Lara Mudarra, estudiant de Dret Romà : "Oxford és un parc temàtic del coneixement"

Apassionada per la història i la cultura, Lara Mudarra va descobrir la seva passió mentre cursava el primer any de carrera: el dret romà. Després d’acabar la carrera i fer un Erasmus al Regne Unit, ha recollit recentment una de les beques de postgrau de la Fundació La Caixa que li ha permès estudiar a la Universitat d’Oxford un màster en aquesta disciplina. Així, la Lara s’ha convertit en una de les més de sis mil persones que s’han pogut beneficiar d’aquesta classe de beques que ofereix l’entitat des de 1982.

¿Per què es va interessar pel dret romà?

El 2019 vaig decidir estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra i a primer de carrera vam fer una assignatura sobre dret romà. Des del primer moment em va encantar. Crec que és un estudi jurídic que et permet desgranar i entendre una societat molt diferent de la nostra, regida per normes diferents que han evolucionat fins al dret actual.

¿Com va ser el procés a l’hora de sol·licitar la beca?

Va ser un procés intens perquè havia d’omplir diverses sol·licituds d’aplicació en diferents universitats. El meu cor, però, des que vaig cursar l’Erasmus, era a Oxford i tenia clar que volia fer el meu màster aquí.

¿Com l’ajuda la beca?

Des d’un punt de vista financer, et cobreix la matrícula del màster. A més, també es contempla una paga mensual que va molt bé. Personalment, era la meva única opció per poder estudiar al Regne Unit. Les taxes econòmiques són gairebé tan altes com a les universitats dels Estats Units. Per a mi és l’única manera de fer realitat el meu somni i ho valoro molt. D’altra banda, aquesta beca t’aporta la possibilitat de formar part d’una comunitat de gent que també se n’han beneficiat i, per tant, et permet crear una zona de networking.

¿Quines oportunitats ofereix estudiar en una universitat de tant prestigi com la d’Oxford?

Oxford és molt interessant perquè és un hub de coneixement. És un lloc on es creen moltes sinergies entre diferents branques humanístiques: puc estar en contacte constantment amb gent de la facultat de clàssica, d’història o de dret. És com un parc temàtic del coneixement, on la creativitat i les idees flueixen d’una manera que costa de veure en altres universitats.

¿En quin moment va decidir ser investigadora?

És una cosa que vaig decidir a primer de carrera, en el moment que vaig fer l’assignatura de Dret Romà. Em semblava un camí molt clar, perquè no em veia exercint d’advocada o de jutge. No em convencia cap de les sortides que ofereix el dret més ortodox. Quan vaig cursar el màster, em vaig refermar en la decisió i, des d’aquell moment, vaig pel camí de trobar les eines necessàries i descobrir quina és la meva veu dins de l’àmbit.

Notícies relacionades

El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

¿Quins plans de futur té?

Ara per ara, m’agradaria acabar la tesi de màster i l’any que ve tinc la intenció de començar la tesi doctoral a la Universitat Pompeu Fabra. Tal com he començat al màster, la meva idea és continuar estudiant la manumissió –alliberament– de les dones esclaves durant l’antiga Roma. Fins ara s’ha estudiat aquest fenomen des d’un punt de vista masculí. El que vull fer és agafar aquestes protagonistes i analitzar quines normes s’aplicaven només a elles i com eren els acords de matrimoni entre esclaves i patrons.