Princesa d’Astúries a la lluita contra la diabetis i l’obesitat

Cinc especialistes comparteixen el premi d’investigació per diversos treballs que han permès el desenvolupament de l’Ozempic i altres fàrmacs.

Princesa d’Astúries a la lluita contra la diabetis i l’obesitat | EL PERIÓDICO

Princesa d’Astúries a la lluita contra la diabetis i l’obesitat | EL PERIÓDICO

2
Es llegeix en minuts
V. DELGADO

Cinc científics que han revolucionat el tractament per a l’obesitat i la diabetis es van coronar ahir com a premis Princesa d’Astúries d’investigació científica i tècnica 2024. El jurat reconeix l’inapel·lable mèrit de Daniel J. Drucker, metge (Canadà); Jeffrey M. Friedman, biòleg molecular (EUA); Joel F. Habener, endocrinòleg (EUA); Jens Juul Holst, químic (Dinamarca), i Svetlana Mojsov, química (Macedònia del Nord/EUA).

Tots els guardonats estan considerats líders mundials en el camp de l’endocrinologia i, d’alguna manera, se’ls pot atribuir la paternitat d’un dels grans èxits dels últims anys en qüestió de tractaments contra malalties altament prevalents: la pastilla per tractar la diabetis i l’obesitat –és un dir, ja que molts tractaments són intravenosos–.

El jurat del guardó, presidit pel físic Pedro Miguel Echenique, explica a la seva acta que "les investigacions dels científics guardonats han establert les bases endocrines de la diabetis i l’obesitat, patologies que són un problema global de salut pública sense tractament efectiu fins ara". Afegeix que Jeffrey M. Friedman ha sigut pioner a establir la base genètica de l’hormona que regula la gana, coneguda com la leptina, el 1994. Per la seva part, Daniel J. Drucker, Joel F. Habener, Jens Juul Holst i Svetlana Mojsov han estudiat l’efecte de determinades hormones que regulen la secreció d’insulina i els nivells de glucosa. Investigacions que han conduït al desenvolupament, per primera vegada, de fàrmacs eficaços.

Drucker, Habener, Holst i Mojsov comparteixen el reconeixement d’haver iniciat i desenvolupat aquesta investigació des dels anys 70 del segle passat. Des dels seus diferents laboratoris van estudiar les hormones que intervenen en el procés i regulen el metabolisme digestiu, com la somatostatina, que inhibeix la producció de glucagó i d’insulina, i variants del glucagó, denominades GLP-1 i GLP-2, i van comprovar que en aquest estat d’equilibri hi podia haver la diana terapèutica efectiva contra la diabetis de tipus 2.

Els avaluadors de la candidatura destaquen que en els últims anys s’ha produït un gran avenç en el tractament de la diabetis tipus 2. "Milions de persones reben els medicaments sorgits de la revolució científica iniciada pels cinc guardonats. El més conegut és la semaglutida –venut amb el nom comercial d’Ozempic–, que imita l’activitat d’un pèptid semblant a una hormona, el glucagó-1 (GLP-1). Juntament amb una dieta sana i esport, millora els nivells de sucre a la sang en persones amb diabetis tipus 1 i redueix el risc d’infart i ictus". La revista Science va designar aquests fàrmacs com l’avenç científic més gran del 2023.

48 candidatures

Notícies relacionades

Al guardó d’Investigació Científica i Tècnica van optar aquest any 48 candidatures de 17 nacionalitats. La proposta dels cinc guanyadors va arribar de la mà de qui va ser premi Princesa d’investigació científica i tècnica el 2021, Philip Felgner.

Jeffrey Friedman es va confessar ahir "molt honrat" per sumar el seu nom a una llarga llista de premiats, molts amb "contribucions excepcionals".

Temes:

Química Ictus