Aissatou Diallo: "Soc una transacció comercial"

Això va ser a Guinea-Bissau, poc abans d’arribar a Catalunya, on resideix amb la seva família. L’Adama explica que la seva mare li va dir que havia de casar-se i que després el seu marit podria deixar-la seguir amb els estudis, però va haver de dedicar-se a tenir cura de la casa i dels fills. "Sempre he tingut aquesta por de decebre la meva família", diu l’Adama. "Em vaig casar sense estar enamorada, només per obeir la meva família, la meva mare. Em feia pena veure la seva relació amb el meu padrastre, perquè no es portaven bé, sempre hi havia baralles".

La seva història és una de les que es poden trobar a Ahcama, entitat que va néixer el 2015 com a associació humanitària contra l’ablació de la dona africana, però que des del 2022 amplia la seva feina per "combatre qualsevol forma de violència contra les dones", com explica Aissatou Diallo, la seva presidenta i fundadora.

Una d’aquestes tasques és l’acompanyament de dones casades per força i que es troben soles a l’arribar a Catalunya, una societat que desconeixen. A més, un gruix d’elles, segons aquesta entitat, també pateixen maltractaments. En els últims dos anys, l’associació ha atès 12 dones víctimes d’enllaços pactats, majoritàriament d’origen en països com Mali, Guinea, el Senegal i el Níger. També van ajudar una víctima del Pakistan. La majoria va aconseguir separar-se.

Boda després de la primera regla

Diallo, natural de Guinea Conakry, assegura que qualsevol dona que ha patit algun tipus de maltractament o necessita ajuda pot acudir a l’entitat, amb seu al centre de Barcelona. Des d’allà l’acompanyen en qualsevol situació, dins de les seves possibilitats. "A Catalunya falta bastanta informació sobre la comunitat africana, que té un codi cultural propi", explica la presidenta d’Ahcama.

En alguns contextos, les filles poden ser vistes pels seus pares com una manera de "tornar els préstecs que els donen i no poden pagar". "Totes pensem ‘soc com una transacció comercial per al meu pare’, mentre que els germans són els reis de la casa", relata Diallo. Habitualment es casa les nenes entre els 12 i els 17 anys, "quan els arriba la seva primera regla", explica l’activista, que afegeix que habitualment "als 20 anys ja tenen dos fills". Algunes dones veuen en aquest enllaç una manera de sortir d’una situació de violència que viuen a casa seva, tot i que poden acabar en una altra.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Aquesta situació es dona tant als països africans d’origen com aquí, malgrat els serveis de lluita contra la violència de gènere. "Gairebé ningú planta cara, per por de ser repudiada o odiada per la seva família o la comunitat, és el que ens ensenyen culturalment", destaca Diallo, que afegeix que a les nenes nascudes aquí –o les que hi viuen des de molt petites– també els costa trencar amb aquesta situació. En els últims anys, no obstant, els Mossos han detectat que cada vegada són més les menors que s’atreveixen a denunciar.

A Ahcama han vist casos de dones casades per la força al seu país amb homes que els porten 20 o 30 anys i que són portades a Espanya "com les seves filles, en un fals reagrupament familiar" quan l’home ja té una primera dona. L’associació també ha detectat casos d’homes que tornen, amb enganys, les seves dones si els surten "replicaires", ja que les porten al seu país i els treuen el passaport, per la qual cosa no poden viatjar. Des d’Ahcama es remarca que ha de ser la víctima qui ha de denunciar i apunten a un punt cec: si tinguessin més recursos, com pisos d’acollida, moltes dones s’atrevirien a trencar aquest clima de violència dins de la comunitat.