Qui xerra, paga

El Sant Pare partidari d’obrir l’Església a tots els fills de Déu, sense apartar-ne cap, enfrontat amb la part més conservadora i hostil als canvis de la institució, entossudit a ajustar la sensibilitat del credo que dirigeix amb l’evolució de la societat contemporània, té una cara B. I l’ensenya quan es descorda la faixa. El Papa relaxat parla i aconsella en to jocós i fa seus, un darrere l’altre, els més periclitats clixés de la caspa. Al Papa argentí el traeix el subconscient. No se sap si es pronuncia ex cathedra o com a aspirant al Club de la Comèdia, però les seves relliscades apunten a les dianes de sempre: les dones i els gais. Quina sorpresa. S’esperava una altra cosa de Bergoglio. (Si és que ja no es pot fer acudits sobre nans ni sobre ennassats; si és que ja no es pot dir res de res, com està la cultura de la cancel·lació).

La setmana passada, el Papa es va reunir a porta tancada amb la Conferència Episcopal italiana en la seva assemblea de primavera. En el transcurs de la trobada i en to jocós, es va adreçar als 200 bisbes que la componen per demanar-los que no admetin més homosexuals als seminaris perquè ja hi ha "massa mariconeig". Tal va ser l’impacte planetari de les seves paraules, que van transcendir immediatament, que l’endemà mitjançant una nota de premsa del Vaticà es va excusar assegurant que no era la seva intenció ser homòfob, i va demanar perdó "a qui pogués sentir-se ofès per l’ús d’un terme a què s’han referit d’altres". Per si quedava algun dubte del seu penediment, fa un parell de dies va transcendir que Francesc va contestar de pròpia mà una carta rebuda d’un jove seminarista expulsat de la seva formació religiosa per haver-se declarat gai, que li criticava l’al·lusió al "mariconeig". "Segueix la teva vocació", li va dir a l’home de 22 anys, que li relatava la seva mala experiència i l’"alt preu" que va pagar per mostrar-se sincer. "Jesús crida tothom", li va recordar. No va arribar a comunicar-li que com a autoritat màxima de l’Església ordenarà el seu reingrés immediat al seminari, de manera que el sacerdot frustrat té entre difícil i impossible seguir la crida, necessita un miracle urgent. Però li va assegurar que resarà per la seva ànima.

Tres dies després d’aquesta ficada de pota, el successor de Pere va mantenir una altra trobada informal amb joves capellans en la qual els va animar a deixar de banda les xafarderies, "que són coses de dones". El "pecat de la llengua", que fa dos anys va retreure al col·lectiu de les sogres, es fa extensiu a tot el gènere femení.

Sense ordenació femenina

Notícies relacionades

Dues germanes se suïciden poques hores abans de ser desnonades a Barcelona

Selectivitat "comuna" a les comunitats del PP el 2025

També va comminar els clergues a anar de cara per la vida perquè "els homes portem els pantalons i hem de dir les coses". No s’ha contrastat que en aquell moment el Sant Pare lluís un xandall, és de suposar que vestia el seu habitual abillament de sotana blanca, o sigui faldilla, símbol de caritat. Poca n’ha demostrat amb el sexe oposat al seu. En una recent entrevista amb la CBS, es va reafirmar en la seva negativa a l’ordenació femenina: "Però les dones sempre han tingut, diria, la funció de diaconesses sense ser ordenades, ¿veritat? Les dones són de gran servei com a dones, no com a ministres dins de l’ordre". Serveixen per servir, tot i que últimament s’estan rebel·lant i atrinxerant darrere de les escriptures dels llaminers immobles de la seva propietat (recordi’s la plantada de les clarisses de Belorado, que s’han escindit de l’Església, o el litigi guanyat per les jerònimes de Palma). I fent parlar molt. O xafardejar, verb favorit del patriarcat quan qui s’expressa és una dona.

On n’hi ha dos n’hi ha tres. A qui dirigirà els seus dards humorístics el Papa pròximament. Ni idea. Pederastes, venedors d’armament, traficants d’éssers humans, milionaris que no paguen impostos, fons voltor de vivendes, senyors de la guerra, ultres, dictadors prominents, ciberdelinqüents, gent que no contesta els whatsaps... Hi ha tanta empremta del maligne en aquest món que no deu saber per on tirar.