Troballa científica
La nena neandertal amb Down
La nena no hauria pogut sobreviure sense les cures dels seus congèneres
Probablement patia sordesa i problemes d’equilibri. Necessitava ajuda
L’anàlisi d’un diminut fragment d’os trobat a la Cova Negra de Xàtiva (València) ha permès als investigadors concloure que la nena, de 6 anys i amb malformacions, va ser cuidada amb amor i compassió per la seva comunitat. Les restes tenen entre 273.000 i 146.000 anys d’antiguitat.
El 1989 es va trobar en el jaciment de la Cova Negra de Xàtiva un fragment d’os de l’orella interna excavada. Més de tres dècades després, el seu estudi ha donat peu a una fascinant troballa: les restes pertanyien a una nena neandertal amb síndrome de Down que va ser cuidada amb compassió per la seva comunitat.
Se sap que els neandertals cuidaven els ferits, avis i persones amb discapacitat, però no està clara si ho feien per altruisme. Ara, les restes de la Tina, com han batejat la nena, revelen que la neandertal va patir una vida molt dura a causa d’una sèrie de malformacions congènites que haurien fet impossible la seva supervivència en el Paleolític sense l’ajuda del seu grup.
La investigació, liderada per Mercedes Conde Valverde, de la Càtedra d’Otoacústica Evolutiva (HM Hospitales - Universitat d’Alcalá), s’ha publicat a la revista Science Advances. L’estudi s’ha fet amb científics del Centre d’Investigació UCM-ISCIII sobre l’Evolució i Comportament Humans, i de les universitats de València, Lleó i Burgos, entre altres centres.
Les restes de la Tina tenen entre 273.000 i 146.000 anys d’antiguitat i es van trobar amb les restes d’altres nens. "Tot i que científicament no era possible saber si l’os era d’un nen o d’una nena, sempre l’hem vist com una nena, potser perquè la majoria de les investigadores que firmem l’article som noies. Per això l’anomenem Tina, en honor a Valentín Villaverde, el director de l’excavació que ha dedicat gairebé tota la seva vida a aquest jaciment", va comentar a l’agència Efe Conde-Valverde.
A l’analitzar les restes del jaciment, l’equip va trobar una petita porció de l’os de la regió petromastoidal de l’orella, "l’os temporal que protegeix l’orella interna", explica Conde-Valverde. Per determinar si era de la nostra espècie o neandertal, van fer una reconstrucció de l’orella interna amb imatges que van permetre elaborar un model tridimensional de les cavitats, i el resultat va mostrar les proporcions d’una orella neandertal i "un engruiximent anòmal" en el canal lateral. Tot i que l’engruiximent està relacionat amb diverses síndromes, "l’única síndrome compatible amb el conjunt de malformacions presents és la síndrome de Down", remarca Conde-Valverde.
La seva vida no va ser fàcil
A causa de tres malformacions, la vida d’aquella nena "no era fàcil". "Probablement patia sordesa o una falta d’audició bastant severa. A més, devia tenir problemes d’equilibri i crisis de vertigen, així que probablement devia necessitar molta ajuda per part dels altres", relata Conde-Valverde.
Se sap que els antics humans i neandertals cuidaven d¡els seus malalts, però fins ara no estava clar per què ho feien. "Quan l’individu que necessita ajuda és un adult, hi ha el dubte de si el comportament és altruista (‘t’ajudo perquè ho vull fer’) o si es fa per tornar el favor a algú que ha sigut part activa del grup (avui per tu, demà per mi)", explica l’antropòloga.
"Només per les patologies de l’orella és probable que l’haguessin de portar en braços, i pot ser que patís més episodis d’otitis que la resta de nens, que plorés més i altres símptomes associats. Però si, a més, és una persona amb síndrome de Down, té més afeccions afegides. O sigui que no crec que la seva vida fos fàcil", comenta.
La Tina va morir amb 6 anys, que és molt temps per a una nena amb aquests problemes congènits, i això demostra que devia rebre molta ajuda directa o indirecta, "potser substituint la seva mare en les tasques que hagués de fer en el grup perquè pogués dedicar-se a ella", suggereix la investigadora. L’equip ho té clar: la Tina va ser cuidada pel seu grup durant molt temps i devien estar més motivats per l’amor i la compassió que per la "reciprocitat".
