De les pallisses a la llibertat: l’odissea de la Marcela

La Marcela somiava a ser advocada al Brasil. Estudiava Dret a Sao Paulo i treballava com a administrativa en un despatx legal fins que va tancar el 2003 per la crisi econòmica del seu país. Sense oportunitats laborals, una amiga li va dir que una dona buscava persones per treballar a Europa en el servei domèstic. La Marcela es va fer amiga d’aquesta dona, que li va prometre que d’aquí a sis mesos guanyaria tants diners que podria tornar al Brasil per acabar els estudis.

Amb aquesta idea va embarcar, amb set dones més, des de Sao Paulo fins al nord de Portugal, passant per París i Vigo. Després d’una setmana de turisme va descobrir que l’oferta de feina era falsa i s’havia de prostituir, igual que les seves companyes, per pagar el deute del viatge. Els seus explotadors li retindrien el passaport fins a pagar una quantitat molt alta. L’organització va aconseguir evitar que la descobrís la policia lusitana en una batuda i la va traslladar a Sevilla, on la seva situació va empitjorar: no sabia l’idioma, havia d’oferir drogues als clients i la banda l’obligava a prostituir-se sota l’amenaça de danyar els familiars que tenia al Brasil.

Control constant

Amb el temps va ser traslladada a un club de Madrid on vivia en condicions "extremament precàries" juntament amb unes altres dones i "sota un control constant", ja que els monitoraven les per si mateixes restringides comunicacions. La seva vida, però, va canviar radicalment el 2006 quan va contactar amb mediadores de l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció de la Dona Prostituïda (APRAMP), les quals freqüentaven la zona del club on s’estava ella, i li van oferir ajuda i alternatives per escapar-se de l’explotació sexual.

La Marcela va acudir a elles després de rebre una pallissa, una més, per reclamar el passaport després de mantenir-se anys prostituint-se per saldar el deute. Va aconseguir sortir-ne i ara s’ha convertit en mediadora de l’APRAMP, des d’on ofereix informació social, sanitària i jurídica, així com orientació i inserció laboral, per a dones que estan atrapades en situacions semblants a la que va viure.També treballa en la formació d’altres mediadores i és membre de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) en l’estudi del tràfic de persones.

Des de 1989, l’APRAMP, entitat sense ànim de lucre, ofereix intervenció integral i directa a dones i nenes que pateixen explotació sexual, serveis que també dona a altres víctimes del tràfic de persones amb finalitats d’explotació laboral, mendicitat forçada, servei o extracció d’òrgans.

Xifres en augment

Al territori espanyol hi arriben moltes dones per ser explotades sexualment. La majoria de totes aquestes víctimes, que d’Espanya també poden ser enviades a Portugal, França o Alemanya, procedeixen principalment de Colòmbia, Veneçuela, Romania, el Brasil, el Paraguai i Nigèria.

Aquesta entitat denuncia que Espanya també és un país de trànsit i destinació per a nens, nenes i adolescents víctimes d’un tràfic que té unes finalitats d’explotació sexual. L’APRAMP –que porta a terme campanyes de sensibilització dirigides a víctimes, a clients i a la societat en general– també alerta que "el nombre de dones i nenes que detecten i atenen ha augmentat en els últims anys".

Representants de l’APRAMP remarquen que el tràfic de persones és una violació de drets humans i que l’Estat ha de contribuir a erradicar-la per no convertir-se en còmplice de la seva situació. A través d’"unitats mòbils", formades per supervivents del tràfic de persones, dones de l’entitat detecten possibles víctimes al carrer. L’any passat van fer 1.166 actuacions directes en diverses ciutats, com Madrid, i es van identificar 294 nous pisos on s’exercia la prostitució.

Faciliten un telèfon de 24 hores a les víctimes perquè puguin trucar-hi i els ofereixen assistència social jurídica, psicològica, formativa i d’inserció laboral. A més, tenen centres d’acollida per a aquesta atenció integral i les orienten sobre la seva possible cooperació en les investigacions policials, sobre la seva decisió de retorn al país d’origen o sobre mantenir-se a Espanya, tal com permet la llei.

L’APRAMP forma aquestes dones per trobar una feina i així "desenvolupar i millorar l’autoestima, fent-les cada vegada més independents i ampliant-los les alternatives d’inserció laboral". Per fer-ho tenen una escola de Supervivents i una altra de Moda: en la primera doten de mecanismes les dones que surten de l’explotació sexual per ajudar-ne d’altres tant a escala nacional com internacional; la segona, en canvi, té la seva pròpia marca: Alma by APRAMP ha participat en la Cibeles Fashion Week i compta amb una botiga pròpia de roba al centre de Madrid.

Aquesta entitat també es coordina de forma directa amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat, amb la Fiscalia, amb administracions i amb altres associacions especialitzades, mentre demanen col·laboració amb els països d’origen i organismes estrangers per desenvolupar prevenció i assistència a les dones quan decideixin tornar a casa seva.

Notícies relacionades

Les oenagés detecten traves per al padró en 37 municipis

L’OMS alerta del risc de falta de iode per consumir pocs lactis

"Les principals protagonistes del projecte d’atenció integral són les mateixes supervivents, que, a més a més, constitueixen un element clau en el desenvolupament de tota la nostra feina i sense les quals no seria possible aconseguir cap objectiu", segons assenyala l’entitat. El seu paper, continuen explicant, és clau per a la detecció d’altres víctimes, l’acompanyament, la formació, la recerca d’ocupació o la inserció laboral.

L’entitat va atendre l’any passat un total de 2.518 persones noves, una xifra que és molt superior a les 1.868 del 2022. Al centre d’acollida van informar 2.580 persones, de les quals 56 van interposar una denúncia. També van oferir atenció psicològica a 401 persones, assessoria jurídica a 991 i orientació i informació sanitària a 849.