Les PAU inclouen un text del 1937 a favor d’acollir refugiats a Ripoll

Una carta datada el 18 d’agost del 1937 a Ripoll firmada per l’alcalde en què s’autoritza els refugiats Encarnació Martín i Joana i Miguel Garrido Martín –a jutjar pels seus noms, molt probablement una mare i els seus dos fills– a residir al poble i en la qual "es prega a les autoritats que no posin dificultats als trasllats", va ser el document històric que ahir van haver d’analitzar, el segon dia de la selectivitat a Catalunya, els estudiants a l’exercici 2 de l’examen d’Història, prova en la qual també se’ls va preguntar pel franquisme a partir d’un cartell en el qual es llegia: Per als països d’Europa existeix un sol perill, d’ahir, d’avui, de demà: el comunisme.

La segona jornada de les PAU va començar amb els exàmens d’Història i de Filosofia, dels quals els alumnes n’havien d’elegir un. La Filosofia tornava a la fase general i hi van optar només un 31% dels estudiants. Alumnes com el Max, que es va examinar al Campus Ciutadella de la UPF i que, entre Descartes i Locke, va optar per respondre sobre el primer malgrat ser el que no s’havia estudiat.

"Per a la selectivitat m’havia preparat Locke, però quan he llegit el text de les meditacions metafísiques de Descartes m’he adonat que a classe l’havíem treballat tant que era el que millor sabia respondre", confessava el jove visiblement satisfet amb la seva elecció.

En l’examen d’Història (triat pel 69% dels inscrits), l’alumnat va haver de respondre dos dels quatre exercicis proposats. A més dels dos citats –la carta de l’alcalde de Ripoll, tan allunyada de les polítiques xenòfobes de l’actual alcaldessa, i el cartell de Franco alertant del fantasma del comunisme–, les altres dues opcions també amagaven referències més o menys evidents cap a l’actualitat. Una era l’anàlisi d’una fotografia del pioner fotoperiodista Josep Brangulí d’una cua per comprar carbó durant les apagades en la vaga de La Canadenca el 1919 a Barcelona (i l’evolució de l’obrerisme), i l’altre era un fragment de la Llei de Jurisdiccions del 23 de març del 1906, que comença així: "L’espanyol que prengués les armes contra la Pàtria sota banderes enemigues o sota les dels que pugnessin per la independència d’una part del territori espanyol serà castigat amb la pena de cadena temporal en el seu grau màxim de mort".

Després del descans, el segon examen del dia presentava una altra de les novetats: s’estrenava l’examen de Ciències Generals (matèria de modalitat de la fase general per a l’alumnat del nou batxillerat general). Un examen que va preguntar pel cicle de l’aigua, amb un dibuix en què l’alumnat havia d’ubicar les seves diferents fases: evaporació, condensació, precipitació i recol·lecció, i, a continuació, explicar com creuen que l’escalfament global afecta el cicle de l’aigua, en un examen en el qual també van sortir les erupcions volcàniques a Islàndia i la del Cumbre Vieja, a La Palma.

Un escull habitual

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

En l’examen de Llatí, la Guerra de les Gàl·lies de Juli César, no va provocar gaires sorpreses. Tampoc ho va ser que l’examen de Matemàtiques fos el que va deixar pitjors sensacions entre l’alumnat. Un examen amb exercicis com: "El Joan ha trobat entre els papers del seu avi un esborrany on es descriu un terreny de regadiu que ha deixat en herència el seu pare". Calcula la superfície.

En el d’Anàlisi musical, un text de Rosa Massagué –membre de l’equip fundador d’EL PERIÓDICO– sobre l’empremta ecològica de la indústria musical que comença amb la famosa anècdota de Kylian Mbappé i els vols privats i acaba amb l’exemple de Coldplay i l’aplicació que suggereix la manera més sostenible d’accedir als seus concerts. La pregunta a respondre després de llegir el text té poc a veure amb l’anàlisi musical, però molt amb la crisi climàtica i amb el present i el futur dels xavals: ¿La petjada de carboni que es genera als grans concerts i festivals de música i la que produeixen les competicions futbolístiques són similars.