Beneficis, desafiaments i urgència del desenvolupament digital al tercer sector

La transformació digital està canviant l’activitat de les ONG. Cristina Ruiz, gerent d’energia de la Fundació acciona.org, ha explicat la missió transformadora en aquest camp de la seva entitat: «El que fem és portar l’accés a l’electricitat (a través de solucions fotovoltaiques amb un sistema prepagament assequible) a comunitats que no tenen aquest servei bàsic». Treballen en territoris recòndits del Perú, Mèxic, Panamà, Xile, les Filipines i Etiòpia, i explica com, sense la digitalització, els seus plans serien pràcticament irrealitzables i resultarien més costosos: «Les eines digitals fan viables els nostres projectes. [...] Quan comencem a desenvolupar-los i busquem on hi ha la necessitat, no és que no hi hagi electricitat o internet, és que no hi ha camins que ens ajudin a ubicar-nos, amb la qual cosa simplement els dispositius de geolocalització ja són fonamentals [...]». 

A continuació, Manuel Sierra, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid, que des de la seva àrea de cooperació al desenvolupament col·labora amb diferents entitats, com acciona.org, per adaptar la tecnologia a les necessitats dels països emergents, enumera els requisits per portar a terme la implantació digital: «Primer, una xarxa de telecomunicacions potent que arribi a tot arreu, la qual cosa no és senzilla; segon, una sèrie de terminals per poder captar dades i transmetre-les [...]. Tercer, una bona capacitació digital dels usuaris, que a moltes zones aïllades de països en desenvolupament no hi ha per falta de formació, i quart, que hi hagi uns processos de gestió del canvi de les organitzacions».

El desafiament del que és nou

José Ignacio González-Aller, director general de l’ONG CODESPA, que promou el desenvolupament econòmic en comunitats vulnerables i en pobresa extrema de 14 països d’Amèrica, l’Àsia i l’Àfrica a través d’emprenedories, en les quals es valen de «tecnologia molt senzilla adaptada al lloc, assequible, assumible per ells i que respecti el medi ambient», parla d’un repte amb el qual es troben: el maneig de la transició digital a les mateixes institucions.

Sobre el maneig d’aquesta transició, Manuel Sierra explica que cal «convèncer de la necessitat del procés» i no imposar-lo, formar, proposar eines fàcils d’utilitzar i, finalment, estendre’l gradualment i «que la gent vegi els beneficis que aporta aquest canvi».

Un enfocament humanista

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

En relació amb l’estat d’aquest procés en les corporacions sense ànim de lucre, Marisa Gómez, directora executiva de tercer sector de la Plataforma d’ONG d’Acció Social, que agrupa 35 organismes que aborden projectes conjunts a Espanya, apunta que «només un 21% de les entitats espanyoles» tenen un pla de transformació digital. Però l’experta incideix en les seves contribucions clau al desenvolupament tecnològic, i posa alguns exemples: «Són les entitats del tercer sector, que estan més pròximes a les necessitats socials, les que tenen aquesta oportunitat de fixar l’atenció en el que més es requereix [...]. La teleassistència la va crear Creu Roja, i després ha saltat a les empreses, però hi ha projectes molt innovadors i exitosos, com Moda Re- de Càritas...». [...] Grandes avenços que són transformacions no només digitals, sinó també socials». Referent a això, Manuel Sierra advoca per «incorporar en la formació dels estudiants aquest impacte social», i José Ignacio González-Aller remarca que «la tecnologia no és la solució de tots els problemes de les persones, però pot ser un element diferenciador que canviï les coses [...] utilitzada amb cap i sentit».

Per la seva banda, Cristina Ruiz ha tancat la trobada exemplificant com l’electricitat i la utilització de tecnologia creen l’emprenedoria i propicien que les famílies comencin a idear maneres de desenvolupar la seva economia.