La medicina personalitzada en càncers de sang obté supervivències rècord

L’avenç té a veure que, per a metges i investigadors, és més fàcil accedir i analitzar les cèl·lules sanguínies que altres teixits com neurones o òrgans sòlids, mitjançant una simple analítica –o tècniques més complexes–. Per això, des de fa anys, el coneixement de les cèl·lules sanguínies que es comporten de manera anòmala ha permès dissenyar medicaments basats en les esmentades alteracions.

I, en els últims anys, la gran novetat ha vingut de la mà de les tècniques de biologia molecular i, particularment, de la seqüenciació massiva de l’ADN, que ha permès conèixer moltes més alteracions i marcadors en les malalties sanguínies, tant en les malignes com la leucèmia, com en les no malignes i més freqüents, com la trombosi o l’anèmia. Partint dels resultats que ofereix la seqüenciació es dissenyen els tractaments personalitzats, que estan aconseguint resultats molt esperançadors.

Per exemple, la primera malaltia tumoral en la qual es va identificar una anomalia genètica adquirida va ser la leucèmia mieloide crònica (un càncer poc comú de medul·la òssia), cap al 1960, quan es va descobrir que el 90% dels malalts tenien una anormalitat als cromosomes 9 i 22 (que es va denominar cromosoma Filadèlfia). Anys després, la biologia molecular ha revelat que en aquests cromosomes hi ha dos gens que s’ajunten i haurien d’estar separats, de manera que s’han dissenyat fàrmacs que van dirigits a evitar aquesta fusió, que són el primer exemple de medicina personalitzada. Aquesta innovació ha permès que malalts que, una vegada diagnosticada la malaltia, vivien, de mitjana, tan sols quatre anys, ara tinguin la mateixa esperança de vida que les persones sanes de la seva edat. Gairebé, gairebé, ciència-ficció.

Multitud de tractaments

"En les malalties de la sang, el desenvolupament tecnològic de la biologia molecular i la identificació de nous marcadors ens ha permès ser la punta de llança de la medicina i que en els últims anys el pronòstic de pacients amb leucèmies i altres malalties hagi canviat d’una manera tan sorprenent en comparació amb un altre tipus de malalties. Però òbviament, és una aproximació que comença en una àrea de la medicina i si funciona, s’aplica en les altres", manifesta José Antonio Pérez Simón, cap del servei d’hematologia de l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla. "En deu anys hem passat de tenir pocs tractaments a multitud i venen més, gràcies al coneixement de la biologia dels tumors hematològics", corrobora l’oncòleg Francesc Bosch, de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

A més, segons afegeix Fermín Sánchez-Guijo, catedràtic i cap d’hematologia de l’Hospital Universitari de Salamanca, "en hematologia el circuit està tan greixat i tots els hematòlegs tenen tan integrat la importància dels estudis moleculars que tots els pacients [que ho necessiten] hi tenen accés". Per exemple, explica el doctor, "en anèmies especials es fa un estudi genètic en profunditat o en pacients amb trombosi de repetició, per buscar causes addicionals o genètiques que expliquin per què no responen al tractament". "En general, aquestes tècniques es realitzen en qualsevol malaltia hematològica que surt de la normalitat i en les malignes, en totes". Aquesta situació contrasta amb les barreres d’accés que hi ha en altres àrees, com els tumors sòlids, on la seqüenciació massiva de l’ADN no està finançada per a tots els tipus i estadis de càncer.

L’hematologia ha destacat, així mateix, en les revolucionàries teràpies CAR-T, que consisteixen a extreure els limfòcits T del pacient i dotar-los, mitjançant modificació genètica, de capacitat antitumoral. S’està aplicant ja en diversos càncers hematològics, com leucèmies i limfomes, i després de l’èxit, s’està investigant la seva aplicació en altres malalties i càncers sòlids. "La teràpia CAR-T ha revolucionat el tractament de certs càncers sanguinis, oferint una alternativa terapèutica eficaç i potencialment curativa a pacients amb mal pronòstic", remarca Pérez Simón.

Amb tot, encara hi ha molts reptes pendents, segons han evidenciat recentment les jornades HematoAvanza organitzades per la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH). Els càncers sanguinis, per exemple, tenen una supervivència a cinc anys del 65% als tumors limfoides i del 49% als mielomes, de manera que encara el recorregut és ampli. I en les malalties no malignes destaquen dos reptes. D’una banda, l’anèmia, una "epidèmia silenciosa que, per ser freqüent, de vegades es normalitza tot i que disminueix de manera important la qualitat de vida de qui la pateix", segons remarca María de la O Abío Calvete, de l’Hospital Universitari de Toledo. La incidència d’anèmia ha augmentat tant en infants com en dones a Espanya, a causa que s’ha millorat el diagnòstic però encara no s’han controlat les causes.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

Població envellida

I la trombosi també va en augment a causa de l’envelliment de la població, de manera que, amb 100.000 casos nous a l’any a Espanya, és la tercera causa de mort cardiovascular, després de l’infart i l’ictus. A més, el 50% de les trombosis venoses es produeixen després d’un ingrés hospitalari però, mentre el sistema sanitari ha interioritzat la importància de prescriure tractaments antitrombòtics després d’una intervenció quirúrgica, "només el 60% dels pacients ingressats que no han passat pel quiròfan els reben a causa que les campanyes de sensibilització entre els professionals sanitaris han tingut un impacte pobre", diu Ramón Lecumberri, de la Clínica Universitat de Navarra.