"La platja de Montgat ha desaparegut"

L’estat de les platges de Montgat (Maresme) és l’epítom dels problemes de falta de sorra i contaminació del terra que marquen l’inici de la temporada de bany al litoral de la província de Barcelona. Tant és així que a mitjans de març l’Ajuntament de Montgat advertia que valorava renunciar a la temporada de platja. No obstant, a finals de maig, el consistori confirmava l’inici de temporada: "Fa unes setmanes ho vèiem molt negre perquè literalment va desaparèixer tota la platja", recorda la regidora de Medi Ambient, Tània González (PSC).

La poca sorra que hi ha tornat de manera natural ha permès obrir les platges. Això sí, la temporada arrenca sense servei de salvament: "Hem hagut de reduir els serveis –informa González–. S’ha arribat a l’extrem de no tenir gairebé lloc per posar-hi una cadira de socorrisme". La contractació del servei de salvament està en marxa i aquests dies s’estan valorant les dues ofertes rebudes. En tot cas, no hi haurà socorrisme a les platges de Montgat fins a principis de juliol. Mentrestant, hi han instal·lat cartells que adverteixen de la falta de vigilància.

"Vaja, vaja, a Montgat no hi ha platja", cantusseja, bromista, Yaiza Castro. Aquesta veïna del barri del Turó del Mar vivia fins fa un any a Barcelona. Es va mudar a Montgat buscant tranquil·litat i, per descomptat, platja: "¡Em van vendre un pis amb platja i ni un any m’ha durat –es lamenta, amb molt bon humor–, almenys em queden les vistes i l’aroma a mar".

En efecte, la platja del municipi és tot just una mínima llengua de terra. En general, s’han perdut 50 metres lineals de costa, però la situació és encara si és possible pitjor a la platja de les Barques, que ha cedit un 70% de superfície. El poc espai que queda a la sorra l’ha hagut d’ocupar l’Escola de Mar, que es va haver de traslladar fins allà per evitar que fos engolida per l’aigua. És la tercera mudança en tres anys. De fet, el seu director, Xavier Ferrer, explica que l’any passat les instal·lacions "literalment van caure a l’aigua i –confessa– fa dos mesos no pensava ni obrir".

Bona part dels accessos a la platja des del carrer del Mar presenten un estat lamentable, difícilment accessible, ja que per arribar a la vora o bé s’ha d’escalar per les roques o bé s’ha de travessar la zona en la qual una gran excavadora treballa en la descontaminació del talús de la platja de les Barques. La contaminació provinent del passat industrial de la zona s’uneix a l’existent a sota de les vies del tren, provocada per l’arsènic que es feia servir antigament per al manteniment de les bigues de fusta. Per a l’ampliació del passeig marítim, encara no completada, es van haver de remoure les terres, cosa que va provocar que "tota aquesta contaminació saltés a la vista", explica González.

Maria Ortín, nascuda i criada a Montgat, ja comença a trobar a faltar allò de "baixar a la platja per prendre la fresca a les nits caloroses". "Em fa molta pena, encara no em cap al cap". Luis Fariña, amb més de 30 anys a l’esquena vivint a Montgat, s’uneix a la nostàlgia de la Maria: "Abans teníem diversos xiringuitos que donaven feina a famílies del poble, ara oblida-te’n".

Saltant roques

La conversa amb aquests tres veïns té lloc en un dels accessos a la vora. Es veu interrompuda, per força, cada vegada que algú gosa passar-hi. De nou, no s’hi cap. No només banyistes intrèpids, també alguns ciclistes fan l’esforç d’escalar aquest petit Angliru de pedres i sorra, ja que el passeig marítim també està tancat per les obres d’ampliació. "Ja es correrà la veu que aquí no hi ha platja, i tots acabaran anant a Badalona o al Masnou", assenyala la Maria, mentre un grup de quatre banyistes que hi han anat amb tren intenten baixar fins a la sorra saltant les roques.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El ministeri ha confirmat al consistori que no hi haurà aportació de sorra a les platges de Montgat. La regidora González assenyala que tampoc seria una solució definitiva, i apunta al perjudici a la biodiversitat que provoquen aquests grans moviments de sorra. El Xavi, l’últim pescador nascut i establert encara avui a Montgat, comparteix aquesta idea, tot i que amb bastanta més vehemència: "La draga recull sorra i s’emporta llenguados, sípies, cloïsses, ¡de tot! ¡És un assassinat a l’ecosistema!, i tot per a què, ¿perquè vingui encara més gent a la platja?".

Així, el futur del litoral montgatí queda a mercè de la natura: "Aquest any, i probablement el que ve, les platges de Montgat es quedaran tal com el mar les vulgui deixar", confirma la regidora González. A mitjans de juliol, la Verge del Carme recalarà a la costa mongatina a bord de les tradicionals i engalanades barques. Els veïns de Montgat es pregunten si disposarà de prou sorra per poder desembarcar.