Cinc països davant el ‘greenwashing’

Tot apunta que aquesta ofensiva global contra l’ecopostureig és només el començament d’una intensa lluita, encara desigual, en què cada vegada són més les veus que estan reclamant mesurs per frenar aquesta pràctica deshonesta i protegir tant els consumidors com el medi ambient.

Aquestes són les principals batalles contra el greenwashing que s’estan lliurant als Estats Units, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya i França, explicades pels corresponsals d’EL PERIÓDICO Idoya Noain (EUA) Lucas Font (Regne Unit) Leticia Fuentes (França) Irene Savio (Itàlia) i Gemma Casadevall (Alemanya).

PETROQUÍMIQUES I PLÀSTICS.

Als Estats Units hi ha centenars de demandes sobre greenwashing presentades per part de grups activistes però també per autoritats municipals i estatals. Un dels casos legals més ambiciosos és el que l’any passat va plantejar el fiscal general de Califòrnia contra BP, Exxon, Chevron, Shell i Conoco i l’Institut Americà del Petroli. Aquesta demanda ha sigut esmenada aquest mateix any per adaptar-la a una nova llei estatal que, en cas de condemna, obligaria els acusats a tornar els beneficis que van obtenir per la seva conducta il·legal.

Una de les tendències dels últims anys i que s’anticipa que continuarà creixent és l’increment de querelles contra la indústria petroquímica i del plàstic, especialment pels PFA, els anomenats químics eterns. També hi ha pendents en diversos tribunals casos contra tres aerolínies (Delta, United i KLM) i, a Nova York, la fiscal de l’estat ha demandat la multinacional càrnia brasilera JBS. En el sector de la moda, Nike ha aconseguit recentment que es desestimi un cas en contra seu.

PRESSIÓ A L'ALÇA.

El control sobre les companyies per presumptes casos de greenwashing ha anat en augment en els últims anys al Regne Unit. L’Autoritat d’Estàndards Publicitaris (ASA, per les sigles en anglès) va obligar l’empresa Repsol a retirar un anunci l’octubre de l’any passat en què mostrava el seu "compromís amb l’hidrogen verd", malgrat que aquesta energia encara representa una mínima part de la seva activitat, basada principalment en l’extracció i comercialització de petroli i gas.

L’Autoritat dels Mercats i la Competència (CMA) també ha seguit de prop algunes grans empreses com és el cas d’Unilever, que ha sigut investigada recentment per les proclames "ecològiques" en alguns dels seus productes per a la llar. D’altra banda, l’Autoritat de Conducta Financera (FCA) ha aprovat una nova normativa fa poc que obliga els gestors d’actius financers a demostrar, entre altres coses, que almenys un 70% dels seus productes són sostenibles per poder etiquetar-los com a tals.

EL 'BLANQUEIG' DELS JOCS.

A França, el greenwashing està marcant els pròxims Jocs Olímpics. Les autoritats franceses han posat esment a vendre uns Jocs sostenibles. No obstant, les megaconstruccions, un riu Sena altament contaminat o els desplaçaments de 15 milions de turistes que arribaran a París aquest estiu fan cada vegada menys creïble aquest compromís de sostenibilitat.

Fa mesos que Coca-Cola, patrocinador oficial i distribuïdor exclusiu de begudes d’aquest esdeveniment, anuncia el seu compromís per reduir els plàstics d’un sol ús durant la competició. La companyia distribuirà prop de 18 milions de begudes (la meitat seran de franc) a esportistes i acreditats, mitjançant vasos reutilitzables o ecovasos, però el que no ha detallat la marca, i que diverses organitzacions han destapat, és que més de 8 milions de begudes, és a dir, un 40% del total, es distribuiran en ampolles de plàstic. L’empresa al·lega que aquestes ampolles d’un sol ús estan fabricades amb plàstic reciclat PET, però organitzacions com France Nature Environnement assenyalen que, tot i que aquesta tècnica redueix l’impacte de CO2, no elimina el component de l’article d’un sol ús i tampoc elimina el factor del plàstic.

PIONERA EN MULTES.

Itàlia va emetre una de les seves primeres grans multes contra el greenwashing el desembre del 2019. La sanció, de 5 milions d’euros, va ser decidida per l’Autoritat Italiana de Competència (coneguda com a Antitrust a Itàlia) contra el gegant petroler ENI, per associar la paraula verd a un producte elaborat amb dièsel. Des d’aleshores, la justícia ordinària italiana ha seguit el mateix camí. Un exemple d’això és una sentència emesa pel tribunal de Gorizia (nord) el novembre del 2021 contra l’empresa italiana Miko, especialitzada en teixits destinats al sector de l’automòbil. Segons el dictamen, Miko va utilitzar en les seves campanyes publicitàries enunciats que exageraven el seu compromís amb l’ecologia. El tribunal italià fins i tot va determinar que l’empresa havia mentit obertament a l’afirmar que un dels seus productes era "100% reciclable" remarcant que "el polièster no és 100% reciclable". L’envestida de la justícia italiana, però, no sempre ha tingut un final feliç. Prova d’això és precisament el cas d’ENI, que aquest abril va guanyar un recurs que va anul·lar la sanció imposada anteriorment.

DISCREPÀNCIES EN EL GOVERN.

Notícies relacionades

Mitja Bricelj: "Hem de deixar d’aixecar edificis a la costa sense sentit"

La ciència forense desmunta el mite de l’assassí de ficció

A Alemanya són múltiples les denúncies presentades per organitzacions ecologistes contra el greenwashing. En alguns casos van ser demandes penals contra empreses petroleres, com Wintershall Dea, a qui Environmental Action Germany imputa falsejar informació. L’aerolínia líder a Alemanya, Lufthansa, també s’ha vist confrontada amb una demanda de la Deutsche Umwelthilfe (Ajuda Mediambiental Alemanya, DUH), una de les organitzacions ambientalistes més sòlides del país. L’acusen de practicar l’"encobriment sistemàtic" de les seves emissions anunciant teòriques "compensacions" per presentar-se com a aerolínia respectuosa amb el medi ambient. "Els viatges aeris són els més nocius per al medi ambient", recorda la DUH.

Mentre la Comissió Europea assumeix el repte de combatre la publicitat enganyosa d’empreses grans o mitjanes, a Alemanya, els intents per regular-la topen amb el rebuig d’un dels socis del Govern, el Partit Liberal (FDP), membre del tripartit que lidera el socialdemòcrata Olaf Scholz amb Els Verds com a segon aliat. El ministre de Justícia, el liberal Marco Buschmann, rebutja tota regulació perquè, afirma, implicaria una nova "trava burocràtica" per a les empreses.