La somnolència ja és la segona causa d’accidents a la carretera

Davant d’això, la Direcció General de Trànsit (DGT) ha decidit obrir un debat i posar el focus entorn dels perills de conduir sense haver descansat prou, sense fer les parades necessàries o després d’haver consumit psicofàrmacs, que també poden afectar la conducció. Trànsit està realitzant jornades de conscienciació, impulsant estudis sobre aquesta problemàtica i realitzant campanyes per alertar els conductors que la son al volant, mata. A més, a partir del juliol, tots els cotxes matriculats nous hauran d’incorporar detectors de fatiga i somnolència.

Una investigació realitzada per la DGT indica que el 2021 els problemes de cansament i son van provocar el 7% dels sinistres mortals, cosa que suposa que, de mitjana, cada any, 75 persones moren i 250 més resulten ferides greus per aquesta raó. L’any següent, el percentatge va pujar el 8%, de manera que és un problema en augment, d’acord amb el creixement que han experimentat també els trastorns a l’hora de dormir.

I el percentatge podria ser encara més alt tenint en compte que el 42% dels accidents són per sortides de la via i el 38% dels morts per distracció, una espècie de calaix de sastre en el qual els experts inclouen molts comportaments al volant, alguns de relacionats també amb el cansament i la son.

Microsons al volant

A més, amb certesa se sap que els sinistres provocats per la somnolència són extremadament letals, perquè el conductor no sol reaccionar a temps per frenar o corregir la trajectòria. El problema és que no s’ha interioritzat prou que no descansar bé a la nit o prendre tranquil·litzants pot afectar la conducció. Un estudi realitzat per la Fundación Línea Directa indica que el 55% dels conductors admeten que forcen al màxim no aturar-se quan tenen son en els seus desplaçaments vacacionals. A més, gairebé el 60% admet que ha patit microsons al volant i més d’un 70% que ha tingut somnolència, segons una investigació de la Fundació Club Europeo de Automovilistas (CEA). La falta de son minva l’atenció i els reflexos. Segons Antoni Esteve, director d’AdSalutem Instituto del Sueño, el risc de tenir un accident és quatre vegades més en el cas d’haver dormit entre 4 i 5 hores i es multiplica per 11 si se’n dorm menys de quatre.

Els sinistres per somnolència se solen produir de matinada o després de dinar. El conductor viatja, generalment, només i es produeixen a alta velocitat i per sortida de la via, però sense altres factors concurrents. També solen passar en viatges repetitius i autopistes. Els conductors professionals i els homes joves són els més afectats.

La somnolència al volant "pot ser tan perillosa com conduir sota els efectes de l’alcohol", sentència. "Provoca una disminució de l’atenció, temps de reacció més lents, deteriorament del judici i augment de la probabilitat de microsons. En el cas d’haver dormit menys de sis hores els efectes en els nostres nivells d’atenció podrien ser comparables als que pot tenir una persona després d’haver consumit tres o quatre copes de vi", indica l’especialista. I segons alguns estudis la concurrència d’alcohol i son multiplica per 30 les possibilitats d’accident.

Horaris molt nocturns

Les estadístiques indiquen que a Espanya es dorm, de mitjana, 6,8 hores, cosa que vol dir que moltes persones dormen molt menys i, en concret, el 45% confessa que descansa per sota de les set hores recomanades. I és un problema a l’alça ja que l’insomni crònic els últims 20 anys ha passat d’afectar el 6,4% de la població al 14%, sobretot a causa de l’estrès, l’ús excessiu de pantalles i als horaris més aviat nocturns dels espanyols.

A Espanya es descansa pitjor que en altres països europeus perquè ens fiquem al llit més tard que la mitjana. "El sopar i les activitats nocturnes, juntament amb l’horari laboral que pot estendre’s fins ben entrada la nit, contribueixen que els espanyols dormin menys, entorn d’un 10% menys, i descansin pitjor en comparació amb altres europeus que tenen horaris més primerencs i regulars", afirma Esteve. Aquest costum, junt amb l’augment dels problemes mentals i altres factors, ha contribuït que Espanya sigui el país amb més consum de tranquil·litzants. Aquests fàrmacs que permeten dormir millor poden causar somnolència, marejos o alentiment en els reflexos que també augmenten el risc de perdre el control del vehicle. El 2022, el 14% de les víctimes mortals al volant havia consumit psicofàrmacs, la tercera substància que afecta la conducció, darrere de l’alcohol (present en les anàlisis forenses del 35% dels conductors morts) i les drogues (20%).

"Les societats condueixen com viuen i conduïm molt adormits. Un problema greu que no s’ha reflectit [prou] en campanyes de formació i informació. Tampoc en mesures a les carreteres, com per exemple, la col·locació de bandes sonores per avisar els conductors que el seu vehicle surt de la via", opina Luis Montoro, catedràtic de Seguretat Viària.

Detectors

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

El també president d’honor de Fesvial –Fundació per a la Seguretat Viària– diu que la instal·lació de detectors de somnolència als vehicles matriculats a partir del juliol, que consisteixen en sensors al volant que analitzen la pressió de les mans o d’avisos que cal parar a les dues hores de conducció, "poden ser d’utilitat", però tenen "greus imprecisions i errors, ja que el son és una funció psicofísica complexa".

"El conductor ha d’estar format per detectar els símptomes previs al son, encara que no l’avisi el detector, com no saber on es troba, no recordar què ha passat en els últims quilòmetres o anar-se’n cap al centre de la calçada", explica.

1. Segons la DGT, els conductors professionals i els homes joves tenen més possibilitats de tenir aquests accidents.

2. Aquest tipus de sinistres solen tenir lloc de la mitjanit i la sortida del sol, o en les hores posteriors als àpats.

3. Els accidents associats a la somnolència solen ser més greus i causen més morts que un altre tipus de sinistres viaris.