Sis adolescents superen amb nota passar una setmana sense mòbil

"Aquesta setmana he notat que estic fent més coses amb el meu germà i a casa. En parlo més amb la meva mare. Creia que seria més difícil", resumeix l’Ariadna, que ha viscut un doble repte: celebrar el seu aniversari sense mòbil i sense poder estrenar l’iPhone que li havia regalat el seu pare. Sí, hi ha hagut dies en què tots ells han desitjat tenir el mòbil però, sobretot, han sigut moments concrets en què estava establert que consultaven el telèfon. La Gibet, per exemple, aposta per reduir consums superflus: "Crec que ara faré el de sempre però intentaré trobar moments per desconnectar del mòbil".

Sobretot, han trobat a faltar poder comunicar-se amb els amics i els familiars. No obstant, també han sorgit moments inesperats com quan la millor amiga de l’Ariadna li va dir que s’apuntava a l’experiència o quan una amiga de la Martina es va presentar a casa seva, després de dies sense rebre resposta als seus whatsaps, per comprovar que estava bé.

Altres repercussions clares en més d’un participant, ratificades també per les seves famílies, han sigut un estat d’ànim més tranquil i menys irascible, més i millors hores de son i més temps de joc amb els germans, que han agraït estar amb "un altre Álex" o amb "una altra Gibet". L’abraçada de la Gibet a la seva germana el penúltim dia resumeix bona part de les conseqüències positives del repte en les relacions familiars. Hi ha hagut més jocs espontanis, migdiades, més xerrades i més innovació, com la classe de ioga de l’Ariadna a la seva àvia.

Futbol i ping-pong

També han admès en més d’una ocasió que esperaven que el repte arribés a la seva fi, que en determinades situacions se’ls feia costerut. També s’ha comprovat que, malgrat la prohibició a l’institut s’utilitza el mòbil sovint. Al marge d’això, els sis participants han optat per jugar a futbol o a ping-pong, o per distreure’s d’altres maneres. En algun moment, els seus amics els han anomenat pringats o s’han estranyat davant el repte.

"L’Álex ha estat molt més tranquil, carinyós i xerraire, i també ha jugat més amb el seu germà. El balanç ha sigut molt positiu. No m’ho esperava, pensava que estaria molt més irascible, enfadat", explica amb gran satisfacció la Silvia, la seva mare. La Nazha, mare del Ghassan i de la Ghyta, ho corrobora: "Ha sigut una molt bona experiència, sobretot he vist que els nens estan menys nerviosos, menys pendents del mòbil tot el dia quan sona o reben un missatge. Passen més temps junts i dediquen temps a coses més importants". Les mares han aprofitat el repte per plantejar que aquesta iniciativa tingui continuïtat. Canviant, per exemple, el contracte d’ús del mòbil per reduir hores de consum i xarxes socials. O per intentar desconnectar tots junts en les vacances d’estiu.

O per constatar, simplement, que es pot viure sense mòbil gran part del temps. Les mares també han experimentat que no saber si havien arribat a l’institut tampoc els ha provocat més angoixes. I han vist els xavals més comunicatius i, com explica la mare de l’Álex, menys competitius. Totes celebren que es portin a terme iniciatives com aquest repte.

La gran pregunta és si totes aquestes bones intencions dels sis joves, animats per les seves mares, tindran continuïtat. En principi, tots volen canviar, però també és cert que les seves mares dubten que aquesta voluntat es mantingui a llarg termini. La Ghyta afirma que tornarà a utilitzar-lo com abans. La Martina també, tot i que es compromet a no consultar-lo tant pel carrer quan va d’un lloc a l’altre. Es pot dir que quan se’ls ha proposat allargar el repte una setmana més o un mes, tots han rigut i han contestat: "¿És broma, oi?"

Xavier Casanovas, un dels impulsors d’Adolescència Lliure de Mòbil, celebra el repte al mateix temps que confessa haver quedat "amb els pèls de punta" al veure com es constaten algunes de les advertències que llança el seu col·lectiu. "Sorprèn que en tots els casos els familiars destaquin que sense mòbil els nens han estat més tranquils, més carinyosos, parladors, amables... Descripció que confirma que la tecnologia mòbil ens produeix ansietat, ens distreu, ens roba l’atenció i que, quan no la tenim, guanyem en temps, en pausa i en cura del nostre entorn. Quan no el mòbil no hi és, la família i l’entorn pròxim prenen la centralitat". "Sorprèn fins i tot –afegeix– veure com algunes joves guanyen en autonomia i aprenen a anar segures pel carrer sense mòbil. Això és un benefici en autoestima i seguretat, ¡bravo!".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Missatge en positiu

El portaveu d’Adolescència Lliure de Mòbil considera que el repte d’EL PERIÓDICO confirma la necessitat de retardar l’entrega del mòbil. "No ho fem bé, com a pares o mares, si donem un mòbil als 12, 13 o 14 anys", opina. Josep Matalí, cap de psicologia infantojuvenil de Sant Joan de Déu, en treu dues conclusions de pes. Una, que no es pot parlar d’addicció generalitzada al mòbil. L’addicció és un trastorn mental tipificat mèdicament. En el cas dels sis adolescents, se n’ha constatat un sobreús, no una addicció, constata Matalí. "Els treus el mòbil i es busquen la vida, la qual cosa demostra que és vàlida la recomanació que hem de desconnectar molt més". La segona és que el que més han trobat a faltar és comunicar-se per whatsap i, el més prescindible, les xarxes socials. "Els mòbils ens ajuden a comunicar-nos", apunta Matalí, que llança un missatge en positiu: "El gran problema és que hem deixat de pensar, però quan a algú li evidencies la realitat, afortunadament, constates que tenim una població molt sana".