Les traves administratives llasten la meitat de peticions

D’una banda, en aquests tres anys més de 680 persones han pogut exercir el seu dret i rebre uns fàrmacs que han acabat amb el seu patiment davant malalties incurables, incapacitants o molt doloroses com l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. Però més de la meitat de les sol·licituds no han prosperat –per diversos motius– i gairebé un terç dels sol·licitants han mort durant la tramitació, segons les dades obtingudes per l’entitat referent en la matèria, Dret a Morir Dignament (DMD).

Al seu torn, el Ministeri de Sanitat va publicar el 2022 un balanç que indica que en els dos primers anys d’aplicació de la norma 363 persones van rebre la prestació (288 el 2022 i 75 el 2021, quan només va estar sis mesos en vigor), però les sol·licituds van ascendir a 749. I el 2023 van ser 323 els malalts que van complir el seu desig de rebre ajuda a morir, de 727 sol·licituds, segons el balanç provisional de Sanitat al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, en què figuren dades de totes les comunitats, però que encara ha de ser depurat pels tècnics que realitzen l’informe anual.

Les traves

Aquestes dades indiquen, segons Fernando Marín, metge i vicepresident de DMD, que la llei deixa un balanç "positiu" tenint en compte els malalts que han pogut accedir al seu desig d’escurçar la seva vida amb ajuda sanitària. "Però mentre hi continuï havent casos en els quals exercir el dret es converteix en un malson, [...] hi ha moltes coses a millorar, perquè algunes persones, durant el procés, ho passen molt malament", denuncia.

Per exemple, DMD critica que tot i que la norma indica que des que es presenta la sol·licitud fins que es rep l’ajuda a morir no han de passar més de 35 dies, la mitjana se situa entorn de 75 dies. Això provoca que algunes persones morin abans perquè, en alguns casos, la sol·licitud es presenta quan ja estan molt deteriorades. A més, segons els càlculs de DMD, les sol·licituds denegades ascendeixen al 20% i d’altres s’allarguen i s’allarguen perquè cal acudir als tribunals i aquests triguen més d’un any a pronunciar-se.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

D’entrada, un dels problemes és que el procediment per accedir a la prestació és molt "farragós", en paraules de Loren Arseguet, responsable de l’àrea internacional de DMD. Es requereix la conformitat de dos metges diferents i que el cas sigui avaluat per un comitè de garanties. I en algun d’aquests òrgans, com a Castella i Lleó, segons Dret a Morir Dignament, hi ha persones que s’oposen a la norma.

Això provoca que algunes autonomies se situïn al capdavant en nombre d’eutanàsies, com és el cas de Catalunya, Euskadi, Navarra, i d’altres que arrosseguin els peus i que ni tan sols publiquin el seu informe anual. "L’accés al dret depèn del lloc on es viu, una cosa inadmissible", afirma Arseguet. Així, encara que "les dades són escasses i fragmentàries", la taxa d’eutanàsies tenint en compte el global de morts a Espanya és inferior al 0,07%, amb "enormes desigualtats" per comunitats.