Romanesos sense contracte treballen al Camp Nou

La Generalitat investiga empreses per portar empleats de Romania sense donar-los d’alta i detecta salaris impagats i altres per sota del legal / Centenars d’obrers viuen en un hotel a Calella per suplir la falta de mà d’obra

Romanesos sense contracte treballen al Camp Nou
6
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"Ens estan mentint. S’estan aprofitant de nosaltres: com que som romanesos, com que no coneixem les lleis d’aquí… Treballem com esclaus perquè d’altres guanyin diners a les obres", esclata Budeanu Ionel, un paleta que ha estat empleat durant les dues últimes setmanes en la reforma de l’estadi del Camp Nou, juntament amb dos companys més, Cobzaru Marín i Adrian Tinica. Els tres han sigut expulsats de l’obra per reclamar el seu salari.

Aquests peons estaven empleats fins fa uns dies per l’empresa Eurobau SRL, una de les empreses provinents de Romania i subcontractades per Limak –la licitadora de l’obra– que s’ha incorporat en els últims mesos a les operacions de reforma de l’estadi. Entre els seus empleats, aquest mitjà ha pogut acreditar diversos incidents amb treballadors que denuncien abusos laborals.

Ionel, Marín i Tinica han fet el pas i han denunciat el seu cas davant Inspecció de Treball, dependent de la Generalitat de Catalunya. L’autoritat laboral, en les seves primeres indagacions, ha acreditat treballadors sense donar d’alta a la Seguretat Social i presumptes fraus salarials, alguns perquè els sous no han sigut abonats i d’altres perquè sí que han sigut abonats, però estan per sota del que marca la llei, segons detallen fonts coneixedores. Presumptes fraus que, presumiblement, derivaran en nous expedients sancionadors als subcontractistes que operen al Camp Nou. Des del Departament de Treball de la Generalitat, a preguntes d’aquest mitjà, han declinat fer comentaris sobre actuacions en curs. Tampoc Limak ha volgut fer declaracions.

Històries idèntiques

EL PERIÓDICO ha pogut contactar amb almenys una desena de treballadors que narren històries idèntiques. I que se sumen a les denúncies d’explotació laboral que ja van fer fa mesos, a l’inici de les obres, múltiples empleats subcontractats, cosa que va derivar en una macroinspecció de Treball que va trobar irregularitats en gairebé la meitat de les empreses subcontractades que hi operen. Part d’aquests fraus ara es reprodueixen.

Ionel, Marín i Tinica van arribar a Barcelona des de Bucarest el 21 de maig. Fins fa uns dies estaven allotjats a Calella (Maresme), a l’Hotel Esplai, on des de fa almenys cinc mesos viuen centenars de treballadors estrangers empleats al Camp Nou i contractats per diferents empreses, la majoria, de l’est d’Europa.

La seva vida des de llavors es redueix a la següent rutina: s’aixequen a les cinc del matí, esmorzen, pugen a un autobús contractat per l’empresa, fan una hora de trajecte, arriben al Camp Nou, treballen 10 hores –sense comptar la pausa per menjar– i entre les sis i les set de la tarda tornen a agafar un altre autobús per tornar a l’hotel de Calella, exhausts i sense altres ganes que posar-se a adormir. Els dissabtes també treballen i només descansen diumenge. "Ens costa agafar el son pel cansament i només donem voltes al llit. Després de tantes hores drets i amb les botes els peus et fan molt mal. No m’adormo fins passada la matinada… I en una estona ja cal aixecar-se una altra vegada per anar a treballar", narra Ionel.

Han dit prou

A l’arribar a Barcelona, aquests paletes van fer una revisió mèdica i una formació de riscos laborals, tal com estableix la normativa laboral espanyola, però no van firmar cap contracte, no els hi van exposar per escrit les seves condicions i, segons les primeres informacions obtingudes per Inspecció de Treball, no van ser donats d’alta a la Seguretat Social. Dèficits que suposarien presumptes incompliments de la normativa i que anirien aparellats de requeriments i potencials sancions.

Els tres denunciants van començar a treballar a l’estadi blaugrana el 23 de maig. "Ens van contractar a Romania. Un noi ens va dir que ens pagava els vols, l’allotjament, el menjar i que cobraríem 15 euros l’hora, però que ell se’n quedaria quatre", segueix Ionel. Aquesta remuneració es tradueix en uns 2.500 euros bruts mensuals, una oferta temptadora, acostumats a cobrar 700 euros en la construcció del seu país. Els tres paletes van pactar estar tres mesos a les obres, però després de dues setmanes han dit prou.

"Ens van prometre que ens pagarien cada dues setmanes en metàl·lic", diu Tinica. Els diners, uns 1.250 euros segons el seu càlcul, mai han arribat. El passat 3 de juny els hi van reclamar als seus caps. "Demà, demà, sempre ens diuen el mateix", es queixa Tinica. "Ens diuen que esperem o que ens n’anem. S’aprofiten que si ens n’anem ens quedem sense lloc on dormir i sense els diners que vam prometre a les nostres famílies", explica Ionel.

El dijous 6 de juny van discutir amb l’encarregat i aquest els va deixar a la porta de l’estadi amb els cascos i les botes a la mà. "No tenim on anar. Només volem tornar a casa amb la nostra família. Haurem de dormir al carrer", preveia Tinica. Van denunciar el seu cas davant dues subinspectores de Treball de la Generalitat acompanyats pel sindicat CCOO.

Reunió amb el FCB

"La situació és inadmissible i tothom ha de posar de la seva part per evitar que aquestes coses passin. Aquesta setmana tenim una reunió prevista amb el Futbol Club Barcelona per oferir-nos a constituir una taula d’interlocució en el Camp Nou i assessorar els treballadors que puguin patir abusos així. El club i Limak han de fer complir als seus subcontractistes la llei", afirma el secretari d’acció sindical de CCOO de l’Hàbitat de Catalunya, Carlos del Barrio.

Aquests tres paletes han sigut els primers a denunciar, però no els únics als quals els ha passat el mateix. Enrico Marcu, David Florin Marcu i Florin Postelnicescu, empleats també d’Eurobau, van ser expulsats el 5 de juny. El relat és idèntic. "Estic fart d’esperar que ens paguin mentre treballem de valent", explica Marcu, també paleta.

El mateix dia que van ser expulsats van contactar amb EL PERIÓDICO. "Ja no tenim diners . I ens han dit que si anem a la policia o si contactem amb la premsa ens faran mal a nosaltres i a la nostra família", explica Marcu. Va demanar diners a casa per pagar els vols de tornada i aquella tarda va volar a Bucarest. "Ens sentim com esclaus, aquestes empreses són una màfia", es queixa Ionel. "Vam venir aquí pensant que guanyaríem diners i al final tornem amb deutes", segueix Marín.

Aquest diari ha pogut constatar que fa mesos que es repeteix la mateixa situació. El 4 de març, els Mossos van intervenir en una protesta: els empleats van tallar l’avinguda Joan XXIII per reclamar el seu salari. L’11 d’abril, 60 empleats romanesos es van negar a treballar si no els pagaven el seu sou. L’endemà, es van plantar amb maletes a les portes de l’estadi. "A qui protesta l’envien de tornada", constaten els empleats. Durant aquest temps també hi ha hagut detencions per suplantació d’identitat. Aquest mitjà ha intentat contactar amb Eurobau SRL per obtenir la seva versió, sense aconseguir-ho.

Notícies relacionades

Els treballs per construir el nou estadi del Futbol Club Barcelona estan sent una de les obres civils de més magnitud de la història recent de Catalunya. Més de mil treballadors participen actualment en la reforma. Liquidada ja la fase de demolició i entrada ja en la fase d’edificació, la constructora turca Limak s’afanya per complir els terminis promesos al club. Sobre el paper, a finals del 2024 l’equip blaugrana hauria d’estar ja jugant a les Corts i no a Montjuic.

Per poder complir els terminis, els turcs han ampliat la seva ja nodrida xarxa de subcontractistes i per a això han hagut d’anar a contractar personal fora d’Espanya, atesa l’escassetat de mans que ja pateixen les empreses locals. Romania, que és part de la UE i per això els seus nacionals no necessiten permisos de treball especials, ha sigut una de les seves opcions, una vegada descartada l’opció de portar peons d’obra directament de Turquia, ateses les complicacions burocràtiques.