La llei elevarà de 14 a 16 anys l’edat per registrar-se en una xarxa social

La futura llei també inclourà altres delictes de nova creació. Un d’aquests seran els deep-fake o les ultrafalsificacions. És a dir, les falsificacions d’imatges o veus, manipulades de forma extremadament realista amb intel·ligència artificial (IA), com es va produir el setembre de l’any passat amb unes fotos manipulades de nus de nenes en un xat de nois d’entre 12 i 14 anys a Almendralejo (Badajoz). El grooming també serà delicte al Codi Penal: la falsificació de l’edat i la identitat per part d’un adult per entrar en contacte virtual amb un menor d’edat de cara a, posteriorment, mantenir un acostament físic, fins i tot sexual. La difusió de material porno a menors també estarà tipificat com a delicte en la legislació vigent.

Avantprojecte, per ara

La llei, de moment, només és un avantprojecte. El text va ser aprovat ahir al Consell de Ministres, on tornarà a ser ratificada una vegada que s’hagi sotmès a exposició pública. Després es produirà el llarg tràmit parlament, que tindrà lloc després de l’estiu i que inclourà el debat al Congrés i Senat.

Quatre ministeris han participat en la redacció de l’esborrany. Joventut i Infància, Presidència i Justícia, Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i Transformació Digital. Aquest últim és el que està actuant d’interlocutor amb els fabricants de tecnologia perquè incloguin –per defecte i de manera gratuïta per als usuaris– un sistema de control dels pares quan el mòbil, la tauleta, l’ordinador o la televisió intel·ligent sigui utilitzat per una persona menor d’edat. Aquest any ha cobrat molta força el moviment de pares i mares que s’han posat d’acord per retardar l’entrega del primer mòbil als seus fills i filles. No obstant, la realitat és que l’edat mitjana per tenir un telèfon propi amb accés a internet són els 11 anys.

Malgrat ser una llei enfocada a la infància i l’adolescència no va ser la titular d’Infància i Joventut, Sira Rego, la que va comparèixer ahir per oferir la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Va ser el titular de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, l’encarregat de vendre la norma davant els mitjans de comunicació. Bolaños va especificar que, quan la norma s’aprovi, l’edat per consentir el tractament de dades de caràcter personal –un pas necessari, per exemple, per registrar-se en una xarxa social– passarà de 14 a 16 anys. És a dir, si un nano de menys 16 anys vol tenir un perfil a les xarxes, n’haurà de demanar consentiment previ a la mare, pare o tutor.

La norma també veta que els menors d’edat utilitzin les conegudes com a caixes botí, un mecanisme molt freqüent als videojocs per poder acumular recompenses virtuals.

Mentrestant, els fabricants de tecnologia hauran d’incloure, per defecte, un sistema de control dels pares d’ús molt senzill en tots els dispositius digitals. La indústria també haurà, per defecte, d’incloure sistemes de verificació de l’edat. Seran "eficaços i obligatoris", no com passa ara, quan n’hi ha prou que el menor menteixi i premi la pestanya de la majoria d’edat. Fa mesos que l’Agència de Protecció de Dades treballa en aquesta aplicació, que estarà a punt, presumiblement, abans de l’estiu.

Aspectes sanitaris

La futura llei –que anirà seguida d’una estratègia nacional, que inclourà més mesures– també esmenta aspectes sanitaris. Els professionals de l’atenció primària, a l’hora de les revisions mèdiques rutinàries (trucades del nen sa), hauran d’incloure preguntes per deduir si el menor té un "ús problemàtic o addictiu" amb alguna aplicació o dispositiu. Això és una cosa que ja es fa en molts centres de salut, on el personal de pediatria pregunta als nens i nenes quantes hores són davant d’alguna pantalla. L’objectiu de la llei és que es faci en la totalitat de centres i amb algunes preguntes concretes. Tenint en compte que les addiccions són "cada vegada més freqüents", Bolaños va afegir que es crearan centres especialitzats per afrontar i tractar aquestes patologies.

Laura Villaseñor, presidenta del sindicat d’infermeria SATSE, va puntualitzar que, malgrat que la idea de controlar els menors és positiva, serà complicat portar-la a terme per culpa de la gran responsabilitat que pesarà sobre els professionals, que, a més, tenen unes agendes molt plenes i no tenen el temps que requereix una mesura d’aquesta envergadura. Segons la seva opinió, les addiccions online són un problema greu i complicat de detectar amb un simple test.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) va emetre un comunicat per deixar clar que el pla contra l’addicció digital exigeix, en la seva opinió, la contractació de metges i pediatres en atenció primària, així com dotar els centres educatius d’infermeria escolar, una vella recomanació del sector.

L’article de la llei sobre les revisions pediàtriques haurà de tenir no només el vistiplau del Ministeri de Sanitat, sinó també el de les autonomies, que tenen les competències transferides. És el mateix cas d’un altre aspecte de la norma: l’alfabetització mediàtica i ciutadania digital en educació primària, secundària i superior, que haurà de comptar amb la llum verda del Ministeri d’Educació i de les autonomies. Segons l’avantprojecte, no es tracta d’una assignatura concreta, sinó d’un ensenyament transversal perquè els nanos sàpiguen distingir què és una informació falsa (notícies falses, fake-news), els perills online i la protecció de dades.