Mitja Bricelj: "Hem de deixar d’aixecar edificis a la costa sense sentit"

El Ministre de Medi Ambient eslovè és l’actual president del Conveni de Barcelona, nascut el 1976 amb l’objectiu d’eliminar la contaminació al mar Mediterrani i protegir els ecosistemes.

«L’urbanisme ha de tenir en compte el respecte del camí pel qual passen els rius i rierols»

Mitja Bricelj: "Hem de deixar d’aixecar edificis a la costa sense sentit"
2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

¿Fa massa anys que recopilem dades?

Disposar de la informació és imprescindible, però ara mateix estem en un moment decisiu. N’hi ha prou d’explicar històries i d’analitzar. Arriba l’hora d’actuar de forma conjunta.

¿Com s’aconsegueix?

Amb col·laboració entre països. Es requereix una estratègia nacional, però també mesures transfrontereres.

¿Amb quins objectius?

Arribar a la resiliència mediambiental davant la crisi climàtica, garantir la seguretat alimentària i hídrica i també aconseguir ecosistemes de qualitat.

¿Aquestes són les assignatures encara no resoltes?

Entre d’altres. Però el necessari és demostrar que som capaços de posar en marxa accions pràctiques i útils.

¿Per on diria que hauríem de començar?

Per fer una bona gestió de la costa. Aquest és un dels grans assumptes que tenim per davant.

¿I què és una "bona gestió"?

Consisteix a respectar la natura i trobar un equilibri entre la planificació urbana i el medi ambient. Si ho aconseguim, adaptarem la costa al canvi climàtic i reduirem l’impacte de la pujada del nivell del mar i les inundacions després dels temporals.

¿Això implica parar de construir a la primera línia del litoral?

Sí. Hem de deixar d’aixecar més edificis sense sentit. L’urbanisme ha de tenir en compte una cosa tan senzilla com respectar el camí dels rius i els rierols.

¿Per què?

Perquè puguin arribar a la costa. No ens podem permetre el luxe de trencar la connexió que hi ha entre els rius i el mar. Els rius són corredors essencials que també garanteixen l’aigua dolça i la sorra a les platges.

¿És realista aquest objectiu?

Ho ha de ser si pretenem actuar de forma responsable.

¿A quines altres amenaces s’enfronta el Mediterrani?

A les sequeres i als grans incendis forestals.

¿És optimista, vostè?

Sí, jo faig tot el que puc des que ostento la presidència. Però estic convençut que les comunitats locals, els governs i les empreses actuaran per activar estratègies sostenibles i equilibrades. Tinc esperança.

¿Està funcionant la cooperació entre països?

Sí, sempre hi ha aspectes a millorar, però funciona, des de Turquia fins a Espanya.

¿Què es pot millorar?

La velocitat a l’hora d’emprendre accions conjuntes.

¿I què estem fent bé?

Estem tots asseguts a la mateixa taula i discutint com s’han d’implementar programes concrets i per a la pròxima dècada. Això és m0lt important i clau per aconseguir una autèntica cooperació justa i compartida.

Sovint, una part de la ciutadania té la sensació que en les conferències s’aconsegueix poc.

Ho sé. A alguns els sembla que no fem res, però aquestes trobades sí que serveixen. Nosaltres treballem perquè les decisions modifiquin normes a diversos estats. I també vull destacar el paper dels joves.

Notícies relacionades

¿En quin sentit?

Molts d’aquests joves empenyen amb força perquè els governs els escoltin i són necessaris perquè avancem en la protecció del Mediterrani.