La selectivitat arrenca amb un text sobre el primer llibre que et marca

Frases com "vaig tenir la seguretat que aquell llibre havia estat allà esperant-me durant anys, probablement des d’abans de néixer" o "poques coses marquen tant un lector com el primer llibre que realment s’obre camí fins al seu cor" sonen gairebé a epitafi. Formen part del fragment de L’ombra del vent, supervendes de Carlos Ruiz Zafón, que va sortir en la primera pregunta de l’opció A de l’examen de Llengua Castellana i Literatura. Va ser aquest el primer de la selectivitat 2024, que va començar ahir a Catalunya, i l’últim d’una era, després de l’anunci, fa poques setmanes, de la desaparició de les lectures obligatòries a partir de les PAU 2025.

En l’opció B, una comprensió lectora sobre un text d’Irene Vallejo, autora que ja va aparèixer en l’examen de l’any passat. Si en la selectivitat del 2023 va ser un fragment del seu cèlebre L’infinit dins d’un jonc, aquest any es va optar per un fragment de Yo fanática, article publicat el desembre passat a El País Setmanal. "El fanàtic vol salvar-te, redimir-te, millorar els teus hàbits. Es desviu per tu, t’alliçona", assenyala el text, qui sap si buscant ressonar en la consciència dels joves.

L’examen –del qual la majoria de l’alumnat va sortir bastant satisfet a jutjar per les seves cares, balls i punys en alt– va combinar les preguntes reflexives, "més competencials", amb preguntes d’estricte control de lectura, arcaic format que feia temps que tothom qüestionava. Preguntes, per exemple, sobre Nada, de Carmen Laforet, com per exemple amb qui va mantenir Román una relació en la seva adolescència o quants anys feia que els avis d’Andrea s’havien instal·lat al pis del carrer d’Aribau.

Canviar el tipus de preguntes

De fet, la gran majoria de docents de llengua, en el debat sobre el polèmic final de les lectures obligatòries, aposten per canviar el tipus de preguntes sobre les lectures (acabar amb el disbarat de l’examen tipus test per avaluar sobre Literatura), no per eliminar l’obligatorietat de les lectures (l’acord entre Educació i Universitats).

Aquest consens entre el professorat contrasta amb un altre consens, en aquest cas entre l’alumnat. La majoria dels estudiants consultats ahir després de l’examen asseguraven haver triat les dues preguntes tipus test davant les altres dues que requerien una resposta més desenvolupada. Com a mínim així ho van manifestar una desena dels que es van examinar al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Campus que aquest any acull més estudiants que mai –un miler–, el tercer curs consecutiu amb rècord d’alumnes inscrits: 42.535.

Sobre el ‘fast fashion’

El gust que va deixar l’examen d’anglès (un 98,6% dels estudiants catalans tenen la de Shakespeare com a llengua estrangera) va ser una mica més agredolç. "El listening anava molt ràpid; era gairebé impossible. Allà sí que ho he passat malament", assenyalava un estudiant del Bernat Metge, institut públic del districte de Sant Martí de Barcelona, un dels centres de secundària que s’examinen al Campus Ciutadella. El tema, la vida i obra del cuiner escocès Michael Smith, tampoc ho posava fàcil (no és precisament una personalitat en l’imaginari de joves catalans de 18 anys).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una de les seves companyes en sortia més satisfeta. "He triat la pregunta sobre fast fashion perquè tenia clars els arguments a favor i en contra. A favor, que t’ajuda en l’autoestima tenir molta roba i poder veure’t bé i el preu, al nostre abast; en contra, que contamina molt i no garanteix els drets de les persones que la fabriquen", relatava al passadís, contenta perquè ja ha superat el primer dia de la temuda selectivitat.

Uns metres més enllà, al mateix passadís una jove del Salvador Espriu, també de Barcelona, esperava les seves companyes. L’anglès se li dona molt bé –explicava una mica tímida– i va ser la primera de la seva aula a acabar l’examen. Va elegir l’opció del correu electrònic formal per reclamar per uns productes comprats per internet a una gran marca de roba, una de les opcions més elegides pels alumnes, per la pràctica que tenen en aquest tipus de compra i perquè és, aquest sí, un tema que els és familiar. No com el del listening ni com el del reading (la criança dels fills a la comunitat nòmada Mbendjele BaYaka, al Congo), molt allunyat de la quotidianitat d’uns nanos que acaben de finalitzar l’etapa de l’institut.