El 74% dels catalans, a favor d’una assignatura de cultura religiosa

El sondeig recull també el poc coneixement que la societat catalana admet tenir sobre les diferents creences religioses. En una escala del zero al deu, on zero és "cap coneixement" i el deu, "molt coneixement", vuit de cada deu enquestats manifesta tenir un coneixement igual o superior al cinc en relació amb el catolicisme, mentre que quant a la resta de confessions, els que creuen tenir uns coneixements que mereixen l’aprovat se situen per sota del 40%.

Una vegada vista aquesta fotografia... ¿Quin és el paper que hauria de tenir la religió a l’escola catalana, on un 24% d’alumnat és d’origen divers? Segons l’Estadística de l’Educació a Catalunya –que recull la informació tant de les escoles públiques com de les privades i concertades–, el curs passat (l’últim de què hi ha dades estadístiques), a Primària, estudien Religió catòlica 132.691 alumnes dels 457.503 matriculats (un 29% del total) molt per davant de l’evangèlica (amb 419 estudiants, un 1,9%), la islàmica, amb 277 estudiants (0,06%) i jueva, amb 124 estudiants (0,03%).

Dificultats acadèmiques

El sociòleg Víctor Albert-Blanco, investigador postdoctoral a l’ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) de la UAB, posa context i comença citant la Constitució. L’article 27.3 assenyala que "els poders públics garanteixen el dret que assisteix als pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions".

Anys més tard, el 1992, en un context d’obertura d’Espanya, amb l’Expo de Sevilla, les Olimpíades a Barcelona i amb l’entrada a la Unió Europa (el 1986), encara recent, en l’àmbit de la religió es van firmar uns acords amb rang de llei que es van concebre com un acte de restitució a les religions històricament perseguides i una manera de reconèixer el pluralisme i la llibertat religiosa en democràcia. En aquests s’estableixen una sèrie de drets perquè les "minories de notori arrelament" –protestants, jueves i musulmanes–, continuant amb l’esmentat article 27.3, podrien triar aquestes religions a les escoles públiques, "si hi ha famílies que ho demanen".

És a dir, fa més de 30 anys. Llavors, ¿per què són tan minoritàries aquestes "minories de notori arrelament" a l’escola pública catalana? "La demanda no s’ha anat estructurant fins fa molt poc, i és molt dispersa; i perquè es faci hi ha d’haver un mínim d’alumnes", respon el pedagog Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, que afegeix un altre factor: la dificultat de trobar professorat. Per impartir classe de Religió en una escola pública, a més dels coneixements sobre la matèria, s’ha de tenir el grau de Magisteri en primària o un grau i el màster en secundària.

Pla pilot

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tant Albert-Blanco com Armengol coincideixen en un tercer element, que és clau per entendre la situació: el desconeixement d’aquest dret. "A mesura que les comunitats s’han anat organitzant han pres consciència i han començat a articular la demanda. D’allà va néixer el pla pilot de matèria de Religió islàmica del Departament d’Educació, que va començar el curs 20-21 i s’ha anat renovant any rere any", diu Armengol. Un pla implantat a quatre escoles i quatre instituts ubicats al Baix Llobregat, Girona, el Penedès i Barcelona i que ha fet que aquesta assignatura passessin d’estudiar-la 118 alumnes en el curs 18-19 als 277 del curs 22-23.

Els dos experts afegeixen una altra qüestió: les reticències de gran part de la comunitat educativa. "El tractament del fet religiós a l’escola és una cosa que està mal resolta–opina Armengol- el desconeixement sobre el fet religiós és immens i això és un perill, perquè el desconeixement no ajuda la convivència i dona peu als prejudicis i les pors". Albert-Blanco assenyala que hi ha una "aspiració legítima per construir una escola laica", però que mentre aquesta situació no es doni, totes aquestes minories han de tenir els mateixos drets. "Els catòlics si ho demanen ho tenen, i saben com demanar-ho i ho fan, i les minories, en canvi, no", remarca el sociòleg.