El mapa de l’FP a BCN aposta per un batxillerat ‘professionalitzador’

És el mapa de la nova FP de Barcelona, en el qual aquests 35 centres tindran com a característica conjunta integrar tot l’itinerari formatiu postobligatori d’un mateix sector, des dels PFI (programes de formació i inserció dirigits a joves de fins a 21 anys que no han acabat l’ESO) o FP de grau mitjà (CFGM), fins als cicles formatius de grau superior (CFGS), passant per un batxillerat professionalitzador, una opció que el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) vol potenciar com a porta d’accés a l’FP superior. Un objectiu que busca ordenar una cosa que ja està passant als centres educatius catalans i que va a més: joves que fan batxillerat amb la idea no de passar per la selectivitat per anar a la universitat, sinó per accedir a un grau superior.

Es tracta d’apostar per oferir, en aquests hubs especialitzats, batxillerats que no estiguin tan enfocats en les PAU, com es fa en pràcticament tots els instituts "convencionals". Els batxillerats professionalitzadors incorporarien les optatives de cada especialitat i formarien l’alumnat per accedir als graus superiors de cada un dels 11 sectors professionals. D’un batxillerat artístic als centres de Creació Artística a un de ciències de la salut per als cicles de Salut i Atenció a les Persones.

Des del Consorci d’Educació de Barcelona posen un exemple: el grau mitjà d’Emergències i Protecció Civil del nou Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona-Guineueta ha rebut moltíssima més demanda que les places ofertes (20, un sol grup). "Aquestes persones, per inscriure’s en el grau mitjà, han de tenir l’ESO. Si el seu objectiu final és fer el grau superior de Coordinació d’Emergències i Protecció Civil, se’ls ofereix l’opció de fer el batxillerat específic que ofereix el centre com a porta d’entrada. Com que són centres on no s’ofereix l’ESO, només estudis postobligatoris especialitzats, aquests batxillerats tenen places", apunten.

Els pioners

Un dels primers centres a oferir aquest batxillerat ha sigut l’Institut Barcelona Congrés, que remarca que aquesta modalitat no té la necesitat de preparar els alumnes per a les PAU, de manera que permet un enfocament més competencial que prepara l’alumnat per al grau superior". En aquesta línia, també ofereix el batxillerat d’arts escèniques i el batxillerat tecnològic l’Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona (ITAEB), centre d’FP Dual que té com a partners el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) –on disposen d’un espai educatiu– i l’Orfeó Martinenc. O l’Escola d’Arts i Disseny Deià, que ofereix també batxillerat d’arts. L’Institut Tecnològic ofereix el batxillerat tecnològic, enfocat tant en la universitat com en el grau superior.

Dels 29 centres ja existents, dos tenen la qualificació de centres d’excel·lència: l’Institut Escola del Treball i l’esmentat ITB, i en quedaran sis més per completar el mapa i que ja estan previstos. Un d’ells és un nou institut de formació sanitària –en serà el tercer i se sumaria als ja existents Institut Hospital del Mar FP Sanitària i a l’Institut FP Sanitària Vall d’Hebron–, i estarà també "vinculat a un altre gran hospital de la ciutat", tot i que encara no han tancat l’acord.

També estan previstos, tot i que encara no tenen data, més enllà de l’"horitzó 2030", el futur Institut d’Imatge i Benestar de Barcelona (que estarà al recinte de la Vall d’Hebron), l’Institut de Gastronomia i Restauració de Barcelona, l’Institut Tecnològic de la Moda Mundet i l’Institut d’Indústria Intel·ligent Mundet.

I encara quedarà per definir la futura especialització del Pablo Ruiz Picasso, a Ciutat Meridiana, afectat pel tancament progressiu de l’ESO a partir del curs vinent en el marc de la conversió de les quatre escoles públiques de la Zona Nord de Nou Barris en instituts escola.

El nou model –que respon a l’estratègia de la Generalitat de reorganitzar l’FP i a la llei estatal de la FP– "trenca amb els instituts atomitzats que generaven una oferta disgregada", assenyalen fonts del Consorci, i afegeixen que des de l’inici de l’estratègia, fa cinc anys, s’ha incrementat l’oferta pública en un 35%. Les places ofertes a l’inici de la preinscripció per al curs 2024-2025 superava les 30.000 places (30.025), 299 més que el curs passat. "L’oferta és suficient, tenim vacants en pràcticament tots els cicles", defensen des del Consorci.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Lluita contra l’abandonament

Defensen també que el nou model "assegura la continuïtat formativa" i treuen ferro al fet que la reorganització suposi que l’alumnat hagi de sortir del seu barri. "L’abandonament dels estudis no es correlaciona amb la distància entre la residència i el centre formatiu, sinó que té més a veure amb la vulnerabilitat socioeconòmica", apunten des del Consorci, i insisteixen que cal tenir en compte que "Barcelona actua com a pol d’atracció de l’àrea metropolitana i de Catalunya: un 35,8% de l’alumnat de grau mitjà i un 53,4% del de grau superior són de fora de la ciutat". Segons els responsables del Consorci, molts alumnes triaven "per descart" el CFGM que oferia el seu institut (o barri), més moguts per practicitat –pel que tenien més a mà– que pels seus interessos reals.