Un decret del Govern podria evitar les retallades en hospitals aquest estiu

El problema original, segons el Govern, es remunta al passat 13 de març, quan el Parlament va tombar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per a aquest any. Eren uns comptes expansius que preveien, per exemple, un increment del 3,6% dels recursos per a Salut –424,1 milions d’euros en total–, però que van acabar fracassant per un sol vot de diferència. El Govern de Pere Aragonès comptava amb els vots d’ERC i el PSC, però no va aconseguir convèncer els Comuns. El partit de Jéssica Albiach va posar com a condició ineludible que es frenés la tramitació del complex d’oci del Hard Rock, i el Govern va al·legar que no podia fer-ho sense el risc de cometre una il·legalitat. Els pressupostos van naufragar.

Aquest naufragi va tenir diverses conseqüències. La política, que Aragonès va avançar les eleccions al 12 de maig, i va renunciar a acabar el seu mandat fins al febrer del 2025. L’econòmica, que l’Administració catalana es va quedar sense un pressupost que preveia un creixement dels recursos per als seus departaments. Ara, quan el Govern ha de justificar l’impacte en el sistema públic de salut, culpa els partits que no van donar el seu suport als comptes. "No tenir pressupost té un cost perquè ara no tenim una bossa de diners per a activitat complementària", va exposar el conseller de Salut en funcions, Manel Balcells.

Així, el Govern responsabilitza de la situació el suposat egoisme de l’oposició, en especial dels Comuns i Junts, els dos partits amb els quals més va negociar i que van acabar optant pel no. Mentrestant, l’oposició al·lega que no podia recolzar uns comptes en què no creia. Els morats, per l’esmentat tema del Hard Rock, i els postconvergents, perquè exigien la supressió de l’impost de successions. ¿Qui té raó? És difícil desempatar atès el resultat de les eleccions catalanes. Dels partits favorables als comptes, el PSC va guanyar i ERC es va desplomar, mentre que dels detractors, Junts va créixer i els Comuns van baixar. No sembla que el fiasco dels pressupostos fos un tema decisiu per als votants.

La versió dels sindicats

Per als sindicats, el problema de fons no és la falta d’uns nous pressupostos. Segons la seva versió, darrere de tot hi ha l’increment salarial del nou conveni de l’Institut Català de Salut (ICS). Un acord a què es va arribar el novembre passat, que repercutia en 55.000 treballadors sanitaris i que va requerir una injecció addicional de 320 milions d’euros anuals per part de la Conselleria de Salut. Al·leguen que aquest compromís, que ja està en vigor, és el que ha acabat per desquadrar els números. El Govern rebutja aquest plantejament, però Balcells va reconèixer que l’augment que preveien els comptes hagués permès "cobrir el cost" del conveni i "continuar fent noves accions".

La qüestió ara és si el Govern en funcions pot fer alguna cosa al respecte. La resposta és que ho té difícil. La llei limita les atribucions d’un Executiu a la rampa de sortida: no pot fer uns nous pressupostos, no pot presentar projectes de llei al Parlament i no pot dictar decrets legislatius. L’únic que pot fer, segons la normativa, és el "despatx ordinari dels assumptes públics" i "facilitar el traspàs de funcions" al nou Govern.

Sí que hi ha una escletxa per la qual es podria intentar alguna cosa. En cas de "necessitat extraordinària i urgent", el Govern podria dictar "disposicions legislatives provisionals" amb el format d’un decret llei. Aquest decret podria incloure recursos extraordinaris per a l’àmbit de la salut. Sembla fàcil, però no ho és. En primer lloc, hi ha el debat sobre quina legitimitat té per fer una cosa així un Govern com el d’Aragonès, que va perdre clarament les eleccions i que haurà de cedir el lloc a un altre Executiu, probablement del PSC.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En segon lloc, aquest decret s’hauria de votar a la Diputació Permanent del Parlament, i tindria difícil prosperar. Fa uns dies, en aquest fòrum parlamentari, el PSC i Junts ja van tombar un decret del Govern que volia regular el lloguer de temporada.

L’última via per afrontar les carències estiuenques en el sistema de salut seria desbloquejar al més aviat possible la legislatura a Catalunya investint un nou president i que aquest mirés d’armar ràpidament uns pressupostos per al 2024. No obstant, aquesta sembla una opció remota. Tots els indicis apunten que les negociacions de la investidura es jugaran al límit del calendari i que, si hi ha nou president, ja no tindrà temps de formular uns nous comptes, sinó que haurà de centrar-se en els del 2025.