El Govern porta al Constitucional la llei trans i LGTBI de Madrid

La ministra d’Igualtat assegura que la norma madrilenya és «regressiva» al limitar i vulnerar drets ja reconeguts en la legislació espanyola.

Persona con bandera LGTBIQ+

Persona con bandera LGTBIQ+ / 123RF

1
Es llegeix en minuts
María G. San Narciso

El Govern ha acordat interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei trans i LGTBI de la Comunitat de Madrid, aprovades el 2023, tal com va anunciar ahir Ana Redondo en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La ministra d’Igualtat va assegurar que la normativa madrilenya és "regressiva", al limitar i vulnerar drets que ja estan reconeguts en la legislació estatal. "Els drets de les persones trans i LGTBI no poden esperar. Hem de garantir que s’exerceixen en igualtat de condicions a tot el territori de l’Estat", va recalcar la ministra, que va matisar que no s’impugnen totes les previsions de la normativa autonòmica, sinó aquells aspectes que es consideren anticonstitucionals per ser contraris als drets fonamentals o per envair competències de l’Estat. Això sí, en el moment en què el Tribunal Constitucional admeti els recursos, aquestes lleis quedaran paralitzades.

Notícies relacionades

Segons va explicar la ministra, el recurs d’inconstitucionalitat respon a quatre motius. El primer és la prohibició de les teràpies de conversió. "Així ho estableix la comunitat científica internacional, ho diu la legislació i també la jurisprudència", va indicar la ministra. "No obstant, en la llei autonòmica s’obre la porta al fet que hi hagi una avaluació psiquiàtrica i un acompanyament psicològic que, en moltes ocasions, el que fan és encobrir les teràpies d’aversió", va afegir. El segon motiu d’inconstitucionalitat és "la patologització que fa la llei de Madrid dels menors trans a l’obligar-los, també, a un procés d’acompanyament psicològic i psiquiàtric i a un informe preceptiu, és a dir, un informe obligatori previ a l’inici de qualsevol teràpia de trànsit cap a la transsexualitat". Aquesta és, precisament, la mateixa raó per la qual el Defensor del Poble també va recórrer davant el Constitucional la llei trans madrilenya el mes d’abril passat.

La tercera raó fa referència a la "discriminació", al contraposar "drets entre les dones trans i la resta de dones". El quart motiu és la invasió de competències. Segons Redondo, tant la llei 17/2023 com la llei 18/2023 de la Comunitat de Madrid "exclouen les associacions LGTBI de la legitimació activa per interposar recursos tant en l’àmbit penal com en el contenciós administratiu".