Aprendre la professió des de dins

Ja queden lluny aquells temps en què l’FP era vista com una opció de segona, l’alternativa per als mals estudiants que no es veien capaços d’enfrontar-se a la universitat. De fet, actualment la Formació Professional té una molt bona consideració, tant socialment com laboralment. I aquest canvi d’imatge es deu, en gran manera, a les seves elevades taxes d’ocupabilitat, que previsiblement seguiran augmentat en els pròxims anys. Però també al gran esforç realitzat per les administracions per fer d’aquesta opció formativa una elecció de futur.

No en va, assistim actualment al desplegament d’una nova normativa per a la Formació Professional. Amb motiu d’això, el 29 de maig passat EL PERIÓDICO va organitzar una taula rodona a l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza. Un esdeveniment que també va comptar amb la presència de Mercè Chacón, directora general de la Formació Professional de la Generalitat de Catalunya. Chacón va iniciar la seva presentació recordant que a la comunitat catalana hi ha més de 200 títols i 26 famílies de Formació Professional, que es veuran afectats pel nou marc legal. D’aquesta legislació va destacar la nova relació que s’estableix entre el centre formatiu i l’empresa. I és que, de cara al nou curs 2024-2025, agafa un nou impuls l’FP Dual, que afecta tots els cicles de grau mitjà i superior, i que implica que, des del primer any, es combinarà la formació teòrica a l’aula amb la pràctica en l’entorn laboral.

«Amb la nova FP l’empresa passa a formar part indiscutible de tot el sistema de formació. Els estudiants realitzaran cert nombre d’hores lectives dins de l’empresa. Aquesta serà una formació curricular i anirà des del 25% a percentatges pròxims al 100% (la xifra depèn de l’acord de col·laboració que ofereix cada empresa i que es pacta entre aquesta, el centre educatiu i l’alumne)», va explicar Chacón.

Els participants

Després de la presentació de la directora general, van pujar a l’estrada els quatre participants de la taula rodona: Antonio Mondaca, investigador del Centre de Coneixement i Innovació de CaixaBank Dualitza; Lorena Ventura, directora de Formació i Plans estratègics d’Ocupació de Barcelona Activa; Rebeca Marín, directora de Persones i Organització d’Aigües de Barcelona; i Alberto Vila, director de l’Institut Tecnològic de Barcelona.

Per començar, va prendre la paraula Mondaca, que va assegurar que «Catalunya es troba en una molt bona posició per rebre l’FP Dual. Segons les últimes estadístiques disponibles, en el curs 2022-2023 hi va haver més de 15.000 estudiants matriculats a FP Dual, xifra que representa un 7% del total de la matrícula a Catalunya (la mitjana d’Espanya no arriba al 5%)». Per al portaveu de CaixaBank Dualitza, això no treu que sobrevolin alguns dubtes sobre la nova FP Dual: «Per exemple, el fet que la dualitat comenci al primer curs, i no al segon. Això genera certa incertesa, perquè és a primer quan les taxes d’abandonament solen ser més altes. No obstant, hi ha un compromís dels centres educatius amb les empreses perquè ningú es pugui veure afectat en cas de produir-se un abandonament».

Lorena Ventura va afegir llavors alguns altres reptes per a aquesta nova etapa. Va recordar que «Barcelona té un teixit empresarial en el qual més del 95% són pimes o microempreses». En aquest sentit, va fer una crida per «trobar solucions que permetin articular el nou sistema de l’FP de manera que aquestes petites empreses també hi puguin participar. Altrament, no hi haurà prou places en un entorn com el nostre», va precisar. «Un altre interrogant és que les empreses passen a ser formadores, és a dir, que tindran un rol curricular. Per tant, hauran de seguir uns procediments d’avaluació, amb un pes específic en la nota. I això exigirà pedagogia i dotar d’eines també les empreses».

Per la seva banda, Rebeca Marín va posar el focus en les oportunitats que representa l’FP Dual, perquè «no tothom ha d’estudiar una carrera per obtenir una feina. Aquesta modalitat obre un nou ventall per als joves. Els ofereix una nova visió en la qual part de la seva formació es realitza en el si de l’empresa, permetent-los conèixer realment en què consisteix una professió». A més, per a la representant d’Aigües de Barcelona, aquesta passantia permet adquirir habilitats transversals que difícilment s’obtindrien a classe. Es referia a «les anomenades soft skills», i que van des de com relacionar-te amb altres companys o els teus superiors, a com treballar en equip o, per exemple, com escriure un correu electrònic professional.

Alhora –va dir Marín– les empreses es beneficien d’entrar en contacte amb joves que podrien convertir-se en futura mà d’obra per a l’empresa, ja que estaran capacitats per exercir determinades feines, havent adquirit coneixements molt específics. Per a Marín, per tant, l’FP Dual és «una oportunitat per a la captació del talent, per localitzar persones realment motivades per una feina.»

Col·laboració mútua

Per al seu èxit, el nou sistema d’FP Dual es basa en la correcta implicació i col·laboració de l’empresa i el centre formatiu. «Hi ha professions en les quals pràcticament el 100% de la formació s’haurà de portar a terme en un entorn empresarial, perquè els mitjans necessaris són molt cars i seria molt complicat que l’FP en disposés als centres». Alberto Vila, director de l’Institut Tecnològic de Barcelona es va referir, per exemple, al cicle d’Activitats pesqueres.

En altres casos –va afegir Marín- «serà necessari que l’empresa col·labori dotant de certs mitjans tècnics als instituts, per exemple, cedint material necessari per desenvolupar certa professió. En cas de no ser així, alguns centres no tindrien la capacitat econòmica per assumir aquest equipament».

Aquí és on Vila va posar sobre la taula una altra via de col·laboració: «Hi ha famílies professionals en les quals seria recomanable introduir l’empresa al centre formatiu. És a dir, facilitar que treballadors experts acudissin a les aules per impartir certs coneixements. En alguns casos, és més senzill això per incorporar l’estudiant a l’empresa». Aquesta opció, que Vila va titllar de més aviat «anecdòtica» en el dia d’avui, s’hauria de convertir en «sistemàtica». Perquè per a l’expert facilitaria l’encaix en el sistema d’empreses més petites i, en conseqüència, que aquestes trobessin un relleu professional en les seves respectives organitzacions».

Per la seva banda, Lorena Ventura, va destacar la via inversa: «Hi ha professorat dels centres que també van a l’empresa a formar-se i a actualitzar-se. Així poden conèixer de primera mà els nous materials, mètodes productius, etcètera. Aquesta és també una molt bona relació que el model ha de permetre».

La demanda

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

El portaveu del Centre de Coneixement i Innovació de CaixaBank Dualitza, Antonio Mondaca, va aportar algunes xifres significatives. Per exemple, que «a Catalunya l’estrella és la família sanitària, que rep el 26% de tota la matriculació a FP». Per a aquest investigador, no és una cosa casual, sinó que respon a la realitat del teixit productiu de la zona. De la mateixa manera, tota la línia farmacèutica o biotecnològica també està molt sol·licitada a la comunitat catalana, cosa que va relacionar amb «la gran xarxa d’hospitals que tenim. Així mateix, Informàtica i telecomunicacions també té entorn de l’11 o el 12%».

En aquest punt, Ventura va voler destacar la importància de l’orientació laboral dels joves que, a l’hora d’escollir entre un cicle o un altre «s’enfronten a decisions molt importants [...]. Cal explicar-los quines són les famílies amb més taxes d’ocupació en l’entorn geogràfic on es troben. Però també tenir en compte els seus interessos, habilitats i competències [...]. Estem en un entorn de constant transformació i hi ha moltes possibilitats que no es coneixen», va explicar la mateixa font. Possibilitats com el programa d’Erasmus, que també aplica a la formació professional (i no només als estudis universitaris) i que dona als joves un plus en la seva visió i promoció internacional. «És perfecte que completin la seva formació fora; però si es tracta de sectors estratègics, hem de garantir que tornin», va puntualitzar Vila. I això depèn, bàsicament, de condicions laborals. I aquest ja és un altre escull.