Tortugues a la conca del Gaià

El tot terreny de Joaquim Soler, director tècnic del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) de Masquefa (Anoia), va carregat fins al capdamunt. Només hi ha lloc per al conductor i el copilot. La resta està atapeïda de caixes de plàstic foradades plenes de tortugues mediterrànies. Malgrat que el cotxe està ple a vessar, costa creure que allà dins s’amunteguen més de 800 exemplars joves i adults d’aquesta espècie de rèptil tan amenaçada.

Després de conduir durant una bona estona per pistes d’allò més tortuoses, Soler i la resta de la comitiva arriben a una ubicació pròxima al riu Gaià. És una de les zones escollides pel projecte europeu Custforest, avalat pel Ministeri per a la Transició Ecològica, per fer gestió forestal enfocada a la millora dels hàbitats.

"Es tracta de demostrar que és possible treballar als boscos per preservar els espais naturals i alhora promoure la bioeconomia", segons explica Mireia Banqué, investigadora del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals). ¿I com aconsegueixen actuar en paratges privats com aquest? "Arribem a acords de custòdia amb els propietaris, siguin empreses o particulars, perquè ens permetin gestionar part dels seus terrenys", assenyala Hèctor Hernàndez, coordinador de l’Associació Mediambiental La Sínia.

Massa pins

Així és com, des del 2021, han aconseguit introduir ja uns 3.000 exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) a la conca del Gaià. Avui, amb els més de 800 individus que han viatjat al tot terreny de Soler, el total s’acosta a les 4.000 tortugues. L’objectiu del projecte consisteix a retirar alguns pins blancs per obrir espais que s’han anat tancant. "Les tortugues necessiten herbassars on alimentar-se i arbustos com el llentiscle per camuflar-se. Si els boscos joves i densos dominen les hectàrees, la seva supervivència es complica", diu Soler.

Més d’una desena de voluntaris han volgut col·laborar amb l’alliberament massiu, similar als que es fan al Montsec i als Ports de Beseit. Entre tots, descarreguen les caixes i les van exposant sobre la prada. "Aquest animal, que s’estenia des de l’Empordà fins a Múrcia, va desaparèixer gairebé de tota la Península i només van quedar exemplars a l’Albera (Alt Empordà), Menorca i Mallorca", continua Soler, que va desgranant els secrets de les tortugues davant la mirada dels assistents.

Els explica com diferenciar una tortuga criada en captivitat, "amb els bonys de la closca molt més definits per l’excés d’alimentació", d’un individu que ha nascut en llibertat, aquest últim, "amb una cuirassa molt més llisa". També adverteix dels perills a què s’enfronten aquests rèptils: "Depredadors naturals com la guineu i el senglar, que es mengen les més petites; incendis forestals, dels que no poden fugir, i humans que decideixen capturar-les i emportar-se-les".

La prohibició

Tenir tortugues mediterrànies a casa està prohibit des dels anys 80, però la veritat és que els agents rurals en continuen decomissant unes 3.000 cada any a Catalunya. Algunes d’aquestes són les que s’han alliberat a la conca del Gaià. "Deixeu-les sota un arbust o un arbre i, sobretot, aneu amb compte de no trepitjar a les més joves", recorda Hernàndez. En pocs minuts, els prats triats són conquerits per centenars de tortugues que miraran de sobreviure en aquest racó secret del Tarragonès.

A partir d’ara, les empreses obligades a compensar les seves emissions i a contribuir en la mitigació de l’emergència climàtica, en comptes de comprar crèdits climàtics a la selva amazònica, ho podran fer a Tarragona. En aquest cas, a més de donar suport a un projecte local, la fixació de carboni en els hàbitats s’assoleix a través de la gestió forestal i no replantant arbres a milers de quilòmetres.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

La retirada d’alguns arbres també servirà per afavorir la presència de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), una au rapinyaire vulnerable que requereix llocs per caçar. No obstant, aquesta àrea és només un dels punts cardinals del projecte Custforest, en el que també col·labora la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN).

Es replicarà una cosa similar al Pallars Sobirà, on les tales puntuals d’arbres facilitaran el dia al feble gall fer, alhora que també serviran per reforçar talussos. "És un exemple de bioenginyeria de proximitat", assegura Banqué. A la vall del riu Muga la gestió forestal estarà pensada per accelerar la maduresa dels boscos i afavorir l’arribada del voltor negre.