El possible col·lapse del gran corrent de l’Atlàntic amenaça el clima d’Europa

Fa uns quants anys que la comunitat científica adverteix sobre el deteriorament del gran corrent oceànic que transporta aigua calenta del sud cap al nord i aigua freda en sentit invers. Els registres indiquen que aquest sistema, que funciona com una gran cinta transportadora global, s’està debilitant i tornant cada vegada més inestable a causa de fenòmens com, per exemple, l’augment de la calor superficial de les aigües i les enormes intrusions d’aigua dolça derivada del desglaç de les zones polars del planeta. Són diverses les anàlisis que han advertit que, en cas de continuar així, aquesta artèria climàtica del planeta es podria fracturar de manera completa o parcial en les pròximes dècades, segons els més pessimistes, o cap a finals de segle, segons els més escèptics. ¿Però quina solidesa tenen aquestes hipòtesis i, sobretot, com sabrem quan estiguem arribant a un escenari de col·lapse de l’AMOC?

Gran part de la incertesa sobre què passarà amb aquesta artèria climàtica té a veure justament amb les llacunes de dades per conèixer el seu estat de salut en temps real i amb la complexitat dels models matemàtics per predir la seva evolució. Segons explica Pablo Ortega, investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i expert en models oceànics, fa només unes dècades que disposem d’instruments dedicats a recollir sistemàticament dades sobre un punt concret d’aquest corrent oceànic per indicar-nos el seu estat i ajudar a predir la seva evolució. Les dades recopilades mostren una "clara tendència al debilitament del corrent" a la zona, tot i que, matisa Ortega, no sabem si aquest fenomen és localitzat o de gran abast.

L’altre gran problema té a veure amb els models matemàtics per intentar predir el comportament d’aquests grans corrents d’aigua. "La majoria dels models, basats en complexes fórmules matemàtiques que reflecteixen processos físics que es produeixen a les aigües, encara no tenen prou resolució per predir amb exactitud què passarà amb aquest fenomen", afegeix l’investigador. En aquest sentit, explica, "molts models no inclouen factors clau com l’impacte del desglaç de Groenlàndia". "Al superordinador de Barcelona hem pogut realitzar simulacions sobre què podria passar en els pròxims 20 anys i les conclusions són clares. Com més avanci el desglaç, més es debilitarà l’AMOC. En les pròximes dècades podríem veure un debilitament de fins a un 10%", explica.

Alerta important

Segons recull una anàlisi recent publicada a Climàtica, els últims estudis sobre el tema apunten a entre el 35% i el 45% de possibilitats de col·lapse en els pròxims anys de l’anomenat gir subpolar, una de les parts essencials de l’AMOC situada al sud de Groenlàndia. Stefan Rahmstorf, un dels màxims experts mundials sobre el tema, afirma que aquesta part del corrent oceànic global es podria col·lapsar al llarg d’aquesta dècada a causa de l’escalfament global. Això no implicaria necessàriament un col·lapse total de tota aquesta gran artèria climàtica, però sí que seria un senyal d’alerta important. "Aquest problema, que és greu sense necessitat de desinformar, és ple d’incerteses i una gran certesa: cal deixar d’escalfar el planeta", diuen Isabel Moreno i Edu Robaina en l’article.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

No és la primera vegada que el planeta s’enfronta a un possible col·lapse d’aquesta gran artèria que regula el clima terrestre. En el passat, fa desenes de milers d’anys, ja es van produir interrupcions totals o parcials de l’AMOC durant alguns segles. Però mai en les condicions actuals. "És la primera vegada que aquest fenomen es podria produir a causa de l’activitat humana. També és la primera vegada que es podria produir en una situació en què hi ha un excés de diòxid de carboni a l’atmosfera, una cosa també causada per la nostra espècie. I potser el que més preocupa és que és la primera vegada que tot això s’està produint a un ritme més accelerat", explica la investigadora Isabel Cacho, geòloga i especialista paleoclimàtica de la Universitat de Barcelona (UB).

Els especialistes coincideixen a assenyalar que un col·lapse de l’AMOC tindria conseqüències sobre una bona part del clima terrestre. Sobretot, al nord d’Amèrica i d’Europa, des de la península Ibèrica fins al Regne Unit i també la regió d’Escandinàvia.