten 2.000 infermeres més

La falta de personal d’atenció sanitària a les residències no és una queixa nova. Però, després de la pandèmia, la situació s’ha agreujat. "Actualment, és el principal problema al sector, és igual el que paguis, no trobem personal", lamenta Cinta Pascual, presidenta de la patronal ACCRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), que calcula que falten unes 2.000 professionals a les residències i centres de dia.

Diferències salarials

Aquesta realitat afecta tant les residències de gestió privada amb aportacions de la Generalitat (el 63%) com els centres públics (2%), en els quals la plantilla són funcionaris. Francisco Javier Araujo, expert i assessor del Col·legi d’Infermeres de Barcelona, calcula que les infermeres de les residències de gestió privada cobren la meitat que en la sanitat pública. Als geriàtrics públics, la diferència és d’uns 400 euros al mes. "Els ofereixen contractes de dos i tres dies. Tothom prefereix anar a l’Institut Català de la Salut (ICS): les que han aconseguit plaça busquen l’excedència per anar-se’n", apunta Cristina García, secretària general de Drets Socials d’UGT, que planteja el problema a la Generalitat des del 2021: "Però quan posem el tema sobre la taula topem contra un mur".

"Tu ja pots anar posant anuncis per buscar personal que no hi ha manera de trobar sanitàries", insisteix Andrés Rueda, director de l’Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (ASCAD). Per llei, les infermeres són personal essencial als geriàtrics i, com a mínim, cal garantir la presència d’un professional. El número varia en funció de les places. "Ara per ara és una utopia i els serveis d’inspecció ho saben i fan els ulls grossos. Ens diuen que si estem buscant personal, si hem posat anuncis, no ens multen. En cas contrari, no quedaria ni una residència oberta", segueix Rueda.

El problema arriba als centres públics. "Es donava per fet el servei d’infermeria de 24 hores i fa mesos que no existeix, hi ha molts torns sense infermeres: els seus llocs no se supleixen perquè no troben ningú. És una vergonya", denuncia l’infermer i delegat sindical Sergi Jerónimo.

Intrusió i negligència

Per resoldre-ho, o intentar-ho, els directors de les residències estan recorrent a la figura de les TCAE: Tècniques de Cures d’Auxiliar d’Infermeria. Són professionals amb menys formació que actuen sota la supervisió d’una infermera. No poden preparar la medicació (sí dispensar-la) ni posar injeccions. "A mi m’ho han proposat i m’hi he negat", explica, taxativa, Desirée Muñoz, una gerocultora que tem causar algun dany als pacients.

"S’està treballant sense la supervisió de les infermeres: això té efectes en la cronificació de ferides, en avaluacions de caigudes i en valoracions de salut. Nosaltres creiem que és un acte d’intrusió professional i una negligència greu en l’atenció", insisteix Cristina García. A més, assenyala que en moltes ocasions l’auxiliar s’elegeix entre les cuidadores del centre. "Al final som menys gerocultores... ens falten mans", hi afegeix Muñoz.

Les patronals veuen que aquesta figura professional les està ajudant en gran manera. "No tenim altre remei que contractar auxiliars. És que ens treuen totes les infermeres i encara més a l’estiu per suplir les vacances: Salut treu la cartera i... ¡apa, ens en quedem sense!", es queixa Cinta Pascual, de la patronal ACCRA. Aquest sistema es podria sostenir si les infermeres dels CAP assignades a cada geriàtric fessin la funció de supervisió. "Però no passa de cap manera: aquest no era el tracte amb la conselleria", es queixa Pascual, que recorda que el Govern va anunciar que els CAP realitzarien atenció sanitària als geriàtrics. "Ho fan depenent de com van de col·lapsats", puntualitza Rueda, de l’associació de directors. Una altra opció és la contractació d’infermeres formades en altres països que ja han iniciat el tràmit per a l’homologació del títol, encara que aquests no estiguin reconeguts oficialment.

La principal conseqüència d’aquest problema és la repercussió en l’atenció i també en la mortalitat. "Està científicament demostrat", afirma Francisco Javier Araujo, assessor del Col·legi d’Infermeres.

En aquest sentit, les professionals també apunten que aquesta carència contribueix a la saturació assistencial en la sanitat pública. "Sense infermera, si passa alguna cosa, l’auxiliar truca al 061. L’avi ha d’anar a l’hospital, passar la nit a urgències... Hi ha molts ingressos evitables si hi hagués infermeres. Estem col·lapsant els hospitals quan hi ha valoracions i dispensacions de medicació que es podrien fer des del mateix centre. Això té un efecte rebot en el sistema públic i, evidentment, en l’atenció digna dels avis", explica Hernández.

Resposta de la Generalitat

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La Conselleria de Drets Socials assumeix que la falta d’infermeres és un problema global. "Ens preocupa", afirmen en un comunicat, on assenyalen que aquestes professionals "són claus i indispensables". A mitjà termini, aposten per implementar un salari mínim al sector per equiparar els sous al de l’àmbit sanitari. Mentrestant, expliquen que l’Agència d’Atenció Integrada Social Sanitària i l’augment del preu de les tarifes dels centres concertats ha "de repercutir en millores" per a aquests treballadors. També asseguren que estan "buscant talent" per evitar la fuga d’infermeres a altres països d’Europa i reclamen al Govern central "agilitzar" els tràmits d’homologació de la titulació als estrangers.

Des d’UGT, per la seva banda, insten a augmentar les condicions salarials de forma urgent i que s’igualin al del sector sanitari, amb contractes a temps complet i indefinit per evitar aquesta fuga de personal. També proposen que la Generalitat incentivi que les auxiliars de Gerontologia puguin estudiar la carrera d’Infermeria a canvi del compromís de mantenir-se al sector geriàtric..