"Es juga amb la vida dels avis"

L’auxiliar sanitària a qui li toca assumir les funcions de la infermera relata els temors que pateix cada dia que va a la feina. "Jo faig el que puc, però si passa alguna cosa... ¿qui se’n farà càrrec?", es pregunta. Aquesta és la tensió, i les conseqüències, que provoca la falta d’infermeres en els geriàtrics. Unes van desbordades. D’altres temen cometre algun error fatal. "Estem jugant amb la vida dels avis: que tinguin 90 anys no significa que s’hagin de morir, i si ho fan tenen dret a morir dignament", resumeix una d’elles.

Fa anys que la infermera que demana anonimat treballa en el mateix geriàtric. "Treballem amb persones en condicions de dependència molt bèsties que necessiten unes cures i atencions que no es contemplen", explica. Detalla amb cura les seves funcions en a la feina: "Preparar la medicació, fer de pont amb l’ambulatori si detectem alguna cosa, tramitar els ingressos que siguin necessaris, fer anàlisi i cures de ferides o úlceres, administrar Sintrom, passar escales de valoració per si hi ha hagut declivi i prendre decisions d’urgència". Ja sigui una caiguda, una aturada cardíaca o una broncoaspiració. "Has de saber com actuar".

A la seva residència, com en tantes d’altres, quan falta una infermera contracten una auxiliar sanitària. "Hi ha un descontrol que no vegis: es nota en la mala evolució de les úlceres, que es cronifiquen... dona peu a molts errors", prossegueix. A Hernández li passa el mateix. "Des de fa tres anys, quan tinc festa o vacances posen al meu lloc una auxiliar que no està capacitada ni té formació. No te’n vas tranquil·la, sempre els demano que si passa alguna cosa em truquin", explica. Algunes, diu, ho fan igualment. "No tenen autoritat per a això, però és molt pitjor haver de veure com pateix un resident mentre esperes que arribi el SEM".

Dolors de matinada

Però també hi ha els dolors que sorprenen de matinada. "Com que elles no poden preparar la medicació, no els poden donar un calmant o un ansiolític si no s’ha previst i han d’aguantar tota la nit fins que arriba alguna infermera". Les seves paraules ressonen també entre les poques auxiliars que accepten parlar amb aquest diari. "A mi em van dir que substituís la infermera durant 15 dies i aquí segueixo, quatre anys després", explica una auxiliar sanitària que, fins aleshores, treballava com a gerocultora en el seu geriàtric. Ella cobra el mateix que abans de donar aquest suport sanitari, molt menys que la infermera. "Em van contractar per a les cures més bàsiques, però volen que faci d’infermera... El problema és que ho veuen normal", segueix. Les auxiliars, a diferència de les infermeres, només poden manipular la medicació i administrar-la.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El pitjor moment que recorda haver viscut aquesta auxiliar va ser quan un resident es va ennuegar amb el menjar. "No saps reaccionar", explica. "És que es viu molt malament, perquè unes diem que no ho farem, d’altres accepten... i es genera un conflicte", admet Desirée Muñoz, una altra auxiliar que s’ha negat a substituir una infermera. "És una resposabilidad que no ens toca", insisteix.

A la UGT li consten casos semblants. "A la residència Feixa Llarga, de l’Hospitalet, van estar 15 dies sense infermera i no es va contractar cap auxiliar. Un resident tenia dificultats respiratòries i no sabien què fer. Les cuidadores van trucar a urgències. Els preguntaven per la saturació i elles no en tenien ni idea. ¿Et pots imaginar l’angoixa que causa?", explica Cristina García, responsable de la secció sindical de Drets Socials de la UGT. Recorda un altre cas d’una caiguda d’un resident a Badalona en un geriàtric que feia un any que no tenia infermera, on les treballadores tampoc sabien què fer.