Borja Santos: "El pas per la universitat ha de ser un viatge transformador"

El professor Borja Santos va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions, però la seva carrera es va orientar cap a les polítiques públiques de cooperació i desenvolupament internacional. Un treball que va exercir sobre el terreny fins que una beca de la Fundació La Caixa el va ajudar a descobrir la seva passió: la formació universitària, que actualment exerceix a la IE University de Madrid, d’on és vicedegà. Per tancar el cercle, dimecres passat va ser l’encarregat del discurs inaugural davant la nova promoció de becats.

¿Com li va canviar la vida el fet d’haver rebut una beca de la Fundació La Caixa?

Quan la vaig sol·licitar no pensava que es produís aquest canvi. Treballava en cooperació i volia continuar formant-me per exercir millor la meva tasca, però quan passes dos anys en una institució com la Harvard Kennedy School tot és tan intens que et canvia la vida: noves idees, nous projectes, noves persones... La teva base de coneixement i de contactes s’eixampla de tal manera que et deixes portar, i vaig acabar enamorant-me de l’educació.

¿Què és el que més li va agradar de l’experiència a Harvard i intenta aplicar ara aquí?

La universitat és un formiguer de projectes, i això m’atrau molt; floten tantes idees en l’aire que et ve de gust implicar-te en molts projectes diferents. Una cosa que vaig aprendre allà i que intento aplicar a Espanya és que el que passa a l’aula és important, però també que passa fora. El camí a la universitat no només ha de ser acadèmic, sinó també un viatge de transformació.

Un viatge a la recerca d’allò que més l’apassioni a un, tot i que no sempre sigui fàcil de trobar. O de poder-s’hi dedicar.

Sens dubte, la passió és clau. Si alguna cosa t’apassiona, tornaràs a intentar-ho tot i que fallis. Si no, qualsevol error t’aturarà. Tampoc s’ha de ser ingenu, no tothom pot canviar de rumb per buscar el que li agrada, per a això necessites una xarxa de suport o una beca. Per això, des de les universitats intentem ser més transversals, que l’estudiant pugui tocar diverses disciplines. O fomentar els dobles graus.

Com a expert en política pública internacional, ¿de quina manera s’explica l’estat actual del món, marcat pel clima bèl·lic?

Vivim en un món molt inestable, on el poder establert s’està fragmentant i reajustant. I això desgraciadament ens està portant a molts conflictes i a certa desconfiança en el model de la democràcia liberal. Cal continuar-hi compromesos com a model de progrés, si bé també és fonamental afrontar el repte de la desigualtat.

¿Com creu que es pot sortir d’aquest atzucac?

Notícies relacionades

El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Hem de continuar advocant pel model multilateral mitjançant tota la sèrie de plataformes institucionals que hem creat en les últimes dècades, a través de les quals tots els països puguin establir acords i retre comptes. Aquest és un dels problemes actuals: no hi ha la rendició de comptes en qüestions de pau, de dret internacional o d’aspectes comercials. Necessitem tornar aquest model multilateral per arribar a acords i, sobretot, respectar-los.

¿Amb quin ensenyament li agradaria que es quedessin els seus alumnes?

M’agrada molt el concepte d’eudemonia de la filosofia grega: la felicitat que genera arribar a la millor versió possible d’un mateix. I per a això han de perseguir l’excel·lència acadèmica, la curiositat insaciable, l’esperit emprenedor, la compassió, la solidaritat, l’actitud col·laborativa... Aquesta és la meta que m’agradaria que perseguissin.