El Govern central aposta per més centres de dia i llars residència

Residències de gent gran que s’assemblin a una llar, amb habitacions individuals i minicuina pròpia. Cohousing (habitatges col·laboratius) perquè un grup de persones puguin viure de manera autònoma tot i que tinguin algun grau de dependència. Més assistència a domicili i més centres de dia. Condicions laborals dignes per als professionals de les cures. Aquests són alguns dels objectius de l’Estratègia per a un nou model de cures en la comunitat, que té una dotació inicial de 1.300 milions d’euros (provinents dels fons europeus) i que acaba de ser aprovada pel Consell de Ministres.

No es tracta d’una llei sinó d’un "canvi cultural i de mentalitat" perquè les cures surtin, per fi, de l’àmbit privat i entrin en el debat polític i social. Es tracta, doncs, de visibilitzar un problema i prendre consciència social per arribar a solucions.

Redactada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, l’estratègia –el termini de la qual comença ara i acaba el 2030– té un objectiu molt ambiciós: canviar el model de l’atenció que reben no només les persones grans sinó també les que tenen algun tipus de discapacitat i els menors que depenen de les institucions públiques. Segons els càlculs del ministeri que dirigeix Pablo Bustinduy, parlem del 10% de la població espanyola (entre 4,5 milions i 6,5 milions de persones). En l’actualitat, el 70% de les cures que rep aquest ampli col·lectiu es dona en l’àmbit familiar. És una activitat que, bàsicament, recau en dones.

El país més envellit

A més de la gent gran, els nens tutelats i les persones sense llar, un altre dels col·lectius als quals es dirigeix aquesta estratègia és, precisament, el de les dones que cuiden a casa seva familiars grans o dependents. La mirada del ministeri també es dirigirà als cuidadors professionals perquè tinguin accés a la formació i drets laborals. La idea és que sigui un sector atractiu des del punt de vista laboral. Drets Socials no és l’únic departament implicat en l’estratègia, que necessita el vistiplau d’altres ministeris i les autonomies, que en tenen les competències. A tot Espanya, hi ha 300.000 persones que viuen en 22.000 centres residencials, una xifra en la qual hi ha incloses no només les residències de gent gran sinó els centres de menors no acompanyats i de dones víctimes de violència masclista.

Notícies relacionades

Brussel·les aconsella proveir-se de queviures per a una emergència

A la recerca del temps perdut

La longevitat sumada a la baixa natalitat és una fórmula matemàtica que, el 2050, farà que Espanya sigui juntament amb el Japó el país més envellit del món. El 2024, el 20% de la població té més de 65 anys, percentatge que augmentarà al 25% el 2035 i al 30% el 2047. Les previsions del Govern són que el 2033 es necessitin 133.000 professionals de les cures més dels que hi ha ara.

La nova estratègia no contempla una possible ampliació del nombre de places en residències públiques sinó transformar tant el model que les opcions per a les cures no passin sempre per una macroresidència. En tot cas, el ministeri creu que l’actual "cultura assistencialista" implica que els residents no tenen control sobre la seva vida i no poden prendre decisions quotidianes senzilles.