Doble cop judicial contra els amos de quatre prostíbuls per esclavitzar dones

Doble cop judicial en ben pocs dies contra un matrimoni que regentava un total de quatre prostíbuls a la ciutat de Barcelona i que han sigut condemnats per tràfic de persones a l’esclavitzar sexualment dones veneçolanes que entraven il·legalment a Espanya. Al maig, el tribunal de la Secció 10 de l’Audiència de Barcelona ja va imposar a A. V. G. més de 46 anys de presó i a la seva dona, I. A. S. R., poc més de 36, per captar set víctimes i obligar-les a exercir la prostitució sota un rigorós control en jornades de 13 hores diàries. Ara, els magistrats de la Secció Setena han tornat a condemnar-los a 13 anys més i tres mesos de presó per fets similars respecte a unes altres dues joves del mateix país sud-americà, que també van explotar als seus locals. En total, a l’acusat se li ha imposat en els dos processos 59 anys de presó; la seva dona, 49, el que suposa una dura reprimenda penal.

La nova sentència de l’Audiència assenyala el calvari pel qual van passar les dues víctimes, de 20 i 22 anys, que van exercir "la prostitució sota control absolut dels acusats, sense percebre diners" –ja que els recollia A. V. G. – i sense poder "rebutjar cap client, ni negar-se a determinades pràctiques sexuals". Tampoc podien fixar els preus del servei i van haver d’acatar sempre les normes "imposades" dels acusats, ja que altrament serien sancionades amb multes.

Traumes i estrès

Aquesta situació ha provocat que una de les joves pateixi trastorns relacionats amb traumes i factors d’estrès, amb la qual cosa requereix suport i supervisió, i a l’altra, un quadre de tipus ansiós, pel que necessita tractament psicoterapèutic, segons la resolució judicial. Per als togats, les declaracions d’aquestes dones són coherents. Una de les proves contra el matrimoni és la documentació trobada en els registres i en què es detallava el preu del servei, qui el feia i les multes imposades.

En una sentència similar a què va suposar la primera condemna, el tribunal de la Secció Setena afirma que el matrimoni, almenys durant el 2017, va actuar "de manera conjunta i coordinada" per captar i introduir a Espanya joves veneçolanes per a la seva posterior "explotació sexual", cosa que es va convertir en "el seu principal mitjà de vida" i en "una manera d’obtenció ràpida d’ingents quantitats de diners". La seva finalitat última, remarca la resolució judicial, "va ser l’aprofitament econòmic dels ingressos que aquestes dones obtindrien mitjançant l’exercici de la prostitució en unes circumstàncies injustes, desmesurades i diferents de les falsament ofertes".

Les víctimes captades al seu país per un intermediari eren "joves, vulnerables, sense recursos i necessitaven sortir de penoses situacions econòmiques i sense capacitat i oportunitats de desenvolupament personal o professional, que volien un futur millor", diuen els jutges. Se’ls oferia exercir la prostitució, però "en condicions òptimes".

Investigació policial

Quan arribaven a Barcelona, es trobaven que no era així i se les sotmetia, "en curts períodes de temps, a un rigorós control i intensa activitat sexual" fins que les dones aconseguien saldar les quantitats exigides pels imputats en concepte de deute per haver-les portat a Espanya. Aquesta suma de diners, a més, s’anava incrementant de mica en mica, a l’exigir-los "pagaments addicionals" en concepte d’allotjament, manutenció, multes i desemborsaments per reportatges fotogràfics per publicitar-les.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

La sentència de l’Audiència parteix d’una investigació de la Policia Nacional. L’inspector Roberto Molina, cap de la Secció d’Investigació de Tràfic d’Éssers Humans a Barcelona, recorda que ja s’investigava el delicte de tràfic d’éssers humans des d’abans que fos introduït en el Codi Penal el 2010.

En aquests anys, apunta l’agent, l’explotació sexual ha canviat molt: "Abans trobàvem als pisos documentació de les víctimes, ja que els la prenien; ara no ho fan perquè saben que es tracta d’una peça no gaire important per a nosaltres". A més, destaca la dificultat per rescatar d’aquestes xarxes les dones que no parlen l’idioma i són portades des d’altres països, una situació que no passa amb les d’origen sud-americà.