El planeta encadena una ratxa alarmant de 12 mesos de calor rècord

"Des de fa un any, cada full que arrenquem del calendari fa més calor. El nostre planeta intenta dir-nos alguna cosa, però no sembla que l’estiguem escoltant", destaca el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, arran de la publicació d’aquestes dades, que paradoxalment coincideixen amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient.

Els registres són clars. La temperatura mitjana mundial al llarg dels últims mesos ha estat 1,63 °C per sobre respecte a la mitjana preindustrial. És a dir, abans que la crisi climàtica alterés el clima terrestre. Des del maig de l’any passat i fins ara, tots i cada un dels mesos han batut el seu respectiu rècord de temperatura. Sabem amb certesa que cada un d’aquests mesos va ser la més calorosa des que la humanitat ha començat a prendre registres. I segons apunten algunes anàlisis, fins i tot podríem estar davant algunes de les xifres més altes observades en qualsevol període dels últims 100.000 anys. "És l’hora de la veritat respecte al clima. L’hora de mobilitzar-se, actuar i complir", afegeix Guterres amb referència a aquestes dades.

Aquest enèsim rècord de calor planetària, així com la prova que acumulem una ratxa inusualment llarga de temperatures extremes per a l’època, "és impactant, però no sorprenent", afirma Carlo Buontempo, director del servei Copernicus. Segons argumenta aquest especialista, aquest període extremadament càlid "té l’empremta del canvi climàtic" i mostra de forma clara com el planeta està responent a l’emissió descontrolada de gasos amb efecte hivernacle generats per la nostra espècie.

Por això mateix, per frenar-ne l’avanç, Buontempo recorda que hem de frenar al més aviat possible les nostres emissions per evitar així que aquests rècords de temperatura vagin a més, es prolonguin amb el temps i alterin encara més el clima global.

La febre que pateix ara mateix el planeta és tan sols un símptoma, tot i que molt visible, del que està passant amb l’avenç de la crisi climàtica. Però no és l’únic. Segons apunten innombrables estudis, l’escalfament global està alimentant fenòmens meteorològics i climàtics cada vegada més extrems a tot el planeta. Com, per exemple, la sequera extrema que durant més de dos anys ha afectat el territori català i que també es fa sentir en llocs tan llunyans com la conca de l’Amazones o el sud del continent africà. O les tempestes extremes de l’últim any, que en molts casos han derivat en inundacions, i que han causat estralls en països com Líbia, l’Índia, el Brasil i la República Dominicana. A Europa es calcula que l’últim any els desastres climàtics per si sols han deixat més de 150 morts i 13.400 milions d’euros de pèrdues.

Escalfament accelerat

La publicació d’aquestes dades coincideix amb el llançament d’un altre exhaustiu informe liderat per un plafó de més de 50 experts sobre l’avenç de la crisi climàtica. En aquest, la conclusió també és clara. L’escalfament global provocat per la humanitat avança a un ritme de 0,26 °C per dècada i és el més accelerat des que es conserven registres. L’informe calcula que gran part de l’augment de temperatures viscut l’últim any es pot atribuir de forma directa a les activitats de la nostra espècie i tan sols una petita part, equivalent a una dècima, pot atribuir-se a l’impacte de fenòmens naturals com El Niño. En total, s’estima que aquest tipus d’esdeveniments climàtics tenen un impacte inferior al 10% en les previsions d’escalfament global a llarg termini.

L’informe, liderat pel prestigiós Centre Priestley per a Futurs Climàtics, també apunta a una altra important conclusió. Els models indiquen que el pressupost de carboni (és a dir, la quantitat de diòxid de carboni que podem emetre abans de creuar el famós llindar de seguretat dels 1,5 graus d’escalfament global) és de tan sols 200 gigatones. I això equival a cinc anys d’emissions al ritme actual.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

L’últim gran informe climàtic del Panel Intergovernamental d’experts de les Nacions Unides (IPCC) ja va advertir d’aquest fenomen fa uns anys i des d’aleshores, tal com apuntaven els càlculs, aquest breu pressupost s’ha anat esgotant ràpidament a mesura que ha anat augmentant el ritme de les emissions de gasos amb efecte hivernacle produïts per la nostra espècie.

La conclusió que dona aquest treball és clara. Segons Piers Foster, director d’aquesta anàlisi, l’únic salvavides que tenim per esquivar el llindar dels 1,5 °C –la línia vermella que va marcar l’Acord de París per garantir un clima estable– és aconseguir "una ràpida baixada de les emissions fins a assolir el zero net". "Alhora, necessitem que les nostres societats siguin més capaces de suportar les adversitats. La devastació provocada pels incendis forestals, les sequeres, les inundacions i les onades de calor no ha de convertir-se en la nova normalitat", diu aquest expert.