Ofensiva mundial per acabar amb l’ecopostureig

Un recent estudi de l’Organització Europea de Consumidors (BEUC) va denunciar que el greenwashing, també conegut com ecopostureig, suposa un obstacle fonamental a l’hora d’impulsar pràctiques de producció i consum més sostenible. En aquest sentit, l’anàlisi assenyala que les pràctiques enganyoses no són un "efecte col·lateral" de la transició ecològica, sinó que en realitat suposen "un greu engany" als consumidors i una "competència deslleial" per a les empreses que sí que estan realitzant accions més sostenibles. Per frenar tot això, en els últims anys ha començat una veritable ofensiva global contra l’ecopostureig encapçalada per governs, institucions i oenagés de tot el planeta.

Línies vermelles

A finals del 2022, Nacions Unides va publicar una guia contra el "rentat verd" de les empreses. Per primera vegada, la institució marcava les línies vermelles sobre què podem considerar realment sostenible i què, per contra, és simple postureig. "Hem de tenir tolerància zero amb l’ecoimpostura. No necessitem més promeses sostenibles, sinó accions creïbles i, sobretot, la possibilitat de retre comptes sobre què estan fent exactament les empreses per ser menys contaminants", va afirmar llavors António Guterres, secretari general de l’ONU.

Segons la guia de les Nacions Unides, per exemple, una entitat només es podrà promocionar com a sostenible si té un pla real per arribar a zero emissions, amb un calendari clar i objectius a curt i mitjà termini. Tot i que una empresa realitzi pràctiques sostenibles, no es podrà promocionar com a tal si té previst continuar invertint en combustibles fòssils a llarg termini. Tampoc podrà definir-se com a ecologista aquella empresa que d’una banda apliqui pràctiques ecologistes i, de l’altre, contribueixi de forma activa a processos altament contaminants o a la desforestació.

Directiva de la UE

La Unió Europea també ha elaborat el seu propi full de ruta per lluitar contra el greenwashing. En aquest cas, es tracta d’una extensa directiva per "garantir que les declaracions mediambientals de les empreses siguin justes, comprensibles i fiables". La directiva europea prohibeix utilitzar declaracions mediambientals genèriques (com, per exemple, l’etiqueta de "verd", "ecològic" o "respectuós amb el medi ambient") per a tots aquells productes en els quals no es pugui demostrar l’existència de bones pràctiques que recolzin explícitament aquestes afirmacions. Tampoc es permet dir que un producte té una empremta neutral de carboni quan no s’aplica cap mena de mesura per reduir les emissions associades a la seva producció i consum i només s’utilitzen mecanismes de compensació per neutralitzar la seva empremta.

Les companyies no podran definir-se com a sostenibles o verdes en la seva totalitat si només apliquen aquestes mesures en un sol producte o en una activitat específica. Això també implica, per exemple, que no podran presumir d’utilitzar energies renovables per a una acció específica si la major part de la seva activitat s’alimenta amb combustibles fòssils. També es prohibeix l’exhibició de distintius de sostenibilitat que no estiguin basats en un sistema de certificació o que no hagin sigut avalats per les autoritats públiques. És a dir, que ara ningú podrà presumir d’un "segell verd"inventat.

Espanya també està elaborant el seu propi arsenal normatiu per lluitar contra el greenwashing. El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha anunciat recentment l’inici dels tràmits per a una nova llei de consum sostenible. La normativa, ara en fase de consulta pública, busca "ser pionera" en la "lluita contra les tècniques de comunicació enganyoses o al·legacions mediambientals sense suport científic".

Anàlisi individual

Segons ha declarat la secretària general de Consum, Bibiana Medialdea, l’objectiu de la normativa serà "protegir les empreses que realment sí que compleixen els estàndards de sostenibilitat i que pateixen la competència deslleial de les que no ho fan". La normativa plantejarà una anàlisi individual de les declaracions mediambientals d’un producte perquè les empreses no puguin presumir de falsos distintius de sostenibilitat o estendre de manera tramposa l’etiqueta verda d’una acció concreta al conjunt de la seva imatge.

Tant les institucions com els grups ecologistes afirmen que la lluita contra l’ecopostureig implica exigir més transparència a les empreses sobre les seves polítiques verdes i, sobretot, establir un mecanisme que permeti monitoritzar l’impacte real de les seves accions. "Necessitem tant un sistema de monitoratge independent com un organisme regulador encarregat de verificar que les empreses estan complint els seus compromisos sostenibles. I, arribat el cas, també necessitem eines per amonestar els que estan mentint", destaca Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya contra el greenwashing de Greenpeace, que adverteix que les pràctiques deslleials afecten des de grans empreses de combustibles fòssils fins a multinacionals agroalimentàries i bancs.

Notícies relacionades

Mitja Bricelj: "Hem de deixar d’aixecar edificis a la costa sense sentit"

La ciència forense desmunta el mite de l’assassí de ficció

També coincideix en la necessitat de transparència Dolors Plana, economista i experta en sostenibilitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "La informació sobre sostenibilitat de les empreses no pot basar-se només en promeses i eslògans publicitaris. Necessitem que les companyies siguin clares sobre què estan fent per ser més sostenibles i que reportin els seus avenços seguint els mateixos paràmetres", assenyala. En aquest sentit, explica, a partir d’ara la normativa europea obligarà per primera vegada les empreses a entregar anàlisis anuals sobre el seu impacte mediambiental. "Aquests informes hauran de ser tan clars, exhaustius i transparents com les seves dades fiscals", afirma.

A partir de l’any que ve, seguint la nova directiva europea, totes les empreses de més de 250 treballadors hauran d’entregar un exhaustiu informe sobre les emissions derivades de la fabricació, comercialització i ús dels seus productes i activitats, però també sobre els residus generats. El 2026 el requisit s’estendrà a les petites i mitjanes empreses cotitzades. "Serà la primera vegada que s’exigeixi complir unes pautes comunes a l’hora de reportar dades. Es tracta d’un treball ingent però necessari per entendre què estan fent realment les empreses per ser més sostenibles i respectuoses amb el planeta", comenta Plana.