Els joves se senten més sols a les zones rurals

De fet, hi ha una lleugera menor incidència en els municipis més petits (el pateixen el 17,6%) i la recurrència més gran (el 22,8% dels habitants) apareix en les poblacions intermèdies (entre 10.000 i 50.000 habitants), potser perquè als pobles els veïns i la comunitat està més present en la vida diària de les persones. No obstant, atenent les edats, el sentiment de soledat és més intens en els joves de les zones rurals (pot arribar a quasi quatre de cada 10) i disminueix a les urbs (21,8%). I succeeix al revés amb les persones grans: és més prevalent a les ciutats (la pateixen el 25,1% de les persones de 65 anys i més, davant el 12,7% en els municipis petits).

"Aquesta troballa té implicacions sobre l’anàlisi i les polítiques del fenomen de la despoblació i l’envelliment de la població de l’Espanya rural", avisa l’Observatori. A més, un altre factor a tenir en compte és que les taxes de soledat més grans entre les dones es troben en els nuclis urbans.

També l’educació apareix com a factor desencadenant del problema social que implica la soledat no desitjada, que és un sentiment i no està intrínsecament relacionat amb viure sol o la falta de relacions socials. Segons el baròmetre, entre les persones que tenen un nivell educatiu inferior a l’educació primària, la incidència és més de 10 punts superior a les persones amb educació superior (25,5% front 14,7%), per la qual cosa no tenir estudis superiors eleva la probabilitat de patir soledat en un 50%.

Els experts relacionen aquesta circumstància amb altres situacions relacionades amb la falta d’estudis superiors, com els problemes per a la inserció laboral o la falta d’ingressos. De fet, les persones a l’atur tenen una taxa de soledat no desitjada de més del doble que els ocupats (36,3% davant 16,2%) i quatre de cada 10 persones que tenen dificultat per arribar a fi de mes també pateixen aïllament involuntari.

Discapacitat

"La prevalença de la soledat no desitjada és més elevada entre les persones que tenen dificultats en altres àrees, com la salut, l’economia, l’atur i la discapacitat", indica l’informe de l’Observatori. En aquest últim col·lectiu, de manera preocupant, la meitat de les persones amb discapacitat pateixen soledats, davant el 19,01% de les persones sense discapacitat.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

Tenint en compte, per tant, que es tracta d’"un problema profund i extens […] que sol ser el desencadenant d’altres problemes greus", segons va destacar ahir Josep Alfonso, director general de la Fundació Axa, nou de cada 10 espanyols considera que la soledat no desitjada hauria de ser una prioritat per a les administracions. El 47% opina que se n’hauria d’ocupar el Govern central; el 26%, el municipal; el 16%, l’autonòmic, i un 8%, les oenagés. El 79% dels enquestats, finalment, diuen que els agradaria poder fer més per ajudar persones soles.

El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, que va assistir a la presentació del baròmetre, va indicar que el Govern pren nota de les conclusions i portarà a terme accions dins del projecte destinat a "universalitzar els drets socials".