L’LGTBI-fòbia també cala a l’institut entre els més joves

"Jo crec que la meva germana, que ara té 22 anys, era molt més lliure que jo. Moltes de les seves amigues són lesbianes i, pel que he vist, han viscut aquests temes de manera molt natural", reflexiona la Clara, de 12 anys. Explica que a l’escola de primària i a casa mai havia sentit "cap comentari estrany", però, al passar a l’institut, tot ha canviat: "Sembla que tot el que tingui a veure amb el col·lectiu LGTBI sigui la pesta. ‘¿Per un milió et faries lesbiana?, et pregunten. ‘¡Maricon qui es mogui!’, crida algú. I tothom es queda paralitzat. ‘Eh, gai; eh, nena’. I, com més popular ets, més fort ho dius. No només els nens, també moltes nenes".

Més que una anècdota, les paraules de la Clara són un símptoma d’una cosa que, segons el professorat i l’alumnat, s’està movent especialment en els cursos inicials de l’ESO. Perquè si bé és cert que en els últims anys hi ha hagut una ruptura amb els patrons tradicionals (sobretot pel flanc femení: gairebé una de cada quatre alumnes de secundària diuen sentir-se atretes tant per noies com per nois, segons l’Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya, feta per la Generalitat en el curs 2021-2022), també ho és que l’LGTBI-fòbia, com l’antifeminisme, s’està rearmant entre els més joves.

Les dades hi són: un de cada deu estudiants d’institut (un 12,7% per ser exactes) ha rebut assetjament escolar per la seva orientació sexual, remarca el mateix estudi. De fet, l’LGTBI-fòbia és el segon motiu pel qual pateixen discriminació les víctimes de violència escolar. "M’han tractat malament per defensar els drets LGTBI, pensen que formar part del col·lectiu és una malaltia i per això m’insulten", es recull en el mateix informe. Aquesta tendència, lluny de desaparèixer, augmenta, i es crea un ambient discriminatori a les aules.

Les xifres recopilades anualment per l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia també mostren un gran increment de casos de discriminació en els centres educatius: han passat de representar menys del 2% de les incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2019 a més del 5% el 2022. "Hi ha un increment en la radicalitat", assenyala David Armenteros, professor de secundària i coordinador d’Educació de la Federació Estatal LGTBI+. "Està tornant a créixer la masculinitat tòxica, els nois han de ser els macarres i utilitzen cada vegada més frases com ara ‘maricon l’últim’". El resultat: que els instituts no siguin ambients segurs per als alumnes del col·lectiu. "S’amaguen, no expressen la seva forma de ser", afegeix.

"La percepció que tenim els professors és que abans hi havia menys agressió entre els joves", explica Cristina Martín, professora de secundària. "Tot i que podien tenir la mateixa ideologia, ara sembla que tenen una sensació d’impunitat per dir el que vulguin". Utilitzar maricon com a insult i aquest crit de ‘gai qui es mogui’, seguit de la imatge d’una classe congelada, són algunes de les actituds generalitzades en els centres. "El que passa dins de l’aula ho podem parar, però al pati i els passadissos és impossible controlar-ho tot", lamenten els docents.

De les xarxes socials a les aules

Hi ha consens en què aquesta reacció davant l’avanç de drets i visibilitat LGTBI té a internet un fabulós aparell propagandístic. "Aquest augment el veiem pels discursos d’odi que sorgeixen a les xarxes socials", afirma Armenteros. "Missatges que no tenen filtre, que es colen i que arriben als nois". "A les xarxes hi ha una quantitat d’informació enorme", assenyala Cristian Carrer, psicòleg social i coordinador tècnic de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia. "Hi ha molts discursos antifeministes, anti LGTBI i perpetuen les pràctiques discriminatòries".

Plataformes com TikTok serveixen d’altaveu a l’extrema dreta. "A través de les xarxes es normalitzen aquests discursos d’odi, cada vegada s’escolten més i es reprodueixen", coincideix Martín. Ella forma part de la Comunitat Arc iris d’un institut de Santa Coloma, un espai segur per a l’alumnat LGTBIQ+ que busca crear comunitat i formació al centre. "En dates assenyalades hi participen molts alumnes, com en el 25N [dia contra les violències masclistes] o el 17 de maig [dia contra l’LGTBI-fòbia], però hi ha moltes represàlies per als que venen a aquest espai".

Durant el curs 22-23, han reportat dos episodis. Nou alumnes es van dedicar a boicotejar l’espai de reunió i a espiar les persones que s’hi trobaven, i un altre grup de quatre estudiants els van llançar un entrepà. La professora explica que el dia contra l’homofòbia, van decorar les escales del centre amb una bandera LGTBI i alguns nois es van dedicar a saltar els esglaons per no trepitjar-la. "És la masculinitat fràgil, han de demostrar ser els més durs de tot l’institut", conclou.

Prevenir, detectar i intervenir

La resposta a aquest problema no és senzilla. La falta de formació entre els docents, l’inexistent control sobre el que es consumeix a les xarxes socials i la reproducció de l’LGTBI-fòbia més enllà dels límits de l’institut fan que sigui difícil posar-li fre. "El Departament d’Educació ha d’apostar per la coeducació i fer formacions de qualitat al professorat", apunta Martín. "També seria útil que hi hagués una assignatura d’educació sexual", afegeix.

"Tenim procediments i normes, com el Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament escolar per a persones LGTBI, però fa falta implementar-los bé –assenyala Carrer–. És necessari treballar amb tots els agents que conformen la comunitat educativa. No és suficient amb les xerrades". Recorda que, davant casos d’assetjament, la resposta de la majoria sol ser quedar-se callada. I aquest silenci és, precisament, un dels factors que provoquen que el cercle de la violència creixi. "Si davant dels que diuen maricon de manera despectiva, la gran majoria reaccionés i els parés els peus, perdrien la impunitat".

La detecció de casos de discriminació LGTBI-fòbica també s’enfronta a diversos obstacles. "Hi ha un gran contrast entre les xifres oficials, que són inferiors, i el que sabem que passa en realitat a les escoles", explica Carrer: la majoria d’agressions no se solen denunciar.

La Generalitat va posar en marxa l’any passat el REVA, un registre unificat de violències contra l’alumnat que distingirà entre els tipus de discriminació. Actualment, la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) no quantifica els episodis d’assetjament LGTBI-fòbic, tot i que, asseguren des de la conselleria, sí que es té en compte a l’hora d’abordar els casos.

«La percepció que tenim els professors és que abans hi havia menys agressió entre els joves»

CRISTINA MARTÍN

Professora de secundària

«Està creixent la masculinitat tòxica; els nois han de ser els macarres»

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

DAVID ARMENTEROS

Professor de secundària