Els dermatòlegs avisen contra el mite del ‘call solar’ dels ‘influencers’

Els metges rebutgen de ple pràctiques com les del futbolista Marcos Llorente, de l’Atlètic, que a les xarxes es va vantar de no utilitzar crema solar ni ulleres.

Els dermatòlegs veuen amb temor com influencers i personatges famosos llancen, des de les seves xarxes socials, notícies falses i notícies falses que neguen l’impacte negatiu que el sol exerceix sobre la pell. Fa uns dies el futbolista Marcos Llorente, format a les files del Reial Madrid i actualment a l’Atlètic de Madrid, es va vantar a les xarxes socials de no utilitzar crema solar ni ulleres de sol durant les seves vacances a Hawaii, i va arribar a qualificar d’"ignorants" els qui l’advertien dels riscos per a la salut d’aquesta pràctica. "Ara està molt en voga el concepte de call solar, que és un terme que no existeix a nivell científic. El terme l’utilitzen els influencers per dir que prendre el sol genera, de forma progressiva, una resistència de la pell a les cremades i al càncer. "I és justament el contrari", respon Alejandro Lobato, dermatòleg de l’Hospital del Mar (Barcelona), que recorda que, com més gran és l’exposició al sol, més greu és la cremada i més s’incrementen les possibilitats de melanoma i carcinoma, dos tipus de càncer de pell.

Cada estiu, explica Lobato, són "recurrents" les fake news al voltant del sol. Fa anys, recorda, va aparèixer la moda de tapar la pell en algunes zones del cos perquè quedés, amb la cremada solar, un dibuix. "I ara està de moda el call solar. El problema del sol és que tu no veuràs els danys a cinc o 10 anys, segurament es veuran al cap de 15 o 20 anys. Hi ha un període de temps en què no en veuràs les conseqüències", assenyala aquest dermatòleg.

Evitar les hores centrals

Insisteixen els dermatòlegs a "evitar al màxim" l’exposició solar descontrolada, així com no estar sota el sol en les hores centrals del dia (entre les 12.00 i les 19.00 hores), utilitzar un protector solar mínim de 50 i utilitzar gorra o barret.

"Estem diagnosticant cada vegada més càncer de pell en gent més jove i això pot estar relacionat amb les cabines de raigs ultraviolat", adverteix Lobato, que afegeix que molta gent utilitza aquests espais per mantenir el bronzejat durant tot l’any. "Hi ha gent que les utilitza abans de l’estiu per preparar bé la pell i això és un error. Aquestes cabines moltes vegades estan en centres d’estètica i és com exposar-te a un carcinogen demostrat de càncer de pell. És superimportant desaconsellar-ho en gent jove", insisteix aquest dermatòleg.

Lobato també recorda que el bronzejat, "el que la gent busca", és en realitat un "signe d’alarma". "La pell està demanant socors, ja que s’està posant morena per evitar precisament que els rajos de sol produeixin danys a les cèl·lules", afirma.

Notícies relacionades

La ministra de Sanitat, Mónica García, va anunciar al maig que el Govern treballa perquè hi hagi dispensadors de crema solar gratis en llocs públics com parcs, centres de salut, poliesportius o biblioteques. És una mesura que ja han aplicat països com Holanda. Espanya té uns 300 dies de sol a l’any, és per tant un dels països que disfruta de més hores de sol però, com a contrapartida, es diagnostiquen més de 20.000 càncers de pell a l’any i la incidència ha crescut entorn d’un 40% en els últims quatre anys.

"Estem treballant en la possibilitat que hi hagi un accés gratuït en determinades circumstàncies i en determinats llocs públics" perquè les cremes solars són un "producte de protecció a la salut" tenint en compte la "incidència" dels melanomes, va dir la ministra. Tot i que aquests dispensadors no estaran disponibles aquest estiu a Espanya, és una de les pròximes iniciatives que té al cap posar en marxa perquè el "sistema sanitari ha de virar cap a mesures de prevenció".

Temes:

Govern Atlètic de Madrid Reial Madrid

Inicia sessió 0 Comentaris

Una avaria deixa sense servei 140 quilòmetres i 26 estacions de la línia R3 de Rodalies durant tres hores

Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves