La ‘mare’ de l’Ozempic que va lluitar per no ser exclosa de la història

El reconeixement, que no sempre va lligat a l’èxit professional, ha arribat a Svetlana Mojsov superats ja els tres quarts de la seva vida. Nascuda a Skopje (Macedònia), quan allò era Iugoslàvia fa 76 anys, va estudiar Química i es va traslladar en els anys vuitanta als Estats Units juntament amb el seu marit, l’immunòleg brasiler Michel C. Nussenzweig. Llavors, a l’Hospital General de Massachusetts va identificar el pèptid GLP-1, el va sintetitzar i en va estudiar la funció, a més de desenvolupar anticossos contra algunes de les seves seqüències.

Allà va començar a gestar-se el premi Princesa d’Astúries d’investigació científica, concedit per l’Ozempic, el miracle farmacèutic que ha marcat un abans i un després en la lluita contra la diabetis tipus 2 i l’obesitat. El guardó també l’han rebut quatre companys de professió: Daniel J. Drucker, Jeffrey M. Friedman, Joel F. Habener i Jens Juul Holst.

Els cinc són líders mundials en el camp de l’endocrinologia, però només Mojsov va haver de plantar-se i exclamar "no sense el meu nom". Va passar el 2021, quan va sentir l’anunci del premi internacional Gairdner del Canadà, un prestigiós guardó d’investigació biomèdica. S’atorgava a tres científics (Joel Habener, Daniel Drucker i Jens Juul Holst) pel seu treball sobre els medicaments per a la diabetis i l’obesitat la popularitat dels quals s’ha disparat en els últims anys. S’especula, fins i tot, amb un premi Nobel, però a aquesta narrativa del descobriment científic li falta una peça important: la mateixa Mojsov.

Se’n va quedar fora

El Gairdner (dotat amb uns 67.000 euros) era el tercer gran guardó que premiava el trio i deixava fora la investigadora. "Em va molestar molt. Encara no entenc com en vaig ser exclosa", va declarar Mojsov a la revista Science, que es va fer ressò de la batalla que va iniciar la científica, que va ser la química que va publicar els primers articles clau. Va començar llavors una lluita per aconseguir el seu lloc, com bé va recordar la Fundació Princesa d’Astúries en el compendi de mèrits de la investigadora.

La mateixa revista Science va publicar el setembre del 2023 un article que alertava que Mojsov havia sigut exclosa de la història. La investigadora mai va dirigir el seu propi laboratori i, després de les seves revolucionàries troballes, es va mantenir fora del focus, publicant estudis d’una manera molt més esporàdica que la resta dels seus companys.

Articles corregits

La seva reivindicació va tenir èxit i va anar més enllà: va demanar que es corregissin articles apareguts en mitjans com The New York Times, Nature i Cell. Des d’aleshores ha rebut els premis VinFuture en la categoria innovadors amb èxits excel·lents en camps emergents, o el més recent Pearl Meister Greengard de la Universitat Rockefeller, la dotació econòmica del qual ha decidit que es destini a la iniciativa Dones i Ciència de la Universitat Rockefeller. A més, ha sigut inclosa, juntament amb Habener, Drucker i Holst, a la llista de la revista Time amb les cent persones més influents del món en l’àmbit de la salut el 2024.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

El mes d’octubre vinent, Mojsov rebrà a Oviedo un premi Princesa igual de merescut que el dels seus companys, però molt més lluitat fora del laboratori. "No conec la seva biografia amb detall però, lamentablement, el que li ha passat a ella passa freqüentment i és una cosa que se sap. Quan són dones les investigadores molts dels seus èxits s’atribueixen als seus mentors o als seus equips. En el cas dels homes solen estar més clars els personalismes", afirma Teresa Valdés, de la comissió de Dona i Ciència del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

"Hi ha alguns àmbits de la ciència on aquestes desigualtats passen menys i moltes esperem que es vagin superant. Però no es pot negar que era una realitat que es produïa, i en l’àmbit clínic encara amb més assiduïtat", afegeix María Fernández, delegada del CSIC a Astúries.