Quan un mentor pot ser el millor amic

Des de l’inici del programa, creat el 2017 per la Generalitat, un total de 1.286 persones mentores i 961 mentorades han participat en una iniciativa que vol acompanyar i crear vincles amb les persones refugiades.

Quan un mentor pot  ser el millor amic
2
Es llegeix en minuts
Marina Tovar

Arribar a un país desconegut, veure’t forçat a deixar casa teva enrere i separar-te de la família i els amics. Les persones refugiades s’enfronten a centenars de dificultats a l’emigrar, des dels reptes per aconseguir arribar a un lloc segur fins als obstacles administratius que els mantenen en llimbs mentre aconsegueixen o no empadronar-se i obtenir la targeta sanitària. A tot això s’hi suma la falta de xarxa de suport al país d’arribada, un nou territori amb costums i realitats que desconeixen. Així, mentre l’Administració ha de donar resposta a tots els impediments tècnics, la ciutadania juga un paper clau per fomentar l’acollida i la inclusió dels refugiats.

El 2017, la Generalitat va crear el Programa de Mentoria. Un projecte per a "arribar allà on l’administració no pot i involucrar la ciutadania", explica Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antirracisme. Una eina transformadora "que involucra tota la societat d’acollida i rehumanitza les persones migrades". Des de la creació del programa, 1.286 ciutadans han exercit el paper de mentor de 961 persones refugiades o sol·licitants de protecció internacional. Aquest 2023, hi han participat 400 voluntaris i 200 mentorats. És el cas de Toni Casas i Sahim Saami, que durant els últims nou mesos han sigut una parella de mentor i mentorat.

Un enginyer i un advocat

El Toni és enginyer informàtic i el Sahim és un advocat procedent de l’Afganistan. Al rebre amenaces dels talibans per formar part d’una oenagé en favor dels drets de les dones, va fugir per salvar la vida. "Posar-me a la seva pell és impossible", diu el Toni. "Amb tot, intento empatitzar tot el que puc, escoltar-lo i fer-li sentir que hi ha algú que es preocupa per ell". A més d’explicar-li com funciona el país i els seus costums, el paper del mentor és "acompanyar la persona".

Notícies relacionades

Durant aquests mesos, han compartit moltes xerrades, cafès i hobbies. "A l’estiu li vaig proposar anar a nedar, ell em va dir que no en sabia i n’hi vaig ensenyar", recorda el mentor. "Més que ajudar-los a trobar feina o en activitats d’estudi, el que necessiten és poder compartir les seves vivències i que se sentin escoltats". Aquesta mateixa setmana acaben el Programa de Mentoria, tot i que mantindran l’amistat. "Per a mi el Toni és com un germà gran, un mentor pot ser el millor amic per a algú que es troba lluny del seu país", valora el Sahim.

"Gràcies a aquest programa vaig conèixer més sobre la cultura d’aquí, l’amabilitat de la gent, els llocs d’interès i museus", assenyala el mentorat. "Em va ajudar a saber més sobre el país i també em va ajudar molt a parlar espanyol". El Toni coincideix en la valoració del programa. "Està molt ben organitzat, tant en la formació com en l’acompanyament, aconsellaria qualsevol persona que s’hi apuntés".