Aigua als volcans de Mart

A Mart hi ha més aigua de la que es pensava, i en llocs fins ara insospitats. Segons revela un equip internacional d’investigadors en una anàlisi publicada ahir a la revista Nature Geoscience, els colossals volcans marcians acullen grans quantitats d’aigua gelada al cim. Aquest fenomen destaca com una cosa especialment efímera, ja que només s’ha observat durant els gèlids matins dels mesos més freds de l’any. "Fins ara crèiem que era gairebé impossible trobar una cosa així als volcans de Mart", explica Adomas Valantinas, investigador de la Universitat de Brown i autor principal d’aquest treball. "Podríem estar veient un romanent d’un antic cicle climàtic i d’un passat de precipitacions i potser fins i tot nevades en aquests volcans de Mart", afegeix.

L’anàlisi pren com a referència les més de 30.000 imatges i dades recopilades per una missió de l’Agència Espacial Europea (ESA), la famosa ExoMars, i, més concretament, el seu instrument a bord Trace Gas Orbiter. Gràcies a la informació recopilada per aquesta sonda, s’ha pogut detectar l’aparició d’un "gebre increïblement fi de gel" als volcans gegants situats a la regió de Tharsis, a l’equador del planeta, on es troben algunes de les formacions més altes de tot el Sistema Solar. Per exemple, la cèlebre muntanya Olimp, de més de 21 quilòmetres d’altura.

La troballa de gel en l’equador marcià ha sigut tota una sorpresa. Sobretot perquè, fins ara, es creia que aquesta regió no era propícia per allotjar formes d’aigua. Però segons apunta aquesta anàlisi, en certs moments de l’any, i durant només unes hores, en aquests volcans del planeta vermell conflueixen certs patrons atmosfèrics que permeten la formació d’aquest fi gebre gelat en diferents punts de la seva superfície. Una cosa així com el que passa amb els microclimes a determinades regions de la Terra. Tot apunta que aquest procés respon a l’"intercanvi actiu d’aigua entre la superfície i l’atmosfera marcianes" i, per tant, als seus patrons de circulació atmosfèrica.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

¿Pero quant gel s’ha detectat als volcans marcians? I sobretot, ¿on? Doncs bé, segons apunta l’anàlisi, la massa total de gebre detectat als volcans equatorials de Mart ascendeix a la barbaritat de 150.000 tones de gel. L’equivalent a 60 piscines olímpiques. Tot això, repartit entre lels cims i les calderes (és a dir, en aquests grans buits creats durant erupcions passades) i en certes parts de la base d’aquestes formacions. A la muntanya Olimp, per exemple, s’ha trobat gel a la caldera i el pendent nord d’aquest volcà gegant la base del qual mesura tant com tot França. Als volcans Ceraunius Tholus i Arsia Mons només s’ha detectat gebre al cim.

Una de les parts més curioses de la troballa, que ha comptat amb la col·laboració de científics de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, té a veure amb l’espessor del gel per si mateix. Perquè les anàlisis suggereixen que aquestes grans extensions gelades tan sols sumarien una centèsima de mil·límetre d’espessor. L’equivalent a l’ample d’un cabell humà. En alguns casos s’ha detectat que aquest gebre gelat és capaç d’estendre’s en superfícies de més de 40 quilòmetres de llarg, cristal·litzar-se durant les hores més gèlides del dia i després desaparèixer. Això explicaria per què fins ara ningú s’havia adonat de la seva presència.