La majoria de banyistes ofegats són homes de més de 60 anys

Es tracta d’un estudi conjunt entre el Departament de Salut i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses que es va presentar la seman passada en un acte amb assistència de diversos professionals de la salut pública. El seu objectiu és oferir dades que permetin enfocar les campanyes preventives per reduir aquesta mena de mortalitat.

En concret, s’apunta que els ofegaments mortals s’associen a determinants com l’edat i el gènere, el consum de begudes alcohòliques i altres substàncies psicoactives, algunes malalties cròniques i diferents circumstàncies ambientals que inclouen tant les temperatures elevades, que conviden la gent a banyar-se, com l’absència de mesures que dificulten la supervisió dels nens en els entorns aquàtics.

Per això s’insta a prevenir els ofegaments a l’escollir llocs segurs i amb presència de socorristes, intentar banyar-se sempre en companyia d’altres persones i evitar fer-ho després de consumir begudes alcohòliques o en cas d’indisposició. L’estudi ha definit el perfil i les circumstàncies de més risc analitzant 260 morts no intencionades o d’intencionalitat indeterminada entre els anys 2019 i 2022.

Com més edat, més risc

Vuit de cada 10 ofegats són homes. De l’estudi també es desprèn que el nombre de defuncions incrementa amb l’edat, ja que quan es té una edat més avançada augmenten les possibilitats de patir malalties cròniques (cardiopaties o patologies del sistema nerviós central o del circulatori, entre d’altres). Si aquests factors se sumen al consum d’alcohol o d’altres substàncies psicoactives, augmenta el risc de patir una mort sobtada durant la pràctica d’activitats aquàtiques.

Concretament, per edat, es van registrar 74 morts en persones de 75 anys o més; 56 morts en persones d’entre 60 i 74 anys; 49 morts en persones d’entre 45 i 59 anys; 37 morts en persones d’entre 30 i 44 anys; 18 morts en persones d’entre 15 i 29 anys; 14 morts en el rang de 5 a 14 anys i 12 morts en el rang de 0 a 4 anys. Pel que fa a la localització dels incidents, el nombre més alt d’ofegaments mortals va ser en aigües naturals (176), seguits, a molta distància, per altres entorns aquàtics, com les piscines (47).

No obstant, és molt destacable que gairebé un de cada quatre ofegaments mortals en piscines són nens d’entre 0 i 4 anys (11). És per això que els representants de Protecció Civil de la Generalitat insten a reforçar les mesures preventives, com ara l’ensenyament de la natació, la sensibilització social i de les famílies, la supervisió dels nens en activitats dins o a prop de l’aigua i la instal·lació de mecanismes que impedeixin l’entrada a les piscines sense la vigilància d’un adult.

L’estudi remarca que la taxa mitjana d’ofegaments mortals estimada a Catalunya seria de 8,4 defuncions per milió d’habitants, en el supòsit que tots els difunts haguessin sigut residents. L’any passat es van registrar 75 ofegaments mortals a Catalunya i fins al 20 de juny del 2024 s’han registrat 20 morts per ofegament, mentre que en els sis primers mesos del 2023 van ser 23.

Estudiades pels forenses

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

A Espanya, les morts per ofegament són estudiades pels metges forenses, ja que sempre van vinculades a una intervenció judicial que inclou l’autòpsia per determinar-ne la causa. A partir de l’any 2019, els instituts de medicina legal van començar a proporcionar directament aquestes dades sobre les morts judicials per evitar possibles inexactituds en les xifres publicades en les estadístiques oficials, que bevien de diferents fonts.

Dissabte passat, Protecció Civil de la Generalitat va arrencar la seva campanya de platges del present estiu i per això s’insta tothom –però principalment persones grans i nens– a extremar les precaucions en platges, piscines i aigües interiors davant les previsions d’una gran afluència de banyistes. La campanya es donarà per finalitzada el 15 de setembre. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat fa seguiment de les incidències i de la seva evolució de manera coordinada amb els municipis que gestionen la seguretat a les platges i amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).