Posar-se a la pell de l’altre

El Hamza resumeix en una frase l’objectiu (complert) de la iniciativa. "Ha servit perquè, en comptes de burlar-nos dels altres, ens posem en la seva pell", diu. Micro en mà, des de l’escenari de l’auditori del Centre Cívic del Besòs i el Maresme (Barcelona), ple d’adolescents com ell. Té al davant els seus companys de classe i experiència. Nens com el Jerich, la Samantha, la Lesly i la Mery. Tots són alumnes de tercer d’ESO del Sagrat Cor Besòs, escola on, per segon any consecutiu, s’ha dut a terme el servei comunitari Descobreix la diversitat de creences en el teu entorn, un projecte que els ha servit per visitar els centres de culte de les diferents religions que conviuen al barri i entrevistar-se amb els seus referents.

És dilluns al matí, plou, queden ben poquíssims dies perquè s’acabi el curs i, el més important, tot i que només tenen 14 i 15 anys, aguanten les dues hores d’acte de tancament de Trenquem els prejudicis –cognom del projecte– portant-se notablement bé. No només se senten interpel·lats, sinó que en són protagonistes.

Segons les últimes dades del padró, a Barcelona conviuen persones de 177 nacionalitats, moltes d’elles presents en aquesta escola del carrer Lluís Borrassà, al marge nord de la ciutat, allà on es fon amb la Mina.

Treball de grup

Al costat del Hamza, l’altra alumna que hi ha sobre l’escenari que representa el grup és la Luisa Heredia, que afegeix que aquest servei comunitari "els ha portat molt temps" i els ha servit "per fer-se més forts com a grup". "Ens ha ajudat a conèixer-nos, reconèixer-nos i respectar-nos", continua dient.

Després de la presentació d’un vídeo-resum del projecte i d’una taula rodona, inicien un joc de grup per demostrar quant saben de cada religió. "¿Ho hem fet tot bé? ¡I tant!", exclama, satisfet, un nen després d’encertar les preguntes de qui creu en la reencarnació, per a qui és important anar a la Meca i qui no creu en cap Déu. En el torn obert de paraula, l’Hugo explica que li ha agradat conèixer "els pastors de totes les comunitats, saber a qui resaven, quin era el seu llibre sagrat".

Robert Hernández, tècnic d’interculturalitat del Besòs-Maresme, comparteix escenari amb el Hamza i la Luisa i els planteja una proposta interessant: ara que ja han conegut els espais de culte, els convida que continuïn visitant altres espais de trobada del barri, com les pistes de criquet del CEM Francesc Abad, al mateix carrer de l’escola. Unes pistes úniques a Catalunya, remarca, on noies d’origen pakistanès (però no únicament) del barri juguen a criquet. "Són totalment gratuïtes", afegeix el tècnic, que vol que aquest servei comunitari sigui l’inici d’alguna cosa més.

El repte de la pública

Lorena Spinola, tècnica d’educació de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, apunta que l’origen d’aquest servei comunitari és una maleta viatgera amb materials sobre diversitat religiosa (en la qual s’inspira el joc final de l’acte) que tenen a disposició les escoles des del 2018. Molt satisfeta i agraïda del treball realitzat al Sagrat Cor Besòs, Spinola assenyala que el repte ara és poder implantar aquest servei en altres escoles.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Ens interessa qualsevol escola, i el repte és arribar als instituts públics", indica. "L’escola concertada té una sensibilitat especial a la diversitat religiosa, però als instituts públics no hi sol haver voluntat en el claustre. Hi ha interès a tractar la diversitat cultural, però la paraula ‘religió’ genera un cert rebuig en l’escola laica", prossegueix Spinola.

Ella entén que és molt necessari trencar aquest tabú, perquè la diversitat religiosa té molt a veure també amb la diversitat cultural. "Van de la mà", insisteix, concloent que el camí a seguir ha de ser formar els professors per fer-los perdre la por de parlar de religió.