Migrants que brillen en les PAU

El seu set en l’examen de Llengua i literatura catalana a la selectivitat (per sobre de la nota mitjana de la prova: un 6,62) dona bona fe que li va fer cas. La Leydi Cristina Espinoza forma part del 24% d’alumnat català d’origen divers que muscula la Catalunya dels vuit milions d’habitants. Igual que la Jiayi Xu, que va aterrar a la capital catalana junt amb la seva família als 8 anys, a tercer de primària: ella ha estudiat batxillerat científic a l’institut Verdaguer, al parc de la Ciutadella, i té un 12,23 de nota d’accés a la universitat, amb un 9 en Història d’Espanya.

Història i matemàtiques

El meritori 7 en català de la Leydi Cristina no és ni de lluny la seva nota més alta a les PAU (on ha obtingut un 7,4 en la fase obligatòria, bastant per sobre del 6,747 de la mitjana catalana). Ha tret un 9 en Història de la Filosofia (la mitjana catalana està en un 6,97) i un altre 9 en Matemàtiques aplicades a les ciències socials (amb una mitjana de 6,51). El seu objectiu per a aquest estiu és estudiar anglès. "Vull treure’m el First Certificate, a poder ser abans de començar a la universitat", assenyala. Aquesta matèria va ser la que li va anar pitjor amb diferència a la selectivitat, amb un 5. "El listening em va anar fatal, i com que els errors restaven, em vaig privar de contestar moltes coses i, és clar, al deixar-ho en blanc", lamenta.

També recorda especialment malament el listening de l’examen d’Anglès la Jiayi. Malgrat que va treure un 8,5, és l’examen que li ha deixat més mala boca. "Tinc l’Advanced i en tots els exàmens de prova a casa treia un 10; podia treure un 10 sense estudiar i he tret un 8,5 pel listening; hi havia molt soroll i se sentia molt malament, i és injust. En algunes aules tenien un bon àudio i en altres no, com en la nostra, i això provoca una desigualtat", remarca la jove, que vol estudiar Biomedicina a la UB i amb el seu 12,23 de nota d’accés molt probablement ho faci, malgrat que les notes de tall no es publiquen fins al pròxim 10 de juliol.

Malgrat aquesta situació –denunciada per no pocs estudiants a la sortida de l’examen–, el resultat global de les proves va ser millor del que la Jiayi s’esperava. "Vaig sortir desanimada i no havia volgut ni comprovar les correccions per no frustrar-me", assenyala aquesta alumna, la millor nota de la qual a la selectivitat, a més de l’esmentada Història d’Espanya, ha sigut Química, amb un 9. Mereix una menció especial el seu 8,5 en Matemàtiques, tenint en compte que per primera vegada en cinc anys la mitjana catalana en aquesta matèria ha sigut un suspens, amb un 4,87. La Jiayi és una noia de ciències.

Fa unes setmanes, quan va protagonitzar al costat de la Leydi Cristina i l’Ingrid [estudiant d’origen guineà que finalment s’examinarà de les PAU al setembre] un reportatge sobre la generació PISA explicava com les matemàtiques l’havien salvat quan va arribar de la Xina i es va trobar que estava en una aula on no entenia absolutament res. "Ser bona amb les mates em va ajudar a entendre que no tenia cap problema, que simplement encara no sabia la llengua", apuntava. Totes dues, igual que l’Ingrid, van fer treballs de recerca relacionats amb la seva experiència migratòria.

Com la Leydi Cristina, la Jiayi té també clars els plans per a aquestes vacances: treballarà fent classes particulars i de reforç a nens del barri.

Joves referents

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les tres joves són referents i la millor resposta a l’afrontosa primera explicació donada pels responsables del Departament d’Educació, que van mirar de justificar els mals resultats de l’últim informe PISA [proves fetes per la promoció de la Leydi Cristina, la Jiayi i l’Ingrid i els altres 40.000 joves que aquest any fan la selectivitat] en una presumpta "sobrerepresentació" de l’alumnat migrant a l’examen (va resultar ser falsa).

L’arribada d’aquestes alumnes a la universitat, a més, contribuirà en un futur pròxim a revertir situacions com les denunciades per l’Ingrid en el seu treball de recerca Ser dona negra afrodescendent a Catalunya i la interseccionalitat; ¿afecta les alumnes negres afrodescendents no tenir referents docents?: la falta de referents dins de l’escola. Està demostrat que el no tenir professors d’origen divers en qui sentir-se identificats dificulta el progrés de l’alumnat amb arrels en països llunyans.