Un estudi vincula l’escalfament global a un augment dels suïcidis

És conegut i altament denunciat que el canvi climàtic està provocant greus problemes de salut, especialment de tipus cardiorespiratori i oncològic. El que ara l’Hospital Clínic de Barcelona planteja en un metaestudi és que també existeix una correlació entre l’escalfament del planeta i l’empitjorament de la salut mental. I, en concret, l’augment de suïcidis. Correlació no significa que s’estableixi una relació causa-efecte, com precisen els autors, perquè el suïcidi, concretament, té sempre causes múltiples. A més, l’estudi, basat en l’anàlisi de 284 investigacions prèvies i dades climàtiques des del 1800, admet que les dades inclouen diverses limitacions que impedeixen arribar a conclusions tancades.

El treball l’han liderat dos equips: el grup imatge dels trastorns relacionats amb l’estat d’ànim i l’ansietat (IMARD), dirigit per Joaquim Raduà, i el de trastorns bipolars i depressius, al capdavant del qual hi ha Eduard Vieta, cap de Psiquiatria i Psicologia del Clínic. Segons aquesta anàlisi, l’escalfament global pot haver fet augmentar un 5% els casos de suïcidis. I la previsió és que el percentatge continuï creixent fins que d’aquí a 25 anys sigui del 7%.

També, sempre segons aquest estudi, han crescut els comportaments suïcides i els ingressos hospitalaris per risc autolític. Aquest estudi l’ha publicat la revista World Psychiatry. Vieta assegura que "la correlació [entre augment de temperatura i de suïcidis] és molt robusta; el suïcidi és multifactorial, però tot indica que la calor extrema hi contribueix en certa mesura". "No podem separar la salut mental de la física, i aquestes dades ens han de fer reflexionar no només sobre contaminants, sinó sobre l’estil de vida que no és gaire bo per a la salut mental ni metabòlica", planteja Vieta.

Vieta explica en concret que el que s’ha detectat en tots els estudis és que cada vegada que es produeixen increments notables de temperatura hi ha un augment de suïcidis i que el patró es repeteix. "Cada vegada que veiem això, hi ha una relació, i per això la relació és robusta", afegeix. En concret, l’expert detalla que, "des del punt de vista neurobiològic, situacions d’estrès tèrmic generen un augment del cortisol, i això genera canvis en la serotonina i en una sèrie de neurotransmissors. Existeixen mecanismes teòrics al respecte i cal analitzar amb més estudis internacionals el mecanisme que hi ha darrere d’això, però queda demostrat que els augments de temperatura generen un malestar emocional que, afegis a altres factors, generen problemes que poden portar a conductes suïcides", afegeix.

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

Les limitacions de l’estudi

Alhora, el treball inclou "algunes limitacions". La primera és que es basa en el que ja s’ha publicat, sense poder establir noves relacions entre dades. La segona, que la qualitat de les revisions sistemàtiques "va ser generalment baixa". I la tercera, que, tot i que hi hagi un augment de temperatura global i del risc en la salut mental, "no assumim que una reducció en la mateixa exposició determinada [a les temperatures] correspongui a una reducció del risc de malaltia mental".