La crisi climàtica i el teletreball allarguen la temporada turística

Els canvis de comportament dels viatgers causen un increment de reserves fora de la temporada alta que millora el mercat laboral de les destinacions / L’augment del nombre de llars sense fills és un altre factor de desestacionalització

esala34847582 barcelona 28 07 2016 turismo turistas en la rambla colon fot161201172924

esala34847582 barcelona 28 07 2016 turismo turistas en la rambla colon fot161201172924 / PERIODICO

3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

Les onades de calor i les condicions meteorològiques extremes que està portant el canvi climàtic, però també l’expansió del teletreball en moltes empreses i l’augment del nombre de llars formades per adults sense fills, estan aconseguint el que durant anys ha estat la principal preocupació de la indústria turística espanyola: la desestacionalització, o el que és el mateix, que el sector deixi de dependre del model de sol i platja i pugui estar obert els 365 dies de l’any. "Els fluxos de viatgers s’estan redistribuint de gener a desembre i això ja no és un fenomen puntual. Des de la pandèmia, s’està vivint un clar canvi de tendència en aquest sentit", afirma David César Heymann, economista de CaixaBank Research i autor de l’informe L’impacte del canvi climàtic en el turisme a Espanya, publicat fa quatre mesos i amb dades que recullen la despesa realitzada a partir de targetes de crèdit.

En un any en què el turisme torna a batre rècords a Espanya, amb una afluència de visitants prevista per sobre dels 90 milions de persones, "algunes destinacions turístiques com els municipis costaners estan veient com cada vegada hi ha més reserves fora de la temporada alta tradicional", afegeix Heymann, que destaca el benefici que això implica, per exemple, per al mercat laboral d’aquestes localitats.

"Abans, la temporada turística començava per Sant Joan i acabava just després de la Diada", expliquen fonts de la Unió d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre. D’un temps ençà, "les arribades de turistes s’allarguen, sobretot durant els mesos de setembre i octubre, de manera que hotels que abans ja tancaven aquell últim mes, ara ho estan fent al novembre... I alguns reobren les setmanes de Nadal i Cap d’Any, perquè tornen a tenir demanda", afegeixen les mateixes fonts.

També el Banc d’Espanya, en un informe donat a conèixer fa un parell de setmanes, constata que els mesos d’octubre, novembre i desembre del 2023 es va produir un increment de turistes del 10%, 16% i 25%, respectivament, en relació amb els mateixos tres mesos del període 2016-2019. I en el primer trimestre del 2024, les arribades van créixer una mitjana del 22%, respecte al mateix termini. A l’estiu, en canvi, la pujada va ser molt més moderada i es va limitar a l’1%. "Les famílies d’adults sense fills, ja siguin jubilats o no jubilats, estan apostant cada vegada més per fer vacances fora del període estrictament estival", remarca l’autor de l’informe de CaixaBank Research.

El Banc d’Espanya confirma, amb tot això, que hi ha un canvi de patró en el canvi de comportament dels turistes, accentuat des de l’últim trimestre del 2023. Els efectes més immediats d’aquests nous fluxos són, segons el mateix organisme, més desestacionalització (visitants més enllà de la temporada alta), més diversificació (no només dirigit a sol i platja) i més rendibilitat (més despesa en comptes de més turistes).

Buscant destinacions fresques

Notícies relacionades

Una conseqüència directa de l’augment generalitzat de les temperatures és la rellevància que han pres els últims temps les destinacions turístiques més fresques, menys subjectes a les onades de calor a l’estiu. "Això no vol dir que la resta de destinacions no creixin, però el fet és que les poblacions del nord ho fan a més ritme", observa Heymann en el seu estudi sobre l’impacte del canvi climàtic.

"Hem vist, així mateix, com canvia la despesa del turista durant les onades de calor, amb una caiguda del 0,16% en la despesa en restaurants per cada grau per sobre de la mitjana històrica del dia i un descens del 0,34% en l’oci i del 0,13% als supermercats". "L’únic sector analitzat que es beneficia de la calor més alta són les farmàcies, que facturen un 0,06% més", indica.

Temes:

Calor