Esdeveniment

Estalviar i invertir: les claus per maximitzar els teus diners a qualsevol edat

¿Quines són les millors fórmules per invertir? ¿Quins condicionants socials, culturals o psicològics afecten a l’hora d’estalviar? Desmuntem els principals mites de l’economia, de la forma més comprensible, amb ajuda dels millors experts

Primera taula rodona.

Primera taula rodona.

5
Es llegeix en minuts

L’estalvi i la inversió són imprescindibles per garantir-se un bon futur. No obstant, actualment, joves i gent gran no semblen estar massa conscienciats. Prensa Ibérica, El Periódico de España i Bestinver, d’Acciona, van organitzar un esdeveniment el 21 de juny amb un objectiu clar: donar resposta als seus dubtes sobre com rendibilitzar els diners.

Sembla que avui dia, això d’estalviar i invertir s’ha convertit en una missió impossible per als joves. I no n’hi ha per a menys: només el 42% poden cobrir les seves despeses bàsiques i a penes el 30% tenen un coixí per a emergències. «Les regles han canviat», diu Javier Hombría, professor del Màster de Borsa i Mercats Financers a IEB. Ja no hi ha aquesta seguretat laboral d’abans i els tipus d’interès estan per terra.

El problema és, segons León Izuzquiza, analista de renda variable de Bestinver, «la quantitat de serveis que consumim avui dia, molt diferents dels d’abans» i que inciten poc a l’estalvi. «Però si el fas entendre el particular que poc estalvi es pot convertir en un número molt alt, potser poden canviar aquestes pautes de consum».

Javier Linares, assessor financer certificat EIP, inversor i divulgador, parla en nom de la generació més jove. Veu molt pessimisme respecte a les inversions i molta desconfiança respecte als bancs, incrementada per la crisi de 2008. D’altra banda, la tardança a formar una parella no permet «aquesta manera d’estalviar conjunta que sí que teníem abans, cosa que fa que es dispari la dificultat d’accedir a una vivenda».

Amb aquest panorama, molts joves pensen: «Si no hi arribo, ¿per a què em molesto?». L’anomenat «nihilisme financer» pot resoldre’s amb ajudes públiques i amb educació. Que els xavals sàpiguen que invertir no és cosa de potentats amb barret de copa. Linares ho té clar: «Cal ensenyar des de petits que els diners són la manera que tenim en aquesta societat de guanyar-nos la nostra llibertat».

«Oblida’t del pelotazo i del paio que presumeix de cotxàs a Instagram. El que funciona és tenir un pla i mantenir-lo», «com més aviat es comenci a estalviar, millor,» insisteix Hombría. Però, ¿per on començar? Llibres com ara «Inversión para Dummies», els vídeos de les cartes d’inversors a YouTube o els continguts digitals de les gestores poden ser un bon punt de partida. Tot i que el més recomanat és, en general, delegar en professionals. Com diu León: «Pren-te el teu temps per invertir», i evita cometre errors.

El famós FOMO (de l’anglès: fear of missing out por de perdre’s alguna cosa) és el principal problema: voler fer-se ric de la nit al dia. Això i confondre invertir amb especular. Linares ho explica així: «La gent entén que un pis valdrà més en 15 anys, però no veu que les accions de les grans empreses també poden pujar a llarg termini».

¿I com es poden minimitzar riscos? No hi ha fórmula màgica, però els experts donen alguns consells: primer, guarda un coixí de 6 mesos de sou per si venen mal dades. Després, el que et sobri, a invertir en fons. No deixis de formar-te, pensa que com més guanyis, més podràs estalviar. A llarg termini, la renda variable sol donar alegries. Fes-te un Excel i apunta el que guanyes i gastes almenys una vegada a l’any. Intenta que, del total, un 50% siguin despeses fixes, un 30% en costos variables i estalviar almenys el 20%. Finalment, vigila de no demanar préstecs per a capricis. Hombría ho resumeix així: «Cada generació té els seus reptes. Inverteix en tu mateix i sigues positiu».

El repte de repensar els estalvis per a la jubilació

La jubilació ja no és el que era. Alejandro Mollinedo, responsable de grans comptes de Bestinver, parla de la nova realitat demogràfica. «Una persona de 75 anys pot viure 20 anys més», cosa que obliga a estirar els plans financers molt més enllà del que es pensava fa unes dècades.

Però no és només qüestió d’anys. La inflació s’ha convertit en el gran maldecap per als estalvis. Mollinedo ho explica amb xifres contundents: «Cada 3% d’inflació a 10 anys et treu un 20% del poder adquisitiu. Als 20 anys perds un 40%».

El problema és que moltes persones grans continuen veient la inversió com una cosa arriscada o complicada. Mapi Amela, CEO i fundadora d’ahorradoras.com, assenyala que això passa especialment entre les dones. «Hi ha molt poques inversores», lamenta, destacant una bretxa de gènere en la cultura financera que és necessari abordar.

¿Què s’ha de fer llavors? Els experts proposen dividir els estalvis en tres calaixos: curt, mitjà i llarg termini. Per al dia a dia, res de riscos: lletres del Tresor o fons molt segurs. Si es pot esperar uns quants anys, es pot provar amb fons mixtos. I per al llarg termini, ja es pot pensar en renda variable.

Tot això sona molt bé, però la realitat és que molts jubilats no en tenen ni per començar. José Manuel Azorín-Albiñana, de la junta directiva de CEOMA (Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran), recorda que molts estan donant un cop de mà als seus fills o nets, que no aixequen cap amb els sous actuals.

Una altra qüestió important és la falta de confiança en els bancs. Els experts insisteixen en la importància de comptar amb un bon assessor, algú que expliqui les coses clares, amb productes senzills i un tracte més pròxim. Moltes persones grans prefereixen continuar anant a l’oficina del banc que els expliquin les coses cara a cara, en lloc de transitar en apps i webs que no entenen ni els més erudits.

Notícies relacionades

Mapi Amelia desmunta un dels grans mites sobre l’estalvi: «Cal treure’s del cap que per estalviar o invertir fan falta moltíssims diners. Poc es pot anar aconseguint en totes les etapes de la vida, fins i tot en la jubilació. Si tens capacitat d’estalviar 50 euros al mes, ja pots començar a invertir».

Azorín-Albiñana conclou: «Ara mateix som la població que més viatja. Estem tirant els diners com bojos». És clar que hi ha ganes de disfrutar la jubilació, però també fa falta una mica de cap perquè els diners aguantin fins al final.

Temes:

Lleó