Set de cada 10 espanyols han sofert soledat no desitjada

La soledat no desitjada és un problema estès en les societats actuals, on les relacions virtuals han substituït, en part, les converses amb familiars i amics. Un estudi realitzat per les fundacions ONCE i Axa, en el marc de l’Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada, indica que set de cada 10 espanyols han tingut aquest sentiment (que no està directament relacionat amb viure sol), de manera puntual, temporal o permanent, en alguna etapa de la seva vida.

De fet, tenint en compte les persones que han patit soledat no desitjada amb més intensitat, la incidència arriba a gairebé la meitat de la població; el 20% ho sent en el moment actual i el 29% en el passat.

L’Observatori Estatal –una iniciativa de la Fundació ONCE en què col·labora Creu Roja, la Federació de Municipis i Províncies, els sindicats o la Plataforma del Tercer Sector, entre altres actors– avisa que és important distingir entre l’aïllament social, amb referència a la falta de contactes socials, i la soledat no desitjada, que és "una experiència personal negativa en la qual un individu té la necessitat de comunicar-se amb d’altres i percep carències en les seves relacions socials, bé sigui perquè té menys relació de la que li agradaria o perquè les relacions que té no li ofereixen el suport emocional que desitja". És a dir, es poden tenir múltiples relacions socials i familiars però sentir-se sol i viceversa: viure en soledat però ser feliç d’aquesta condició.

Crònica: més de dos anys

El baròmetre indica, no obstant, que el 13,5% dels enquestats pateix soledat crònica; és a dir, que aquesta dura dos anys o més anys. "Hi ha soledats que són temporals, en general tenen a veure amb dols. Però quan les enquestes indiquen que duren anys, allà ja hi ha un sentiment al qual s’ha de dedicar més temps", va avisar Matilde Fernández, presidenta de l’Observatori, en la presentació de les dades.

L’enquesta, que actualitza l’estudi presentat el 2015 sobre La soledat a Espanya i el 2022 sobre la Percepció de la soledat no desitjada, s’ha realitzat amb 2.900 entrevistes telefòniques a residents a Espanya majors de 18 anys. És de tal profunditat que serveix per desmuntar alguns estereotips i desentranyar quins factors desencadenen la soledat no desitjada.

D’entrada, el baròmetre indica que, tot i que la majoria de la població creu que la soledat no desitjada afecta especialment persones grans que viuen soles, en realitat és un problema especialment estès entre la joventut (el perceben el 34,6% dels joves d’entre 18 i 24 anys) i va decreixent amb l’edat fins a arribar a la mínima incidència en la franja de 65 a 74 anys (14,5%). No obstant, "la prevalença per edat descriu una forma d’U i torna a ascendir en les persones de 75 anys i més", va indicar Raúl Ruiz, representant de la consultora Fresno, que ha realitzat l’estudi.

Així mateix, l’experiència subjectiva que implica la soledat no desitjada està íntimament relacionada amb altres problemes i determinants socials, tot i que amb alguns factors "més que amb d’altres", segons Ruiz. Així, una de les causes desencadenants més important està relacionada amb la quantitat, qualitat i el contacte físic de les relacions socials, especialment amb els amics i la família.

Per exemple, més de la meitat de les persones que se senten soles de manera involuntària tenen menys relacions socials de les que els agradaria, un terç declara que són dolentes o regulars, i entre cinc i sis de cada 10 persones afirmen que són, fonamentalment, a distància, ja que els contactes online i no presencials són més freqüents en aquest grup de persones.

A més, no tenir al voltant persones que et poden ajudar en cas de necessitar-ho o viure en una llar unipersonal de manera involuntària triplica la possibilitat de patir soledat no desitjada.

Salut mental

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

D’altra banda, un altre dels grans factors desencadenants està relacionat amb la salut. La prevalença entre persones que perceben el seu estat de salut com a dolent o molt dolent és sis vegades superior. I la meitat de persones amb problemes de salut mental pateixen soledat no desitjada: entre tres i quatre vegades més que la resta de la població. També és més freqüent en les dones (el 21,8%), en les persones amb dificultats econòmiques o discapacitat, d’origen estranger o que no tenen estudis superiors.

Davant d’això, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, que va participar en la presentació del baròmetre, va indicar que aquests resultats demostren que la soledat no desitjada pot aparèixer al llarg de tota la vida i està relacionada amb "determinants socials com la pobresa, la salut o l’habitatge". A més, va remarcar, quatre de cada cinc espanyols l’associen a un problema invisible, però voldrien que s’aprovessin mesurades per pal·liar-la. Davant d’això, va garantir que aquestes dades es "traduiran" en polítiques públiques "emmarcades en un projecte per universalitzar drets i apuntalar l’Estat del benestar".