Les primeres mostres de la cara oculta de la Lluna

El costat fosc de la Lluna està a punt de revelar alguns dels seus secrets després de segles captivant científics, artistes i poetes. Ahir, a les 14.07 (hora local) aterrava a la zona designada de Mongòlia Interior amb exactitud i delicadesa, ajudada per paracaigudes, el mòdul de la sonda xinesa Chang’e 6 carregat amb dos quilos de pedres i pols del satèl·lit terrestre. Acabava entre aplaudiments dels congregats una missió inèdita de la qual s’espera que doni respostes sobre la formació de la Lluna, el nostre planeta i el Sistema Solar. Aquesta missió converteix la Xina en el primer país que ha aconseguit recollir mostres lunars de la cara oculta del satèl·lit natural de la Terra.

"El vehicle de retorn va aterrar amb precisió a la zona predeterminada de Dorbod Banner, a la regió de Mongòlia Interior, i funciona amb normalitat. Això marca l’èxit complet del projecte d’exploració Chang’e 6 i l’assoliment del primer retorn de mostres de la cara oculta de la Lluna", va informar la cadena estatal CCTV. Després del seu aterratge, la Xina va col·locar una bandera al costat del mòdul, com es va poder veure en una retransmissió en directe.

El seu èxit fixa en l’avantguarda de la carrera espacial la Xina, la població de la qual s’ha enganxat a les peripècies de la sonda no tripulada Chang’e 6 des que va partir el 3 de maig. El president Xi Jinping va felicitar l’equip per "un altre èxit en la construcció d’un país fort en l’espai, la ciència i la tecnologia". "Les vostres extraordinàries contribucions seran recordades per sempre per la pàtria i la seva gent", va prometre. La Xina ja havia fet aterrar a la cara oculta de la Lluna un robot un lustre enrere en la missió Chang’e 4 i ningú més ho ha aconseguit fins ara.

Més cràters i menys mars

El Chang’e-6, batejat com la deessa de la Lluna a la Xina, es va enlairar fa dos mesos des de la tropical illa de Hainan a bord del Llarga Marxa 5, el coet xinès més avançat; va arribar cinc dies després a la Lluna, i hi va orbitar durant setmanes abans d’aterrar-hi amb un delicat descens de 14 minuts. Sense possibilitat d’un contacte directe amb la Terra, la sonda es va servir de càmeres i un escàner làser per evitar els accidents. El robot explorador en va perforar amb un trepant la superfície i va recollir amb el seu braç el material. Dos dies després va tornar a la nau per orbitar de nou sobre la Lluna abans d’emprendre la tornada. La missió s’ha complert en els 53 dies que estaven previstos.

La cara oculta de la Lluna ha intrigat la comunitat científica des que unes granuloses fotografies en blanc i negre fetes per una sonda russa cap al 1959 descobrissin que no s’assemblava al que es veu des de la Terra. La seva escorça sembla més gruixuda, i compta amb més cràters i menys mars. La sonda xinesa va allunar a la conca Aitken, un enorme cràter de 1.600 quilòmetres d’ample generat per un impacte que va tenir lloc uns quatre mil milions d’anys enrere. Es desconeix per què les dues cares són tan diferents i el material recollit podria explicar-ho. Els científics xinesos examinaran les mostres amb els seus socis internacionals i després les compartiran amb tota la comunitat científica.

Taikonautes el 2030

La seva anàlisi també mesurarà les possibilitats que l’home s’estableixi a la Lluna. Amb el material de la seva superfície es podrien construir els maons de futures bases científiques a través d’impressions 3D, i del seu subsol se’n podrien extreure gasos com ara l’heli, l’oxigen o l’hidrogen, opinen els experts. El programa espacial xinès pretén portar el 2030 els seus taikonautes –paraula que segueix la tradició establerta durant la guerra freda de diferenciar els cosmonautes soviètics i els astronautes nord-americans– i aixecar una base al pol sud aprofitant-ne les presumptes reserves de gel.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Quatre anys abans hi hauran arribat els astronautes de la NASA, si es compleixen els seus plans, en el seu primer intent de tornar a la Lluna a mig segle. Sobre el satèl·lit s’ha instal·lat el frenesí. L’Índia hi va fer aterrar la seva primera nau l’any passat, Rússia va fracassar i el Japó ho va aconseguir aquest any.

La Xina i els EUA reviuen aquell pols espacial de la guerra freda entre Washington i Moscou que va mesurar a les estrelles la seva hegemonia a la Terra. Tampoc ara hi falta la desconfiança, en especial en el bàndol nord-americà. La prohibició que la Xina participés a la seva estació espacial, amb al·legacions poc fundades d’espionatge militar, va empènyer l’ofesa Pequín a construir la seva. Serà l’única en funcionament quan es jubili l’actual ISS, en la qual participen Europa, el Japó, Rússia, els EUA i el Canadà.